Trobades les restes de dos soldats morts en la gran ofensiva republicana desplegada el 1936 a Mallorca

Els treballs d'excavació i exhumació al cementiri municipal de Son Servera (Mallorca) han permès localitzar les restes d'almenys dos homes que haurien estat víctimes de les forces revoltades el 1936. Els investigadors apunten que aquestes dues persones van perdre la vida en algun dels enfrontaments registrats als voltants del municipi durant la Batalla de Mallorca, la gran ofensiva que, entre agost i setembre de 1936, va dur a terme la República amb l'objectiu de recuperar l'illa de mans dels colpistes. L'operació va acabar amb la retirada de les tropes republicanes després de diverses setmanes de combats.

Les bales i les insígnies militars han estat les principals pistes per reconstruir la seva història: juntament amb les restes òssies han aparegut munició d'arma llarga ja disparada, un projectil de set mil·límetres, dues insígnies del cos de Sanitat i altres restes de vestimenta militar, un conjunt que, segons fonts memorialistes consultades per elDiario.es, apuntarien que els dos homes van pertànyer a l'Exèrcit republicà. La Batalla de Mallorca va ser l'última operació amfíbia de la història d'Espanya i en ella van participar totes les armes de l'Exèrcit i les milícies antifeixistes. També va ser la primera que va comptar amb un batalló format íntegrament per dones.

La intervenció arqueològica s'emmarca en el V Pla de Fosses del Govern balear i dona continuïtat als treballs de localització realitzats entre mitjans d'abril i finals de maig. L'objectiu, tal com assenyala l'Executiu en un comunicat difós aquest dilluns, és recuperar i estudiar restes humanes que puguin correspondre a milicians morts durant els combats i avançar, quan sigui possible, en la seva identificació.

Les pistes han aparegut gairebé 90 anys després d'aquells enfrontaments i estan precisament on els investigadors esperaven trobar respostes: a la part més antiga del cementiri. Allà, sota les actuals zones enjardinades i part de les voreres, els arqueòlegs han anat separant enterraments ordinaris d'aquells que presenten senyals que podrien revelar una mort vinculada a la Guerra Civil.

La primera fase de la intervenció, desenvolupada entre mitjans d'abril i finals de maig, va treure a la llum un gran nombre d'enterraments de diferents èpoques. En una de les zones enjardinades situada al costat de l'entrada, per exemple, van aparèixer 40 sepultures individuals perfectament alineades, amb els cossos dipositats en caixes funeràries.

La majoria d'aquestes persones eren d'edat avançada i els enterraments corresponien principalment a dates posteriors a la Guerra Civil, a partir de la dècada de 1940. Per això, els investigadors van descartar que fossin víctimes de la Batalla de Mallorca.

El gir va arribar en estudiar els antics plànols del cementiri conservats a l'Arxiu Municipal de Son Servera. Els documents van permetre comprovar que la terrassa superior, la zona més antiga del recinte, havia estat utilitzada durant la primera meitat del segle XX per realitzar enterraments directament a terra.

L'excavació va permetre documentar almenys 65 inhumacions al sector est, 63 a l'oest i altres 13 a la zona enjardinada central. Entre elles van aparèixer enterraments que trencaven amb el patró habitual. Alguns cossos havien estat col·locats en posicions inusuals i d'altres mancaven de taüt o de qualsevol altre receptacle funerari. Són precisament aquestes anomalies les que han permès als arqueòlegs concentrar la investigació en determinades sepultures.

Una intervenció que obliga a aixecar part del cementiri

Els treballs s'han reprès aquesta setmana i es troben ara en una fase més delicada: l'excavació i exhumació de les restes que poden estar relacionades amb la Guerra Civil. El problema rau en el fet que algunes d'aquestes inhumacions es troben parcialment sota la vorera actual que envolta les zones enjardinades. Per accedir-hi, els arqueòlegs han de desmuntar part del paviment i continuar l'excavació sota la infraestructura construïda posteriorment.

L'objectiu no és únicament recuperar les restes. La investigació pretén estudiar els esquelets i els objectes associats a ells per obtenir tota la informació possible i, si les proves ho permeten, arribar a identificar les persones enterrades.

La intervenció compta amb la participació de l'equip d'Aranzadi i s'integra en el V Pla de Fosses del Govern. La directora general de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament, Xesca Ramis, ha visitat aquest dilluns el cementiri juntament amb el tinent de batle de Son Servera, Jaume Servera, i el tècnic d'Aranzadi Cesc Busquets.

La investigació obre ara la possibilitat que les restes recuperades permetin reconstruir part de la història d'uns homes que van morir durant un dels episodis més importants de la Guerra Civil a Mallorca i que van ser enterrats sense que, fins ara, s'hagués pogut establir amb certesa la seva identitat. El propòsit últim de la intervenció és, subratlla el Govern, retornar-los un nom i, quan sigui possible, fer arribar les seves restes a les seves famílies, a més de garantir-los una sepultura digna.

En la Batalla de Mallorca va morir, a més, una de les primeres dones lluitant al front, Amalia Lobato Rosique, tal com documenten els historiadors Manuel Aguilera i Gonzalo Berger en un estudi sobre l'ofensiva republicana. Juntament amb ella, cinc milicianes del bàndol republicà van perdre la vida a mans dels feixistes en la Batalla de Mallorca. Són conegudes com 'les milicianes de Bayo': Teresa Bellera, María García, les germanes Daría i Mercè Buixadé i una cinquena el nom de la qual es desconeix, encara que va ser autora del Diari d’una miliciana, en el qual narrava aquells dies de caos i lluita. Va ser publicat al setmanari Arriba, però mai s'ha trobat el manuscrit original. El relat va servir de base per al documental Milicianas dirigit per Tània Balló i el manacorí Jaume Miró.

El mateix dia que va entrar en combat, el 20 d'agost, va rebre un tret de bala al ventre i va ser traslladada a l'hospital de sang de Ciutadella, on va morir tres dies després, convertint-se en la primera dona caiguda en defensa de la Segona República.