La Justícia nega la incapacitat a un treballador amb fibromiàlgia perquè les seves crisis les pot afrontar amb “baixes”

El Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) ha rebutjat reconèixer la incapacitat permanent absoluta a un treballador diagnosticat de fibromiàlgia i altres patologies en considerar que les seves limitacions no són permanents, sinó que es produeixen de forma fluctuant. La Sala social considera que, encara que el treballador pateix un quadre crònic, pot desenvolupar tasques administratives i de gestió fora dels períodes de major intensitat dels símptomes.

La resolució, que confirma la sentència dictada en primera instància pel Jutjat social número 1 de Ciutadella de Menorca, analitza el cas d'un empleat de 54 anys la professió habitual del qual és la de responsable d'una agència de viatges, un lloc que comprèn tasques administratives, de gestió i atenció al client. L'afectat reclamava que se li reconegués el grau d'incapacitat permanent absoluta, en considerar que les seves patologies li impedien desenvolupar qualsevol activitat laboral. De forma subsidiària, sol·licitava que se li atorgués la incapacitat permanent total.

El treballador pateix, segons els fets provats, fibromiàlgia, polimiàlgia, poliartràlgies, síndrome d'apnea-hipopnea del son (SAHS) lleu, una mononeuropatia axonal al nervi peroneal dret i un trastorn adaptatiu secundari a pluripatologia, a més d'alteracions a la columna vertebral. La sentència, no obstant això, recull que es tracta d'un quadre de caràcter crònic i d'evolució fluctuant, la qual cosa permetria al treballador realitzar labors administratives, de gestió, cobraments i d'altres de similars, encara que durant els períodes de reagudització pot veure's afectada la seva capacitat laboral i necessitar una baixa per incapacitat temporal.

La Sala considera que, encara que no es discuteix l'existència de les patologies, aquestes “no presenten un caràcter permanent, sinó fluctuant”, de manera que durant els moments de major intensitat el treballador pot acudir a períodes d'incapacitat temporal. Per al TSJ, aquest és “el factor determinant” que va portar el Jutjat a rebutjar la incapacitat permanent.

El treballador va al·legar dolor en els 18 punts

El treballador havia sol·licitat també modificar els fets provats de la sentència de primera instància. Entre altres qüestions, pretenia que s'incorporés al relat judicial que patia una fibromiàlgia amb 18 punts de dolor sobre 18 possibles, així com astènia, síndrome de fatiga crònica, dolors generalitzats, alteracions de memòria i concentració, ansietat, marejos, fatiga i debilitat muscular, entre altres símptomes. Per a això aportava diferents informes mèdics, entre ells documents de la Clínica Quirón i dels serveis de Reumatologia i Medicina Interna de l'Hospital General Mateu Orfila, a més d'un informe mèdic aportat amb la demanda.

En el seu recurs, assenyalava que pateix, entre altres, dolors generalitzats, episodis de tremolors, sudoració nocturna, entumiment generalitzat, mal de cap, marejos posturals, cansament des del matí, fatiga i debilitat muscular generalitzada, així com alteracions de memòria i concentració i episodis d'ansietat amb palpitacions. El curs de la malaltia, al·legava, ha repercutit molt desfavorablement sobre la seva vida laboral i relació.

El tribunal rebutja revisar la valoració de les proves mèdiques

El TSJIB, tanmateix, rebutja incorporar aquestes modificacions. La Sala considera que la petició suposava, en realitat, oferir una valoració alternativa de la prova mèdica, en recolzar-se en determinats informes però ometre'n d'altres que havien estat tinguts en compte per la jutgessa d'instància, especialment l'informe de la metgessa forense. El tribunal recorda a més que un recurs de suplicació no permet simplement tornar a valorar tota la prova com si es tractés d'una apel·lació ordinària. Per modificar els fets provats ha d'existir un error evident i acreditat documentalment, cosa que la Sala no aprecia en aquest cas.

En concret, la sentència de primera instància, que ara confirma el TSJ, havia atorgat especial rellevància a l'informe de la metgessa forense. Segons recull literalment la resolució, aquesta professional va coincidir amb el metge avaluador de l'INSS i va considerar que el quadre patològic no presentava suficient severitat per impedir l'exercici de la professió habitual. La sentència de Ciutadella assenyalava que la metgessa forense no apreciava limitacions per a la concentració i la memòria i considerava que el treballador podia realitzar les tasques pròpies de la seva professió habitual, llevat “en els períodes de reagudització amb afectació de la capacitat laboral que determinin situacions de baixa per incapacitat temporal”.

La jutgessa també va considerar que la durada dels períodes d'incapacitat temporal no permetia deduir per si sola ni la severitat de les patologies ni que els símptomes s'haguessin mantingut de forma contínua, ja que una baixa pot mantenir-se durant l'estudi, diagnòstic i tractament d'una malaltia.

El TSJ recorda que la Llei General de la Seguretat Social defineix la incapacitat permanent a partir de l'existència de reduccions anatòmiques o funcionals greus, objectivables i previsiblement definitives que redueixin o anul·lin la capacitat laboral. La norma estableix diferents graus d'incapacitat, entre ells la permanent total i l'absoluta. En aquest cas, els magistrats consideren que els fets provats no permeten concloure que existeixi una limitació permanent de la capacitat laboral en els termes necessaris per reconèixer la incapacitat absoluta en una sentència contra la qual cap recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.

El TSJIB sí que va atorgar l'absoluta a una altra treballadora

El pronunciament del TSJIB contrasta amb una altra sentència dictada pel mateix tribunal tot just un mes abans. A l'abril de 2026, la Sala social va ratificar la incapacitat permanent absoluta d'una agent d'assegurances que patia fibromiàlgia severa, depressió i síndrome de cames inquietes. En aquest cas, el Jutjat social número 1 de Palma ja havia reconegut la incapacitat absoluta a l'octubre de 2024 i l'INSS va recórrer la decisió. El TSJIB va rebutjar el recurs i va confirmar el dret de la treballadora a percebre una pensió vitalícia equivalent al 100% de la seva base reguladora, fixada en 1.097,09 euros, amb les corresponents revaloritzacions.

La diferència entre ambdós casos es troba en les limitacions funcionals que els tribunals consideren acreditades, i no en el diagnòstic de fibromiàlgia per si sol. En la sentència d'abril, el TSJIB va considerar que el quadre de la treballadora feia impossible exercir qualsevol professió amb les exigències mínimes de “continuïtat, dedicació i eficàcia” que requereix una activitat laboral.

El tribunal va tenir a més en compte que un servei de prevenció l'havia declarat no apta per al seu lloc per no reunir les condicions psicofísiques i que posteriorment havia estat acomiadada per ineptitud sobrevinguda. La pròpia Sala va assenyalar que la incapacitat absoluta no pot descartar-se per la mera possibilitat de realitzar determinades tasques de forma esporàdica. La sentència no era ferma i podia ser recorreguda davant el Tribunal Suprem.