La Justícia autoritza el desnonament forçós de les últimes 80 persones que subsisteixen a la vella presó de Palma

Un jutjat de Palma ha autoritzat l'entrada a l'antiga presó de la ciutat i el desallotjament forçós de les prop de 80 persones que encara resideixen a l'immoble, una mesura que previsiblement s'executarà durant aquest mes de juny. La resolució judicial arriba després que l'Ajuntament sol·licités recuperar la possessió de l'edifici, que des de fa més de vint anys funciona com a refugi precari de centenars de persones expulsades del mercat de l'habitatge.

Un jutjat de Palma ha autoritzat l'entrada a l'antiga presó de la ciutat i el desallotjament forçós de les prop de 80 persones que encara resideixen a l'immoble, una mesura que previsiblement s'executarà durant aquest mes de juny. La resolució judicial arriba després que l'Ajuntament sol·licitàs recuperar la possessió de l'edifici, que des de fa més de vint anys funciona com a refugi precari de centenars de persones expulsades del mercat de l'habitatge.

El batle de Palma, Jaime Martínez (PP), ha informat aquest dimarts que la interlocutòria va ser dictada divendres passat, només unes hores després que Cort formalitzàs la petició. Segons ha destacat el primer edil, el jutge avala “tots i cadascun dels punts” recollits a l'expedient municipal i considera justificada l'actuació plantejada pel consistori.

La resolució fonamenta el desallotjament en els informes elaborats per la Policia Local, els bombers i les autoritats sanitàries, que alerten d'un “risc real, greu i actual” per a la vida i la integritat física dels residents a causa del deteriorament de l'immoble. La interlocutòria judicial adverteix de les deficients condicions de salubritat, les dificultats per a una eventual evacuació i l'elevat risc d'incendi existent a l'edifici.

Així mateix, el jutjat subratlla que els serveis socials municipals han identificat i atès els ocupants, oferint-los accés a diferents recursos assistencials, i conclou que el desallotjament forçós constitueix una mesura “necessària, adequada i proporcionada”. La resolució també destaca que els informes socials no han detectat la presència de menors ni de víctimes de violència de gènere entre les persones que romanen a l'antiga presó.

Tal com ha explicat el batle i recull Europa Press, l'Ajuntament donarà compte aquest dimecres de la interlocutòria a la Junta de Govern, alhora que ha convocat per dijous una Junta Local de Seguretat extraordinària amb l'objectiu de coordinar el dispositiu i fixar la data d'execució del desallotjament. Martínez no ha concretat quan es durà a terme la intervenció, tot i que ha assegurat que manté contactes amb la Delegació del Govern per planificar el dispositiu.

Segons les dades facilitades per Cort, de les més de 200 persones que residien a l'edifici el passat febrer, unes 140 ja han abandonat l'immoble. El consistori assegura que la majoria ha abandonat Palma i que unes altres 45 han accedit a recursos gestionats per l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS). L'Ajuntament sosté, a més, que no té constància que aquestes persones s'hagin traslladat a altres assentaments o edificis ocupats de la capital.

Una vegada executat el desallotjament, l'Àrea d'Infraestructures preveu segellar els accessos a l'immoble i instal·lar sistemes de videovigilància, a més de reforçar la presència de la Policia Local per evitar noves ocupacions. Quan finalitzi el procés judicial, l'Ajuntament preveu tapiar i demolir completament l'antiga presó. Sobre el solar, el consistori projecta construir nous accessos viaris vinculats al projecte de reordenació impulsat pel Consell de Mallorca, a més de desenvolupar promocions d'habitatges dotacionals.

La vella presó, símbol de la crisi habitacional

L'antiga presó de Palma va ser inaugurada l'any 1968 i va funcionar com a presó provincial fins al 1999, quan els interns foren traslladats a l'actual centre penitenciari, als afores de la ciutat. Després del seu tancament, el recinte va quedar abandonat entre promeses polítiques de reconversió que mai no arribaren a materialitzar-se. Amb el pas dels anys, les cel·les buides, els patis interiors i les dependències en ruïnes varen ser ocupats progressivament per persones sense alternativa habitacional que, en els darrers temps, han sobreviscut entre enderrocs, munts de fems i murs esquerdats que amb prou feines aconsegueixen contenir el fred i la humitat de l'exterior.

Com si es tractàs d'un termòmetre extrem de la fractura habitacional de Palma, entre els murs de l'immoble hi han conviscut perfils molt diversos: treballadors de la construcció i de l'hostaleria, jubilats amb pensions insuficients, persones migrants en situació irregular o dones víctimes de violència, als quals en els darrers anys s'hi han sumat joves abocats a cercar solucions alternatives per protegir la seva integritat física i mental.

Molts compartien i comparteixen una mateixa trajectòria: habitacions cada vegada més cares, feines precàries, desnonaments silenciosos i la impossibilitat d'accedir fins i tot al lloguer més bàsic en una ciutat on la pressió immobiliària no ha deixat d'augmentar i en què fins i tot les persones que treballen han deixat de poder permetre's un habitatge.

Actualment, trobar una habitació assequible s'ha convertit en una cursa impossible en una ciutat on els lloguers no deixen de disparar-se i en què moltes famílies destinen gran part del seu sou únicament a pagar un sostre: els residents de la capital balear han de destinar gairebé el 70% del seu salari brut mensual al lloguer d'un habitatge mitjà de 90 metres quadrats, el preu del qual arriba als 1.767 euros mensuals, segons les darreres dades publicades per pisos.com.

Mentre els preus continuen marcant màxims històrics i accedir a un pis resulta inabastable per a àmplies capes de la població, centenars de persones s'han vist abocades a viure amuntegades en infrahabitatges, caravanes i edificis abandonats com l'antiga presó de Palma.