L'esquerra crida a plantar cara els “amos” del PP: “Cal defensar Balears de les immobiliàries i els fons voltor”

Per a qui governa el PP de Marga Prohens: per als qui viuen i treballen a les Balears o per als qui converteixen les illes en un negoci immobiliari i turístic? És la pregunta que ha marcat la segona jornada del Debat de Política General al Parlament, en què l'esquerra ha qüestionat el model econòmic del Govern i la seva suposada defensa dels interessos de la població resident. El portaveu del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, ha elevat el to contra els vincles que, al seu parer, uneixen l'Executiu amb els grans interessos econòmics. “Cal defensar aquestes illes de vostès, dels seus amics i dels seus amos”, ha proclamat en una intervenció en què ha assenyalat els fons voltor, els grans propietaris i les empreses que, segons ha denunciat, es beneficien de les polítiques de Prohens.

L'oposició ha convertit així la rèplica al discurs de la presidenta -que aquest dimarts va reivindicar el compliment de bona part del seu programa i va presentar les seves polítiques com una resposta als grans desafiaments de les illes- en un qüestionament de fons del model econòmic i residencial des que va arrancar l'actual legislatura. Davant el balanç de Prohens, els grups d'esquerra han contraposat una realitat marcada pels lloguers a l'alça, les dificultats per emancipar-se, la pressió turística i l'expulsió d'una part de la població del seu propi territori.

El primer a fer-ho ha estat el mateix Negueruela, qui ha situat l'habitatge al centre de la seva ofensiva contra la líder del PP i ha acusat els conservadors de posar la política habitacional al servei de les immobiliàries i els fons d'inversió en lloc de prioritzar els drets dels qui resideixen a les illes. “Cal defensar aquestes illes dels milionaris que compren pisos que ja no poden comprar els treballadors d'aquí. Cal defensar-les de Quirón i dels que volen fer-se d'or amb la seva privatització de la sanitat pública. Toca defensar les illes dels que aprofiten el seu poder i les seves lleis per treure més tallada al nostre litoral. Hem de defensar les nostres illes dels que legislen, dels seus amics, d'Engel & Völkers, d'Airbnb. I també cal defensar-les de la seva desídia, senyora Prohens, de la seva desgana i de la seva falta d'idees”, ha emfatitzat el socialista.

En aquesta línia, ha acusat Prohens de presidir un Govern de “promeses incomplertes” en qüestions que afecten directament la vida quotidiana dels residents. “Sí que ha complert”, ha ironitzat, amb aquells que, al seu parer, s'han beneficiat de la gestió del PP: “Ha complert amb els poderosos, amb les immobiliàries, amb els fons voltor, amb aquells amb qui vostè mateixa i el seu conseller decideixen a porta tancada la política d'habitatge d'aquestes illes”.

En aquest sentit, la presidenta ha rebutjat, en una de les seves intervencions, que el PP representi els poderosos i ha atribuït l'allunyament dels treballadors, les rendes mitjanes i els autònoms respecte de l'esquerra a la seva aposta pel confrontament polític. “No sé d'on es pensen que venim ni qui són les nostres famílies, ni els sacrificis que hem hagut de fer tots al llarg de la vida”, ha afirmat, reivindicant l'esforç de les famílies treballadores. Tot seguit, Prohens ha aprofitat per llançar una crítica a l'acampada per l'habitatge a la plaça d'Espanya de Palma: “Nosaltres no podem anar a acampar a la plaça d'Espanya. La gent d'aquesta terra ha de treballar cada matí. No podem estar acampats dies i dies”, ha etzibat.

L'habitatge, “per a la gent que treballa i viu a les illes”

En el seu discurs, Negueruela ha incidit en què l'habitatge “ha de ser per a la gent que viu i treballa a les nostres illes”, una comunitat que “cada vegada més gent es planteja abandonar” a causa de la crisi habitacional que travessa Balears. L'arxipèlag s'ha consolidat en els últims anys, de fet, en la regió amb els preus més elevats per poder accedir a una llar, una realitat que reflecteixen diferents indicadors del mercat immobiliari. El socialista ha descrit un escenari en el qual treballadors de la construcció que aixequen habitatges acaben vivint en caravanes i cada vegada més persones es veuen obligades a compartir pis perquè no poden pagar un lloguer complet.

La crítica s'ha estès a les polítiques turístiques de l'Executiu de Prohens. Negueruela ha acusat la presidenta balear d'haver perdut credibilitat després d'anunciar en debats anteriors mesures de contenció que, ha subratllat, van acabar abandonant-se. En aquest sentit, ha recriminat el “gir” de la presidenta respecte a mesures com la pujada de l'Impost de Turisme Sostenible, la fiscalitat sobre els vehicles de lloguer o les restriccions al creixement turístic.

Durant la seva intervenció, Negueruela ha recordat les promeses de limitar el creixement turístic i ha qüestionat que el Govern hagi mantingut la seva aposta per ampliar l'oferta i ha censurat que l'Executiu promocionés habitatges turístics en fires del sector mentre assegurava voler contenir la saturació. Ha qüestionat, a més, que la presidenta presentés com a novetat la futura utilització de recursos de l'impost turístic per construir habitatge, recordant que el PP va derogar la possibilitat de destinar aquests fons a aquesta finalitat i asseverant que s'han perdut 120 milions d'euros que podrien haver-se dedicat a polítiques habitacionals. “Vostè ha tornat a la casella de sortida. Vostè ha tornat al 2023”, ha resumit.

MÉS: “Volen apagar un incendi amb benzina”

Per la seva banda, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha coincidit a situar l'habitatge al centre de la crisi política i social de les Balears. Al seu parer, el Govern no ha respost a les necessitats de la població, sinó que ha insistit en mesures que afavoreixen els qui ja tenen capacitat econòmica per comprar una casa. “La gent normal no pot viure dignament”, ha afirmat, abans d'atribuir el patiment de la població al “fracàs” de Prohens.

El portaveu ecosobiranista ha rebutjat que construir més habitatges sigui una resposta suficient si no s'intervé sobre l'ús que se'n fa. “Volen apagar un incendi amb benzina”, ha advertit. I és que el problema, ha subratllat, no rau únicament en la falta d'oferta, sinó que una part del parc residencial queda fora del mercat d'habitatge habitual. En aquest sentit, ha recordat que a les illes hi ha més de 100.000 habitatges buits i més de 100.000 segones residències, mentre joves paguen 600 euros per una habitació i en alguns pobles els lloguers de llarga durada desapareixen en favor dels destinats a turistes.

El diputat ha retret a Prohens que defensi que l'habitatge ha de ser per a la població local mentre el seu Govern ha modificat la normativa per permetre que empreses adquireixin habitatges de preu limitat destinats al lloguer. En aquest sentit, Més ha presentat una proposició de llei per reformar la legislació urbanística i garantir l'ús residencial del sòl amb l'objectiu de frenar l'especulació. “Ja n'hi ha prou de cases en mans de fons especulatius i de grans tenidors”, ha reclamat Apesteguia, que ha contraposat els barris tradicionals, amb els seus bars i comerços quotidians, a uns espais cada vegada més orientats a visitants i consumidors d'alt poder adquisitiu. “L'especulació ha de ser l'única expulsada, l'única desterrada d'aquest país”, ha afegit.

El portaveu ecosobiranista ha situat el cost de la vida com el segon gran problema de les illes. Per afrontar-lo, la formació ha presentat una esmena al nou Règim Especial de les Balears amb la qual proposa fixar un preu màxim de la benzina que no superi en més d'un 5% el de la Península. Apesteguia ha citat així mateix l'informe de la xarxa europea contra la pobresa EAPN per denunciar la situació de les persones en exclusió social.

¿Segona residència d'europeus o primera residència d'illencs?

Tot seguit, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha formulat el dilema territorial en termes similars: si Balears ha de convertir-se en la segona residència d'europeus o garantir que continuï sent la primera residència dels qui viuen a les illes. El parlamentari ha fet una esmena a la totalitat al discurs de Prohens i ha acusat la presidenta de presentar xifres que no es corresponen amb la realitat de l'habitatge públic. Davant dels milers de llars que, segons el Govern, s'estan promovent, el menorquinista ha afirmat que només hi ha 90 habitatges públics en construcció.

També ha criticat les rebaixes fiscals anunciades per Prohens, que considera insuficients per resoldre el problema i destinades a abaratir la compra als qui ja poden permetre-se-la.

El diputat ha retret a més a la líder balear que amb prou feines abordés la saturació turística i que Menorca estigués absent de la seva intervenció. En el terreny institucional, ha qüestionat la seva credibilitat per la derogació de la llei de memòria democràtica malgrat el compromís previ de no fer-ho i ha acusat el Govern de no actuar amb prou fermesa davant les agressions lingüístiques. En la seva segona intervenció, Castells ha qualificat de “pur teatre” les mesures de contenció turística i ha posat en dubte que arribi a aplicar-se la limitació d'entrada de vehicles a Menorca anunciada per l'Executiu. El seu escepticisme ha acabat en una aposta: ha ofert pagar una caldereta de llagosta a Prohens i a un acompanyant si la restricció continua vigent durant l'estiu de 2027.

Un model que precaritza els residents

En aquesta línia, el diputat d'Unidas Podemos, José María García, ha rebutjat el “balanç complaent” de Prohens i ha qüestionat que la presidenta pugui reivindicar la moderació mentre governa “de la mà de la ultradreta”. Ha reclamat un canvi de model econòmic en considerar que la riquesa generada a Balears no es tradueix en una millora equivalent de les condicions de vida de la població resident.

En matèria d'habitatge, García ha criticat que el Govern insisteixi en mesures que, al seu parer, no han aconseguit contenir els preus. “Com més ajudes, preus més alts”, ha resumit. També ha recordat que destinar recursos de l'Impost de Turisme Sostenible a habitatge era una reivindicació de l'oposició que els populars havien rebutjat anteriorment.

El diputat ha retret a la líder autonòmica que no fes referència a les mobilitzacions de l'estiu, que ha descrit com a protestes no contra els turistes, sinó contra les polítiques del Govern i les seves conseqüències sobre la vida quotidiana dels residents. Per a Unidas Podemos, el creixement econòmic i turístic no pot presentar-se com un èxit si augmenta al mateix temps la precarietat dels qui viuen a les illes.

El PP reivindica Prohens i responsabilitza Sánchez

Per la seva banda, el portaveu del PP al Parlament, Sebastià Sagreras, ha defensat el balanç de la presidenta i ha assegurat que Prohens està “obsessionada amb els reptes de les Balears”. Davant les crítiques de l'esquerra, ha sostingut que els problemes d'habitatge i la situació turística són una herència de l'etapa anterior i que no es poden revertir de manera immediata en tres anys i mig. Al respecte, ha acusat el PSIB de reclamar ara mesures que no va adoptar quan governava i ha carregat contra el Govern de Pedro Sánchez per la seva gestió en matèria d'habitatge, immigració irregular, finançament autonòmic, infraestructures i aeroports.

El popular també ha reivindicat el compliment dels anuncis realitzats per Prohens en anteriors debats i ha defensat la credibilitat de la presidenta davant les acusacions socialistes. En el terreny electoral, ha assegurat que les previsions acosten el PP a la majoria absoluta el maig de 2027. En aquesta línia, ha acusat el PSIB de ser “els fons voltor” per la suposada presència de persones vinculades a aquest sector en els seus càrrecs, una afirmació amb la qual ha provat de tornar als socialistes les acusacions de connivència amb els grans interessos immobiliaris.

Sagreras ha defensat igualment la política del PP en matèria de pensions i ha assegurat que el seu partit n'ha garantit la revalorització quan ha governat. La seva intervenció ha desplaçat bona part de la responsabilitat dels problemes de les illes cap a Madrid, mentre l'oposició ha insistit que el Govern té competències i marge per actuar sobre el lloguer, el creixement turístic i la protecció del territori.

Formentera reclama un tracte específic per la triple insularitat

El diputat per Formentera, Llorenç Córdoba, mentrestant, ha centrat les seves intervencions en les necessitats específiques de l'illa i ha agraït el suport rebut del Govern durant la legislatura. Ha destacat els avenços en el reconeixement de la triple insularitat, encara que ha reclamat que aquest criteri esdevingui una condició estable i estructural de les polítiques públiques.

Córdoba també ha valorat la reforma relativa al senador per Formentera, que ha definit com un “èxit col·lectiu” fruit d'una reivindicació de diverses generacions. En matèria migratòria, ha demanat que la capacitat ordinària i les situacions de contingència es calculin per cada consell insular, en lloc de prendre com a referència el conjunt de les Balears. El seu argument és que les illes tenen un règim competencial singular en la tutela de menors migrants, que correspon als consells, i que aquest fet hauria de reflectir-se en el càlcul dels recursos i les capacitats d'acollida. Ha reclamat al Govern que traslladi aquesta proposta al Govern d'Espanya.