LLEGIR EN CASTELLÀ
El Govern balear de Marga Prohens (PP) ha aconseguit tirar endavant aquest dimecres els pressupostos autonòmics de 2025, els segons del seu mandat, després de doblegar-se en àrees clau -llengua, memòria democràtica i política migratòria, entre altres- per a poder guanyar-se el suport de Vox. Malgrat les successives pugnes entre tots dos socis d'investidura i que l'extrema dreta ja va tombar al desembre el primer esborrany dels comptes d'enguany, els conservadors han deixat al descobert fins a quin punt són capaços de cedir per a poder tirar endavant les seves iniciatives i mantenir a flotació l'estabilitat del seu govern. O almenys en aparença. Prohens governa envoltada dels seus -tots els consellers de l'Executiu són del PP- i insisteix en la fidelitat al seu programa, però sense Vox no va a cap costat.
Ja ho va advertir al desembre de 2023 la llavors portaveu de la formació d'extrema dreta, Idoia Ribas: “Vox només s'agenolla davant Déu”. Ho va dir durant el primer debat pressupostari d'aquesta legislatura, quan els de Bambú van arrencar dels populars el compromís de destinar 20 milions d'euros a desmantellar l'escola en català i eliminar totes les subvencions a patronals i sindicats. L'aprovació dels pressupostos de 2025, que ascendeixen a 7.469,1 milions d'euros -el que representa un increment de 148,4 milions (+2%) respecte al passat any-, deixa de nou una reguera de concessions que passen per reformar la llei balear d'educació amb l'objectiu de garantir “el coneixement de l'espanyol en el sistema educatiu”, denegar l'acolliment de menors migrants no acompanyats procedents del repartiment d'altres comunitats autònomes i assumir el discurs ultra contra el Pacte Verd europeu.
Entremig, la Cambra autonòmica ha tirat endavant normatives i mesures que el PP insisteix a deslligar del seu acord pressupostari amb Vox, com la llei de liberalització del sòl, que flexibilitzarà les restriccions urbanístiques en Balears, permetrà construir en rústic i empararà la legalització de centenars d'edificacions construïdes fora d'ordenació a la Serra de Tramuntana -el pulmó verd de Mallorca declarat en 2011 Patrimoni Mundial per la UNESCO-. Una normativa que neix amb l'objectiu, defensa el Govern, de facilitar l'accés a l'habitatge, però que, segons el parer de l'oposició d'esquerres, les entitats ecologistes i les plataformes ciutadanes únicament beneficiarà a constructors, promotors i als propietaris “més privilegiats”.
Fins a aquest dimecres, Balears era una de les autonomies governades pel PP en minoria que encara no compten amb pressupostos a causa del bloqueig exercit per un Vox que, malgrat les contínues cessions ideològiques i econòmiques que ha aconseguit dels conservadors, ha mantingut ferm el seu pols per a aconseguir els seus objectius. En la Comunitat Valenciana, el govern de Carlos Mazón va aprovar al maig els seus comptes a costa d'implementar retallades en educació, emergències, llengua valenciana, patronal, sindicats i memòria històrica per imposició de l'extrema dreta. A penes un mes després, el president de la Generalitat s'ha vist abocat a esmenar els pressupostos amb un pla de “optimització de la despesa pública” davant l'asfíxia financera de cadascuna de les seves Conselleries.
Poc abans de les 15.30 hores, en el Parlament balear, PP i Vox feien valer el seu vot favorable per a aprovar uns comptes les negociacions dels quals van ser fruit, segons va manifestar Prohens en anunciar el tancament de l'acord amb l'extrema dreta, d'un “exercici de responsabilitat” i d'una “aposta per l'estabilitat” per part de tots dos partits. Tanmateix, per a això ha estat necessari pagar diversos preus. Un d'ells, la derogació de llei balear de memòria democràtica: els conservadors suprimiran la normativa a pesar que el mes de desembre passat es van comprometre a mantenir-la vigent després d'aconseguir un insòlit pacte amb els partits d'esquerres.
Proves dentals a menors migrants i segregació lingüística
Quant a les esmenes presentades per Vox al text pressupostari, el PP ha incorporat fins a un total de 28. Amb l'aprovació d'aquestes, l'Executiu de Prohens preveu destinar 250.000 euros públics a la producció i emissió d'un documental sobre la “repressió republicana” a Menorca i Eivissa i els bombarders sobre la població civil a Palma, així com 500.000 euros a la realització de proves dentals dirigides a determinar l'edat dels menors estrangers no acompanyats que arribin a les illes, a pesar que l'aplicació de tècniques mèdiques per a aquest fi és un procediment que depèn de la instrucció de la Fiscalia i es reserva exclusivament per a aquells casos en els quals sigui necessari certificar aquest aspecte i no existeixi una altra via documental.
A proposta de l'extrema dreta, el Govern del PP també incrementarà en 100.000 euros el crèdit per a la posada en marxa de l'Oficina antiokupació; dotarà de 21 milions d'euros l'aplicació i ampliació del pla de segregació lingüística que populars i ultraconservadors van pactar a principis de legislatura; destinarà 350.0000 euros a promoure les modalitats lingüístiques de Balears i 150.000 als drets i la llibertat lingüístics; 150.000 euros a la realització d'enquestes d'opinió a la ciudadania balear en matèria de llengua, immigració, habitatge, accés a la funció pública i pressió fiscal, i 2 milions d'euros a la creació d'una nova línia d'ajudes a la natalitat i suport a la família.
El Govern: “Són els pressupostos del canvi”
A la seva sortida de l'hemicicle, Prohens ha destacat davant els mitjans que es tracta d'un “gran projecte de pressupostos” que “beneficiaran als ciutadans de Balears”, mentre el vicepresident i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, celebrava “amb molta satisfacció” l'aprovació de les segones comptes d'aquesta legislatura. “Són els pressupostos del canvi que van demanar els ciutadans el 28 de maig de 2023. Aquest Govern ha demostrat que, malgrat les dificultats que comporta un govern en minoria, després d'unes negociacions que van portar temps, finalment hem aconseguit el que era sempre el nostre objectiu: des del minut 1 de l'any passat vam dir que aquest govern volia pressupostos”.
Uns comptes que, ha destacat, incrementaran la despesa “en serveis públics fonamentals com la salut, l'educació, els serveis socials i l'habitatge” en 4.400 milions d'euros, aconseguint així un “màxim històric en dos anys”. Gran part d'aquests augments, ha assenyalat, s'explica per les mesures implantades pel Govern per a assegurar la captació i fidelització dels treballadors públics d'aquestes àrees. Entre elles, ha recordat, destaquen la reactivació de la carrera professional en l'àmbit sanitari, la contractació de 770 docents i 74 psicòlegs en els centres educatius o la posada en marxa de plusos de difícil i molt difícil cobertura per a cobrir el màxim de places en totes les illes.
Interpel·lat sobre si l'aprovació dels comptes marca un punt d'inflexió en la seva relació amb Vox de cara a la resta de l'actual mandat, Costa ha asseverat que l'Executiu “continua governant”: “Ens hem posat al dia. A partir d'aquí, anirem iniciativa i iniciativa i continuarem plantejant el que creiem que és millor per als ciutadans de Balears”, ha remarcat, per a anunciar que la setmana vinent la seva Conselleria començarà a confeccionar els pressupostos de 2026.
El PSIB-PSOE: “Amb Vox, el PP és encara més letal”
Des de l'oposició, la diputada del PSIB-PSOE Mercedes Garrido, en la seva intervenció en l'última sessió del debat pressupostari que s'ha celebrat des de dilluns passat, ha criticat que es tracta dels mateixos comptes l'esborrany dels quals ja va ser aprovat al novembre però “amb un parell d'empitjoraments”: “Destinaran 21 milions d'euros a segregar als fills en funció de la llengua, afavoriran a qui més té i perjudicaran als qui més ho necessiten, baixen impostos i pugen les llistes sanitàries d'espera, perdonen impostos als rics, però pugen les llistes de dependència, afavoreixen als especuladors i ho pagaran els ciutadans”.
“Som un poble orgullós de la seva història, que la recorda per a no repetir-la. Avui, vostès la vendran. Ataquen a les dones que són assassinades per les seves idees. Som un poble orgullós dels qui cuiden als migrants. Avui, els vendran a aquells que volen deportar-los i no volen acollir a 49 menors, però volen acollir a 20 milions de turistes”, ha incidit la socialista.
“Han venut l'ànima d'un poble a qui el vol destruir”, ha asseverat en al·lusió a Vox, per a tot seguit dirigir-se a la bancada del PP: “A canvi de què? La resposta l'han de donar vostès”, ha incidit la socialista, qui ha qualificat de “letals” als conservadors, si bé, ha subratllat, “amb Vox són encara més letals per a la terra, el territori, la memòria i la dignitat d'un poble que els planta i els plantarà cara. Amb aquests pressupostos no aconseguiran res”, ha sentenciat.
En termes similars, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha qualificat els pressupostos com “una gran mentida” i com un atac a la llengua i la identitat, mentre el de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, assenyalava que l'aprovació dels comptes és la demostració que el pacte del PP amb Vox està “consolidat”. Sobre aquest tema, ha lamentat que sigui un pacte “basat en l'odi” que ve a “consolidar les obsessions” dels d'Abascal com els atacs a la llengua, al territori i a les polítiques de protecció als més vulnerables. “Els qui avui poden celebrar l'aprovació dels pressupostos són els especuladors i els rendistes, que són l'aposta d'aquest Govern”, ha conclòs.