L'esbarjo com a refugi climàtic: així es transformen els patis escolars en espais verds i inclusius a les Balears

Es poden dissenyar els patis dels col·legis de manera més democràtica, inclusiva, igualitària i saludable? Ja hi ha exemples d'àrees d'esbarjo que han estat transformades amb l'objectiu de crear infraestructures educatives que garanteixin espais més sostenibles per a les generacions futures. És el cas del CEIP Ses Marjades de Sóller (Mallorca), on l'Ajuntament va rebre una subvenció de 174.108 euros de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia del Govern per crear un “refugi climàtic” a l'escola. És a dir, són projectes orientats a adaptar les escoles al canvi climàtic per crear espais més amables per a l'alumnat.

Aquests projectes van estar al centre del debat del II Fòrum Temps de pati saludable, organitzat per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i l'Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE). “Les famílies estaven molt preocupades i volien un canvi al pati”, explica Marta Colom, de l'Associació de Famílies de l'Alumnat (AFA) del CEIP Ses Marjades. Així, en el cas de Sóller, la iniciativa va sorgir de les mateixes famílies, que van descobrir que existia una subvenció per crear aquest projecte. “Les famílies s'impliquen molt en comparació amb altres escoles, sempre fem tot el que podem i més”, detalla Colom.

L'objectiu de la remodelació del pati de l'escola és transformar-lo en una zona més verda i sostenible“, amb més ombres, amb un hort escolar, amb la plantació d'un nou arbratge autòcton, així com una gestió més eficient de l'aigua, com va explicar l'Ajuntament de Sóller. D'altra banda, la construcció, a càrrec de l'arquitecte Pablo Amor, es caracteritza per generar residus zero, en la línia de continuar amb tècniques més sostenibles per al medi ambient. A més, es persegueix ”una optimització dels espais perquè siguin més funcionals i adaptats a les necessitats dels nens i nenes“.

Un canvi que dos dels alumnes d‟aquest col·legi públic han agraït. “Abans només podíem jugar a córrer i a agafar i parar. Ara tenim més oportunitats de joc”, comenta Júliet. El seu company Andreu també està content perquè ara hi ha “llocs més tranquils” per jugar. Hi ha més taules amb tendals, de manera que es pot jugar a jocs de taula. “Abans teníem molta calor pel sol, era horrorós”, explica i afegeix, entre les millores, que “ara es pot jugar molt millor a fet i amagar”.

En aquest sentit, està comprovat científicament per diversos estudis que les superfícies amb ombra redueixen la temperatura. Entre aquests beneficis, els arbres absorbeixen gasos contaminants i ajuden a refredar l'aire entre 2 i 8 graus centígrads al seu entorn més proper, cosa que millora la salut física i mental de les persones. “Els parcs urbans constitueixen autèntics refugis climàtics, és a dir, llocs on les persones poden mitigar les altes temperatures”, va explicar Federico García, llicenciat en Biologia, a elDiario.es.

Un pati més democràtic

Al fòrum impulsat per la UIB es va plantejar el següent imaginari: si l'escola és el poble, el pati és la plaça pública. Una mena de “petits mons per crear democràcia”, en paraules de Maria Truñó, directora de l'Aliança Educació 360. En aquest sentit, recorda que, “segons com ens relacionem, hi ha més o menys discriminació, més o menys discriminació, més o menys inclusió, més o menys respecte, més o menys igualitarisme”.

Per a Pablo Amor, arquitecte i responsable del projecte, els patis haurien de ser “una mica més semblant a un parc”. L'àrea d'esbarjo és, segons la vostra opinió, “un lloc on s'estableixen relacions molt riques i molt complexes i que han de complir moltes funcions diferents”. Compleix una funció semblant a la plaça pública. “Han de ser espais saludables, que evitin la contaminació ambiental i que incorporin espais de joc”, assenyala.

Al final, el que es vol és que siguin “patis oberts, sostenibles, inclusius i saludables”, insisteix Neus Riera, directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa de la Conselleria d'Educació. És a dir, esbarjos on les nenes i nens “tinguin l'oportunitat, cadascú en la mesura i en la necessitat que tinguin, de trobar aquest espai, aquesta estona de sentir-se bé”. Per això és important que siguin“acollidors” i que “donin la resposta a la necessitat de cada nen, que mai és la mateixa ”perquè va evolucionant“. ”Els patis han de ser espais vius i que donin aquesta resposta“, conclou Riera, ja que ”no és el mateix un nen d'infantil, de primària o secundària“.

L'esbarjo com un oasi

Núria González, impulsora del fòrum, explica que no es tracta només de crear un refugi climàtic als patis dels col·legis públics sinó que la transformació sigui tan gran que “acabi sent un oasi”. “Aquest és el nostre objectiu, que cada escola tingui el seu oasi”, destaca González.

Entre les conclusions del fòrum, es destaca que el temps d'esbarjo és un espai d'oportunitats educatives “especialment valuós” en un entorn on l'excés de pantalles, el sedentarisme i el dèficit de contacte amb la natura augmenta. Per això, tots els moments en què l'alumnat està més en contacte amb l'aire lliure i la natura els poden oferir un nivell de benestar físic i emocional molt alt. Cal tenir en compte que són iniciatives que busquen alternatives “al ciment, a la calor i a les pistes esportives”.

“Els nens i nenes són el nostre futur”, recorda Jorge Serrano, coordinador del fòrum, que destaca que és un privilegi que hi hagi tanta gent involucrada per millorar l'educació, el benestar i la salut de l'alumnat. Aquesta transformació dels patis escolars “és un procés complex que requereix la implicació activa de la comunitat educativa i un fort compromís institucional”, es desgrana entre les conclusions del debat.

Per això, subratlla, “és important apostar per generar espais dintercanvi i facilitar sinergies. En aquest sentit, Serrano conclou que ”tenim una comunitat educativa que fa projectes apassionants“, i que un aspecte clau és ”generar i enfortir la comunitat educativa compromesa“.