Una diputada balear de Vox anomena “tarats mentals” PSOE i Podem per voler limitar el futbol als patis escolars

La diputada de Vox Patricia de las Heras ha qualificat aquest dimarts de “tarats mentals” els partits d'esquerra que, des de diversos ajuntaments d'Eivissa, aposten per reorganitzar les seves activitats i limitar el pes del futbol per donar cabuda a altres propostes. En aquest sentit, la parlamentària d'extrema dreta ha carregat contra un suposat intent de prohibir el futbol per “masclista” arran de la moció presentada recentment per Unides Podem i secundada pel PSIB-PSOE al municipi de Sant Antoni amb l'objectiu que els patis esdevinguin espais més verds i inclusius, una mesura que ja s'aplica en una vintena de centres públics de l'illa.

De las Heras, qui ja ha protagonitzat altres declaracions polèmiques -com quan va acusar el president del Govern central, Pedro Sánchez, de “deixar morir la gent com gossos” després de la DANA de València o quan va realitzar una defensa explícita de l'ús d'armes de foc davant agressions amb arma blanca, vinculant-les amb la immigració-, ha abocat la seva desqualificació en el marc de la pregunta que ha formulat al conseller d'Educació, Antoni Vera (PP), sobre si creu que el futbol a les escoles “és masclista”.

“Rotundament no”, ha respost tallant Vera, qui ha defensat que es tracta d'un esport “practicat per nens i nenes que fomenta valors positius com el treball en equip, la disciplina i la convivència”, asseverant que “el que hauria de preocupar la Cambra és que tant nens com nenes puguin participar en qualsevol activitat esportiva”.

En el seu torn de rèplica, la diputada de Vox ha criticat la moció presentada per Unidas Podemos perquè les escoles eliminin la centralitat que ocupen els camps de futbol als patis, una qüestió que ha emmarcat en el que l'extrema dreta denomina “ideologia woke” i en un suposat intent de prohibir el futbol per considerar-lo masclista.

Atacs a l'educació afectivo-sexual

“És el wokisme el que els corromp. No que juguin al futbol, senyores de l'esquerra. És la malaltissa obsessió de l'esquerra amb els nostres fills, la que els ensenya a masturbar-se o a inventar-se gèneres inexistents. Són els mateixos que volen impartir classes de masturbació amb cigrons i cançons sexuals a infantil amb tan sols dos anys”, ha prosseguit, carregant contra la guia d'educació afectiu-sexual publicada durant la passada legislatura que incloïa propostes pedagògiques adaptades a cada edat centrades en el coneixement del propi cos, la prevenció d'abusos i el respecte.

En aquest context, De las Heras s'ha dirigit al conseller: “No permeti, senyor Vera, que aquests tarats mentals decideixin sobre els nostres fills”. Les paraules han provocat la protesta de la bancada de l'esquerra, que ha reclamat al president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), que exigís la retirada formal de l'expressió. Le Senne s'ha limitat a assenyalar que “la paraula tarats excedeix una mica l'admissible” i ha demanat “moderar el llenguatge”.

El Govern defensa l'autonomia dels centres

En la seva segona intervenció, Vera ha recriminat que, a partir d'informacions sobre debats puntuals en alguns municipis sobre la reorganització dels patis escolars, “se ha generat un relat segons el qual es vol prohibir el futbol perquè és masclista”, cosa que, ha asseverat, “simplement no és cert”. El titular d'Educació ha subratllat que és als equips directius dels col·legis a qui correspon organitzar els seus espais i activitats, ja que cada centre coneix la seva realitat, el seu alumnat i les seves necessitats.

Tanmateix, ha deixat caure que “si en algun cas es considera convenient diversificar espais o fomentar altres activitats”, s'ha de fer “des del diàleg amb la comunitòt educatiu, no des de la imposició ideològica ni des de titulars simplistes”. “El que no farem és assenyalar un esport que forma part de la nostra cultura, que ha estat precisament una eina d'integració i de superació de barreres i en el qual avui les nenes tenen referents femenins visibles”, ha apuntat, esmentant tot seguit les futbolistes balears Mariona Caldentey i Cata Coll, que, ha abundat, “van jugar en patis escolars de les illes” abans de participar “a les competicions més importants de futbol femení internacional”.

El conseller ha incidit en què els patis “no les van limitar”, sinó que “van ser espais d'oportunitats, d'aprenentatge i de creixement i avui un exemple per a centenars de nenes de les nostres illes”. Vera ha conclòs assenyalant que “la millor manera de combatre qualsevol desigualtat no és prohibir el futbol, sinó garantir que totes les nenes que vulguin jugar puguin fer-ho en iguals condicions, amb el mateix suport i amb la mateixa consideració que els nens”.

Una mesura ja implantada en 20 centres

Recentment, el grup municipal de Podem a l'Ajuntament de Sant Antoni va presentar una moció adreçada a què els patis esdevinguin espais més verds i inclusius, eliminant la centralitat dels camps de futbol, que, assenyalen, ocupen el “hasta el 80 % del pati”. La proposta ha desencadenat la polèmica tot i que, d'acord amb les dades recopilades per l'agència EFE, almenys 20 centres educatius públics d'Eivissa -nou de primària i 11 de secundària-, ja regulen o prohibeixen la pràctica del futbol als seus patis escolars des de fa anys.

La Conselleria d'Educació, de fet, atribueix a cada centre la decisió de prohibir activitats per “questions organitzatives o per evitar conflictes”. La moció de Podem, finalment rebutjada pel ple municipal, recriminava que la colonització dels patis per la pràctica del futbol provoca que “les nenes quedin relegades als marges”, per la qual cosa apel·lava a promoure “el deshormigonat progressiu del terra, reorganitzar l'ús de l'espai en els patis” i eliminar “la centralitat dels camps de futbol”. 

Les informacions publicades a les últimes setmanes sobre aquesta proposta ha dut fins i tot a la plataforma de verificació Maldita.es a desmentir que existeixi una iniciativa general per prohibir aquest esport als patis escolars per considerar-lo masclista, aclarint que les decisions adoptades en alguns centres responen a criteris organitzatius i pedagògics.