La Justícia revisarà l'arxiu del cas contra la “macrogranja dels horrors” de Mallorca per maltractament animal i delicte ambiental

L'Audiència Provincial de Balears ha admès a tràmit el recurs d'apel·lació presentat contra l'arxivament del cas de la coneguda com a “macrogranja dels horrors” de Llucmajor (Mallorca), en el qual se sol·licitava la recerca de possibles delictes de maltractament animal, contra el medi ambient, contra l'ordenació del territori i d'estafa al consumidor. El procediment es reobre en aquesta fase exclusivament a l'efecte d'estudi del recurs, després que el Jutjat d'Instrucció número 11 de Palma acordés el sobreseïment provisional en considerar que no quedava acreditada la comissió de cap delicte per part de l'empresa Avícola Son Ballester –l'activitat comercial de la qual desenvolupa sota la marca Avícola Són Perot S.A–, tal com va informar aquest diari. Cal assenyalar que l’explotació avícola ha estat en el focus informatiu arran de les imatges publicades en primícia per aquest diari el 26 de maig de 2025 i que es van fer virals per les condicions de manca d’higiene i brutícia extremes de l’interior.

El despatx Peñas Roldán Abogados, que defensa la plataforma veïnal ‘Stop Macrogranja Llucmajor sense olors ni mosques’, va presentar un recurs d’apel·lació contra l’interlocutòria del Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma en entendre que la decisió del sobreseïment de les actuacions s’havia produït sense haver esgotat “les possibilitats d’indagació i investigació dels fets”. “És que ni tan sols s’han iniciat”, va lamentar Lorenzo Peñas a elDiario.es. Els veïns i veïnes afectats, ara constituïts en una plataforma, insistien que s’havien adherit a la denúncia presentada per les associacions de protecció mediambiental i animal ARDE i Satya Animal a causa de “les males condicions de vida que patien els mateixos a causa de la situació d’insalubritat de la granja en qüestió”.

Nati García, que viu a la urbanització de Tolleric —a un quilòmetre de la granja—, va comprar la casa on viu el 2003. Aleshores, segons el seu relat, ja arribaven olors de la granja, però en cap cas com ara. “Quan es va tornar insuportable va ser a partir del 2019: vam passar d’olors puntuals a una situació insostenible”, va assenyalar a aquest diari. “Hem de tancar portes i finestres perquè els gasos fètids, possiblement tòxics, no entrin a les cases”, afegia. Pep, que viu a escassos 500 metres de la granja, va lamentar en aquest sentit que no podia “menjar fora ni tampoc a la cuina”.

En el recurs d’apel·lació —ara acceptat a tràmit— es recordava que l’explotació avícola, quan va ser ampliada, va començar a funcionar “sense la corresponent autorització administrativa, sent coneixedores d’aquest extrem les autoritats competents”. El motiu de la denúncia es fonamenta, segons assenyalaven, en una sèrie de “danys i perjudicis patits pels veïns confrontants amb la granja des de l’any 2019”. L’origen del dany que denuncien és, asseguren, en les “plagues d’insectes i mosques” i en les “males olors” que van començar a produir-se en totes les residències properes a l’explotació avícola. Els fets denunciats per la plataforma veïnal van ser comprovats en inspeccions posteriors de tècnics del Govern balear, segons els expedients administratius consultats per aquest diari.

“Perjudici emocional i econòmic”

A aquests danys denunciats cal sumar, afirmen, una “pèssima gestió del tractament dels cadàvers dels animals, havent-se trobat durant diversos anys diferents fosses d’animals morts als voltants de l’explotació”. Aquests danys els han comportat, lamenten, un perjudici “tant emocional com econòmic”, segons la seva versió, motiu pel qual van decidir constituir-se en plataforma. Anteriorment, afirmen que van fer arribar les seves denúncies a les administracions de manera individual, sense resultat.

A causa del perjudici que afirmen patir, es van presentar com a acusació particular després de l’obertura de diligències, en les quals se sol·licitava investigar la societat mercantil, propietària de l’explotació avícola, per la comissió de possibles delictes de maltractament animal, contra el medi ambient, contra l’ordenació del territori, així com d’estafa al consumidor. “És important aquest extrem, perquè no només estem parlant d’un maltractament animal, sinó que també està en risc la salut de les persones, no havent-se practicat cap diligència en relació amb els quatre apilonaments il·legals de fems que es van localitzar, es van fotografiar i es van comunicar a l’autoritat competent els anys 2024 i 2025”, van argumentar.

Pel que fa al possible delicte contra l’ordenació del territori, la plataforma veïnal considera, després d’haver estudiat el sòl de la zona, que hi ha sospites fonamentades que “la majoria de les naus construïdes a la zona l’any 2017, concretament sis de les set naus —cal assenyalar que una ha estat tancada—, es troben construïdes en sòl no urbanitzable”. Així mateix, alguna de les naus podria estar construïda, afirmen, sobre una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

Tot i que afirmen haver sol·licitat l’obertura de diferents diligències (la declaració dels representants legals de l’empresa en qualitat d’investigats; la declaració testifical de càrrecs públics tant de l’Ajuntament de Llucmajor com del Govern; la declaració de la representant legal de la mercantil AENOR; l’aportació de la cèdula urbanística de totes les parcel·les on s’han construït les set naus de l’empresa per comprovar si les obres de reforma es van fer d’acord amb la llei; la declaració d’un pèrit catedràtic que pugui valorar els “diferents focus de plagues i infecció”, així com la declaració del veterinari de la macrogranja), el jutge instructor només ha tingut en compte “el concís informe emès pel Seprona en què només es fa referència a l’absència aparent de maltractament animal, sense aprofundir en cap altre aspecte, com ara el tema de les plagues d’insectes a les cases veïnes, les males olors o el tracte donat als cadàvers de la granja”.

Segons els veïns, el jutge instructor només ha tingut en compte 'l'escàs informe emès pel Seprona en què només es fa referència a l'absència aparent de maltractament animal, sense aprofundir en cap altre extrem'

En l’escrit presentat davant el Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma es denunciava la presència d’animals morts, les deficiències higienicosanitàries i els riscos per a la salut animal i pública derivats de les condicions de la macrogranja. A més, s’hi va adjuntar l’informe emès pel Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil, complementat per un de Ramaderia i Sanitat Animal, dependent de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern.

El jutjat va descartar els delictes denunciats

La interlocutòria judicial reconeixia la presència de cadàvers de gallines en diferents estats de descomposició a les instal·lacions, cosa que evidenciava deficiències en la seva retirada i, per tant, en les condicions higienicosanitàries. Tanmateix, va concloure que aquestes deficiències corresponien a infraccions administratives, ja sancionades, i no penals. De fet, després del reportatge publicat per aquest diari, es va iniciar una investigació per part de les autoritats que va derivar en el tancament d’una de les naus, l’adopció de mesures cautelars, a més d’una multa superior a 200.000 euros per set faltes greus i una de lleu.

Després del reportatge publicat per aquest diari, es va iniciar una investigació per part de les autoritats que va derivar en el tancament d'una de les naus, assumpció de mesures cautelars, a més d'una multa superior a 200.000 euros per set faltes greus i una lleu

Pel que fa a l’alta mortalitat de l’explotació, el jutjat va argumentar que els índexs es trobaven dins dels límits considerats “normals” —segons la interlocutòria—, és a dir, per sota de l’1%. Un percentatge que no s’atribueix a cap classe de maltractament ni malaltia. La jutgessa tampoc no va considerar que existissin riscos sanitaris a l’explotació de Mallorca, una conclusió que es desprenia de les proves de sanitat animal realitzades, que van descartar els serotips de salmonel·la controlats, “no apreciant-se risc sanitari d’entitat penal”, recollia la resolució.

Pel que fa a la presència de rosegadors i els nombrosos errors de bioseguretat de les naus on s’allotgen les aus, el jutjat va reiterar que es consideraven estrictament incompliments de caràcter administratiu per part de l’empresa del sector alimentari. A més, es va considerar que aquests incompliments, ja corregits, no van causar un perjudici greu acreditat per a la salut o el medi ambient.

Finalment, respecte al possible delicte de maltractament animal, la Sala va descartar el delicte de l’article 340 bis del Codi Penal en interpretar que no s’havia comès un maltractament actiu o dolós. Afegia, així mateix, que no quedava acreditada cap lesió greu, ni patiment greu ni tampoc morts causades per una conducta penalment rellevant.

En aquest sentit, va resoldre que les deficiències detectades a la macrogranja de Llucmajor, que afectaven el benestar de les gallines, no “assoleixen el llindar de gravetat exigit pel tipus penal”. Per aquests motius, en considerar que els fets no constituïen delicte —sense perjudici de les responsabilitats administratives—, el jutjat va decretar el sobreseïment provisional de la causa. No obstant això, l'Audiència Provincial de Balears ha admès a tràmit el recurs d'apel·lació presentat pels afectats, que sol·licita la recerca de possibles delictes de maltractament animal, contra el medi ambient, contra l'ordenació del territori i d'estafa al consumidor.