“Els aqüífers estan pitjor que mai”: els ecologistes qüestionen la quarta dessaladora a Eivissa

El Govern vol construir una quarta dessaladora a Eivissa, malgrat l’oposició de les entitats ecologistes. L’Executiu autonòmic, que ja ha adjudicat la redacció del projecte per 943.800 euros a través de l’empresa pública de l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA), s’enfronta a les crítiques de sectors socials que alerten sobre la necessitat de decréixer i millorar les polítiques hídriques pel que fa a depuració, regeneració, reutilització i tancament del cicle de l’aigua, abans d’ampliar o construir noves infraestructures. Adverteixen, a més, que les plantes dessalinitzadores tenen un consum elèctric molt elevat, en un context en què Eivissa ha patit talls en els subministraments elèctrics durant tot l’estiu, a causa d’haver assolit uns nivells de consum energètic inassumibles.

El projecte del Govern contempla una planta al municipi de Sant Josep de sa Talaia, al sud-oest de l’illa, amb capacitat per produir 15.000 metres cúbics d’aigua al dia. La redacció del projecte ha estat adjudicada a la UTE I4Water Proyectos SL–Soluciones North Line SL, amb una previsió que els treballs de redacció durin 78 setmanes. “La dessalinització depèn de l’energia, i s’està veient que aquesta dependència no és tan robusta com podria semblar”, explica Juan Calvo, director de l’Aliança per l’Aigua. “L’illa està produint més aigua dessalinitzada que mai i, tanmateix, tenim els aqüífers pitjor que mai”, lamenta.

El projecte del Govern contempla una planta al municipi de Sant Josep de sa Talaia, al sud-oest de l’illa, amb capacitat per produir 15.000 metres cúbics d’aigua al dia

Aquest estiu hi ha hagut problemes de subministrament elèctric en diversos punts de tota l’illa d’Eivissa. A més d’afectar els negocis turístics, hi va haver apagades que van afectar barris sencers. Per exemple, una avaria en el subministrament va espatllar a mitjan agost un transformador elèctric, deixant durant quatre hores sense llum un barri de veïns de Sant Antoni de Portmany. Al mateix municipi, una avaria elèctrica a la zona costanera va deixar sense subministrament 800 abonats. La tercera setmana d’agost, un altre tall va deixar sense electricitat centenars de persones de Santa Eulària des Riu i Sant Miquel de Balansat.

Fonts d’Endesa van assenyalar a aquest diari que les onades de calor d’aquest estiu es troben entre les possibles causes de les avaries registrades aquest estiu a la xarxa elèctrica de l’arxipèlag balear. L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) va apuntar que la temperatura mitjana de l’agost ha estat de 28,8 graus, cosa que representa un increment anòmal de 3,5 graus. El juliol també va ser extremadament càlid, amb una temperatura mitjana de 28 graus i una anomalia de 2,9, i es va convertir en el juliol més càlid dels darrers 65 anys. Per aquests motius, entre d’altres, l’Aliança per l’Aigua –que defensa millorar la política hídrica insular– proposa depurar millor, reutilitzar i tancar correctament el cicle de l’aigua abans de construir una quarta dessaladora.

El Govern rebutja els arguments de l'Aliança per l'Aigua

L’Agència Balear de l’Aigua –ABAQUA, que depèn de la Conselleria del Mar i del Cicle de l’Aigua– qüestiona que es pugui establir una relació directa entre l’augment de la dessalinització i l’empitjorament de l’estat dels aqüífers. Fonts de l’organisme adverteixen que comparar les dades de 2019 amb les de 2023 –un any “extremadament sec”– per extrapolar conclusions a l’actualitat desvirtua l’anàlisi, i afirmen que “referir les conclusions només a la dessalinització és perdre la perspectiva”. D’altra banda, responen que “les accions o actuacions no han de ser excloents”, davant la pregunta de si no seria més eficient que els municipis reduïssin les pèrdues de les seves xarxes i milloressin la gestió de la demanda abans d’augmentar la producció d’aigua dessalinitzada. “Abordar-les totes de manera conjunta i simultània és probablement la manera més ràpida d’arribar a l’objectiu”. “Plantejar-ne una abans que una altra o una en substitució d’una altra és un dels errors més grans que podem cometre, ja que la resta de factors no queden immòbils”, assegura l’agència.

Així mateix, subratlla la necessitat d’analitzar factors globals com l’increment de la població resident (+3.000 habitants l’any), la pressió turística i els canvis en els patrons de pluja derivats del canvi climàtic. L’Agència Balear de l’Aigua destaca que l’augment d’aigua dessalinitzada entre 2023 i 2025 –1,5 hectòmetres cúbics, és a dir, 1,5 milions de metres cúbics, per al consum urbà, i gairebé 200.000 metres cúbics anuals en dispensadors per a camions– ha reduït les extraccions dels pous, situant les reserves de 2026 entre un 10% i un 14% per sobre de les dels dos anys anteriors. En aquest sentit, remarca que “totes les actuacions quantitativament rellevants destinades a substituir les extraccions subterrànies contribuiran, sens dubte, a la recuperació o disminució de la pressió sobre els aqüífers”.

Abaqua defensa que la gestió de la demanda, la reutilització i l’augment de recursos són mesures complementàries que han d’avançar simultàniament, i sosté que “com més mesures i com més aviat es posin en marxa, més a prop estarà l’objectiu de revertir les extraccions no sostenibles”. Així mateix, l’entitat defensa disposar de capacitat de dessalinització de reserva a través de les seves línies independents de producció, cosa que permetria aturar-les a mesura que el recurs es recuperés i “facilitaria els treballs de manteniment preventiu que obliguen a aturar-les, ara mateix molt precaritzats per l’ús intensiu de les plantes”.

Pel que fa a la proposta de recarregar els aqüífers amb aigua regenerada, l’Agència Balear de l’Aigua aclareix que “aquesta acció no és competència d’Abaqua”, sinó de la Direcció General de Recursos Hídrics. L’organisme explica que es tracta d’una actuació complexa a mitjà termini, condicionada per la salinitat de les aigües residuals i la qualitat de la depuració. Mentrestant, assenyala que Abaqua participa en projectes en marxa com la bassa de sa Rota i té en contractació tres plantes de regeneració urbana a Ses Païsses, Can Bossa i Santa Eulària per permetre “la substitució d’aigua de xarxa i, per tant, de pou o dessalinitzada, per aigües depurades posteriorment regenerades”.

En relació amb la vulnerabilitat energètica, Abaqua detalla que les obres compten obligatòriament amb certificats de disponibilitat de subministrament elèctric informats favorablement per les empreses operadores i distribuïdores. Segons explica, produir un metre cúbic d’aigua dessalinitzada requereix al voltant de 3,5 quilowatts hora d’electricitat. Per posar aquesta xifra en context, compara l’energia necessària per produir els aproximadament 1.000 litres d’aigua que utilitza al dia una família de cinc membres amb el consum d’un termo d’aigua calenta per a dues dutxes o d’un aparell d’aire condicionat durant una hora. Per això, conclou que “l’energia, tot i ser important, no ho és davant d’una possibilitat de desabastiment o de limitació d’ús”. En definitiva, sosté que “la dessalinització s’ha de considerar com una necessitat estructural per complementar les extraccions sostenibles, però també com una necessitat conjuntural per fer front a anys o períodes de sequera”.

L’empresa Abaqua afirma, davant dels arguments dels ecologistes, que 'l’energia, tot i ser important, no ho és davant d’una possibilitat de desabastiment o de limitació d’ús'

L’Aliança per l’Aigua fa una altra lectura d’aquestes mateixes dades. Segons l’informe anual de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears, les tres dessaladores d’Eivissa van produir 13,94 hectòmetres cúbics d’aigua el 2025, un 65,2% més que el 2018. És a dir, les plantes van estar a prop del seu límit de producció: van utilitzar el 95,7% de la seva capacitat anual. Durant l’estiu, la pressió va ser encara més gran. Entre juny i setembre van produir per sobre de la seva capacitat mensual teòrica: un 101,5% al juny, un 108,6% al juliol, un 113,4% a l’agost i un 106,3% al setembre.

Segons l’informe anual de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears, les tres dessaladores d’Eivissa el 2025 van produir per sobre de la seva capacitat mensual teòrica: un 101,5% al juny, un 108,6% al juliol, un 113,4% a l’agost i un 106,3% al setembre

A partir de les dades disponibles, l’Aliança per l’Aigua conclou que Eivissa “ja no pot substituir més extraccions d’aigua subterrània per aigua dessalinitzada amb les infraestructures actuals”. Qualsevol reducció addicional de la pressió sobre els aqüífers haurà de passar per gestionar la demanda, reduir les pèrdues a les xarxes de distribució o incorporar aigües regenerades, i no per produir més aigua dessalinitzada. De fet, el 19,1% de tota l’aigua dessalinitzada de l’illa es produeix en temporada baixa. És el percentatge més alt de les Balears. Això significa, segons interpreta l’Aliança per l’Aigua, que hi ha poc marge per augmentar la producció durant l’hivern i utilitzar més aigua dessalinitzada en lloc d’extreure-la dels aqüífers.

El model: seguir creixent

“Si el model consisteix a continuar creixent i augmentant el subministrament d’aigua per al consum urbà i turístic, evidentment no farà falta una quarta dessaladora: en faran falta cinc, sis, deu o les que siguin necessàries”, sosté Rafa Tur, portaveu de l’Aliança per l’Aigua. Tur considera que falta una estratègia que ordeni les actuacions. “El problema real és tancar el cicle de l’aigua, depurar-la correctament, reutilitzar-la i fer que torni a estar disponible”.

Si el model consisteix a continuar creixent i augmentant el subministrament d’aigua per al consum urbà i turístic, evidentment no farà falta una quarta dessaladora: en faran falta cinc, sis, deu o les que siguin necessàries

Les dades mostren, a més, que la qüestió no és únicament el pic de consum dels mesos turístics. La demanda d’aigua dessalinitzada subministrada als cinc municipis d’Eivissa va passar de 8,33 hectòmetres cúbics el 2018 a 13,53 el 2025, un increment del 62,4%. Però el creixement també és important durant els mesos d’hivern, quan el subministrament va augmentar un 76%, davant del 54% dels mesos d’estiu. Per tant, l’illa demana aigua dessalinitzada durant tot l’any, no només d’abril a octubre.

D’altra banda, el percentatge de les masses d’aigua subterrània en mal estat ha passat del 44% al 81%. És a dir, l’augment de la producció d’aigua dessalinitzada no ha millorat la salut dels aqüífers. Qualsevol reducció addicional de la pressió sobre les aigües subterrànies haurà d’aconseguir-se mitjançant una menor demanda, la reducció de les pèrdues a les xarxes o la reutilització d’aigua regenerada, sosté l’Aliança en el seu informe anual de 2025.

El percentatge de les masses d’aigua subterrània en mal estat ha passat del 44% al 81%. És a dir, l’augment de la producció d’aigua dessalinitzada no ha millorat la salut dels aqüífers

L’Aliança considera un error respondre amb un augment o construcció de noves infraestructures –depuradores, dessaladores– cada vegada que hi ha un increment de població, sigui de residents o de turistes. Aquest model té com a conseqüència que les infraestructures creixen en relació amb la pressió demogràfica, en lloc de reduir l’arribada de visitants, com també transformar les polítiques hídriques per reduir, regenerar i reutilitzar.

En aquest sentit, posen com a exemple els 25.000 metres cúbics diaris d’aigua que s’estan malbaratant a la bassa de sa Rota, a Santa Eulària. Part de l’aigua que arriba a les depuradores procedeix de xarxes amb infiltracions d’aigua marina. Segons l’Aliança, l’aigua dolça que produïm mitjançant dessalinització acaba tornant a carregar-se de sal, es depura novament com a aigua salada i finalment es torna a abocar al mar. L’entitat considera que produir aigua nova resulta inútil si el sistema no aconsegueix conservar-la per donar-li nous usos.

Regenerar i reutilitzar

Per això Calvo defensa canviar l’enfocament. “No ens podem permetre produir aigua, consumir-la, depurar-la i després llençar-la al mar”. Entre les alternatives assenyala la recàrrega dels aqüífers amb aigua regenerada, que permetria convertir les mateixes masses d’aigua subterrània en “dipòsits naturals d’aigua regenerada a la mateixa illa”. L’Aliança, tanmateix, torna a posar el focus en la necessitat de fixar els límits físics del territori, així com quins costos estem disposats a assumir per mantenir determinats nivells de consum, que poden deixar els recursos naturals, finits, en una situació delicada.

D’altra banda, la crisi climàtica –onades de calor i períodes de sequera cada vegada més intensos– empitjora encara més, si és possible, la situació. “No podem dependre de la meteorologia, i molt menys tenint en compte el que ens està proporcionant el canvi climàtic”, afirma Tur. El portaveu de l’Aliança per l’Aigua defensa que cal retenir l’aigua quan plou, afavorir la infiltració i evitar que les pluges torrencials acabin ràpidament al mar.

Finalment, demanen un pla estratègic, amb actuacions concretes, que permeti gestionar l’aigua d’una manera diferent i aconseguir així el tancament del cicle de l’aigua, principal objectiu de l’Aliança per l’Aigua. Per tant, el nucli del debat és si cada augment de la demanda d’aigua s’ha de traduir necessàriament en una nova planta dessaladora per produir-la o si, abans, el territori es pot permetre gestionar millor l’aigua que ja produeix. Mentre el cicle de l’aigua continuï obert –extraiem, dessalinitzem, consumim, depurem i tornem a abocar–, Eivissa acabarà necessitant cada vegada més dessaladores per accedir a una aigua que es podria obtenir mitjançant una millor gestió de la política hídrica insular.