Prohens blinda la seva ofensiva fiscal i endureix el seu discurs migratori: “Aquí no hi cap tothom”

La presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), ha pujat aquest dimarts a la tribuna del Parlament amb un missatge que transcendeix el balanç de gestió dels darrers tres anys i mig: malgrat admetre que les Balears continuen sense resoldre els seus grans problemes estructurals, ha afirmat que els populars han complert “pràcticament de manera íntegra” el seu programa. Durant la seva intervenció en el darrer Debat de Política General de la legislatura, la presidenta ha reivindicat la “moderació” i la “centralitat” d'un Govern en solitari, alhora que ha exhibit els seus pactes amb Vox, ha apel·lat a l'estabilitat malgrat els “moments complicats” i la pèrdua d'“alguna votació”, i ha presentat les rebaixes fiscals com a prova d'èxit d'un mandat marcat per l'emergència habitacional i pel rebuig a declarar les illes com a zona de mercat residencial tensionat.

“En moments de renou i de debat nacional marcat per la convocatòria electoral, jo vull fer el que, com a presidenta, he fet aquests darrers tres anys i mig: centrar-me en aquesta terra, en la nostra realitat singular i genuïna, en la gent d'aquí”, ha defensat Prohens a l'inici de la seva intervenció.

L'apel·lació a l'estabilitat ha estat un dels eixos del seu discurs. La presidenta ha recordat les dificultats de governar en solitari i en minoria, amb acords parlamentaris variables, i ha presentat aquesta fórmula com una demostració de capacitat negociadora. També ha assegurat que ha mantingut intactes les seves línies vermelles i que ha governat des de la moderació. El seu objectiu polític, ha reconegut, és aconseguir una “majoria d'estabilitat” per continuar amb el seu projecte.

Rebaixes fiscals com a principal bandera

Una de les principals bases del discurs ha estat la política fiscal. Prohens ha presentat l'eliminació de l'impost de successions entre pares i fills, avis i nets i cònjuges com un dels símbols de la legislatura. Segons les xifres que ha exposat, prop de 40.000 famílies s'han beneficiat de la mesura i s'han estalviat fins a 1.031 milions d'euros en tres anys.

Es tracta d'un impost que l'Executiu autonòmic, amb el pretext d'“alleujar” econòmicament les famílies de l'arxipèlag, va eliminar tot just a l'inici de la legislatura, en el marc de la seva batalla per reduir al màxim la recaptació fiscal. Tanmateix, la supressió ha beneficiat especialment els més rics, tal com es desprèn de les dades de l'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB): si fins a l'octubre de l'any passat les illes van deixar d'ingressar 460 milions d'euros procedents de l'impost de successions, 392 milions corresponen a quantitats que van deixar de pagar els 93 declarants més adinerats —l'1% dels declarants— de la comunitat autònoma. D'aquest total, 15 hereus (el 0,1%) s'han estalviat 289 milions d'euros que han deixat d'ingressar-se per finançar l'estat del benestar.

El 2025, PP i Vox van rebutjar que els més rics de les Balears tornassin a tributar per les seves herències. Mitjançant una iniciativa parlamentària, el grup socialista reclamava que el Govern de Prohens restablís aquest impost per als hereus de patrimonis superiors al milió d'euros, amb l'objectiu de preservar-ne la progressivitat i protegir la major part de la recaptació fiscal.

“Abaixar els imposts a les famílies és defensar les Illes Balears”, ha emfatitzat aquest dimarts Prohens, en una defensa de la seva política fiscal que ha presentat com una manera de protegir l'esforç dels ciutadans. En aquest context, ha anunciat que el Govern elevarà del 60% al 75% la bonificació de l'impost per a determinades herències entre germans, oncles i nebots quan la persona morta no tingui descendència directa.

La presidenta també ha destacat la rebaixa del tram autonòmic de l'IRPF i la creació o ampliació de 13 deduccions fiscals. Segons ha explicat, 112.000 contribuents es van beneficiar d'alguna deducció en la darrera campanya de la renda, prop de 50.000 més que durant la legislatura anterior. Entre les mesures citades figuren les deduccions per naixement, per tenir cura de persones majors de 65 anys o amb discapacitat, pel lloguer d'habitatge, per despeses derivades de l'ELA i per fomentar l'autoocupació. També ha defensat els incentius fiscals per als propietaris que incorporin habitatges buits al mercat del lloguer i les deduccions destinades als llogaters.

Habitatge: més oferta, menys intervenció

La presidenta ha situat l'accés a l'habitatge entre els tres grans reptes estructurals de les Balears, juntament amb el model econòmic i el creixement poblacional. Tanmateix, la seva recepta passa per ampliar l'oferta i facilitar l'activitat immobiliària, una aposta que deixa en segon pla la intervenció pública sobre els preus i confia que l'augment de l'oferta acabi traduint-se en habitatges assequibles. Sense qüestionar els mecanismes del mercat que han encarit l'accés a una llar, ha qualificat de “populistes” mesures que, des de la declaració de zones tensionades i la limitació dels lloguers fins a la regulació de la compra d'immobles per part de no residents, permetrien limitar aquests marges i frenar l'escalada de preus que està expulsant nombrosos residents i empenyent-ne d'altres a viure amuntegats en infrahabitatges i caravanes.

En el seu balanç, ha destacat els projectes residencials estratègics, que permetrien reduir de deu a dos anys els terminis necessaris perquè determinades promocions disposin de sòl. Segons les xifres exposades al Parlament, només els projectes tramitats a Palma preveuen uns 4.000 habitatges de preu limitat. També ha defensat un pla de prop de 300 milions d'euros per impulsar 2.000 habitatges públics i ha afirmat que, si se sumen les diferents mesures, el Govern està impulsant més de 10.000 habitatges assequibles.

La presidenta ha anunciat, a més, un nou pla estratègic d'habitatge, denominat HABITA_IB 4+4, que incorporaria prop de 50 mesures noves per al període 2027-2031, amb un impacte previst de 3.000 milions d'euros i l'objectiu d'arribar a 87.000 ciutadans. Entre les propostes figuren noves promocions públiques, ajudes a l'habitatge protegit, la rehabilitació d'immobles buits per destinar-los al lloguer assequible i la creació de registres de solars sense edificar i d'edificis inacabats o obsolets.

D'altra banda, ha explicat que el Govern preveu ampliar de 30 a 45 milions d'euros els fons destinats als avals públics de la Nova Hipoteca Jove, un programa que, segons el seu balanç, ha permès a 896 joves comprar el seu primer habitatge durant la legislatura. També ha avançat que reforçarà els ajuts directes de 10.000 euros per a menors de 40 anys que adquireixin una casa, després d'haver rebut 770 sol·licituds durant el primer mes i mig de la convocatòria. L'estratègia es completa amb una nova deducció fiscal per fomentar l'estalvi destinat a la compra del primer habitatge.

La contenció turística i la contradicció del creixement

Pel que fa al model econòmic, la presidenta ha reconegut que les Balears han seguit durant massa temps una estratègia basada en el creixement en volum i ha afirmat que les illes han assolit uns límits que obliguen a canviar de rumb. “Les nostres illes ja no poden créixer en volum, només queda créixer en valor”, ha defensat.

Prohens ha presentat com a prova d'aquest canvi diverses mesures adoptades pel seu Govern: la limitació de la capacitat d'allotjament turístic, la prohibició de nous pisos turístics, el reforç de les inspeccions contra l'oferta il·legal i un acord amb les principals navilieres per reduir en 30.000 el nombre mensual de creueristes durant els mesos de juny a setembre a partir de l'any vinent. També ha assegurat que el nombre d'habitatges turístics s'ha reduït en 5.000 en tres anys, un 20% respecte de 2023, d'acord amb les dades de l'INE citades durant la seva intervenció.

La presidenta ha defensat que el creixement de l'activitat turística durant la temporada alta s'està moderant, mentre que la despesa turística augmenta més que el nombre de visitants. Alhora, ha reivindicat tant la necessitat de deixar enrere el creixement basat en el volum com els resultats d'una economia que continua creixent i en què l'activitat turística continua sent central. En aquest sentit, ha destacat un creixement econòmic del 2,8% durant el segon trimestre de l'any, xifres rècord d'afiliació a la Seguretat Social i un increment salarial del 5,6% en els convenis durant l'any anterior.

En aquest context, la presidenta ha presentat el Pacte per la Sostenibilitat i l'Agenda de Transició com a instruments per orientar aquest canvi. Segons el seu discurs, s'han debatut més de 119 mesures i 74 han rebut validació. Prohens ha assegurat que el pacte continua “més viu que mai”, malgrat que, des que es va impulsar el 2024, diversos partits, organitzacions socials i entitats que havien participat en el seu llançament han abandonat el procés. Mentrestant, milers de persones han sortit al carrer en mobilitzacions multitudinàries i històriques per protestar contra la turistificació i el deteriorament creixent de les condicions de vida de la població resident.

“Aquí no hi cap tothom”

En matèria migratòria, Prohens ha incorporat al seu discurs un dels marcs més durs de Vox en vincular el creixement poblacional amb la pressió sobre els serveis públics, les infraestructures i l'habitatge, tot i que les dades desmenteixen aquest relat, àmpliament difós per la dreta i l'extrema dreta, en contrast amb l'evidència disponible. Entre els estudis que qüestionen aquest diagnòstic hi ha l'Informe de seguiment del Marc Estratègic de Ciutadania i Inclusió contra el Racisme i la Xenofòbia 2023-2027, que confirma les desigualtats que pateix la població estrangera no comunitària en educació, ocupació, habitatge i accés als serveis públics bàsics, com ara la sanitat. Segons aquest document, aquestes persones utilitzen els serveis sanitaris menys que la població espanyola, presenten una taxa d'abandonament escolar prematur més elevada i pateixen amb més intensitat l'encariment de l'habitatge.

Amb tot, la presidenta del PP ha reclamat frenar l'arribada d'immigració irregular i ha afirmat que a les illes “no hi caben” les persones que no venen a contribuir, integrar-se o respectar les lleis i els valors de les illes: “No, aquí no hi cap tothom”, ha etzibat. En aquesta línia, ha acusat el Govern central de fomentar un “efecte crida” amb la regularització de persones migrants, sense esmentar l'augment potencial dels ingressos públics que podria derivar-se'n.

Segons les dades que ha exposat, les Balears han sumat 78.000 targetes sanitàries en tres anys, mentre que el sistema educatiu rep al voltant de 4.000 alumnes d'incorporació tardana cada curs i les sol·licituds de prestacions per dependència han augmentat un 30%. Prohens ha defensat que el Govern ha respost a aquesta demanda creixent amb més pressupost, professionals i infraestructures.

D'altra banda, ha reivindicat que la taxa de persones en risc de pobresa o exclusió social ha descendit del 17% al 15,2%, d'acord amb el darrer informe sobre l'estat de la pobresa elaborat per EAPN-ES amb dades corresponents al 2025. També ha esmentat que dues de cada cinc persones de les illes, el 37,8%, tenen algun tipus de dificultat per arribar a final de mes. Prohens ha citat aquesta evolució per defensar els resultats de la seva gestió, però ha reconegut la necessitat de protegir les persones vulnerables i ha anunciat la posada en marxa del programa pilot “Devora tu”, destinat a garantir allotjament a persones grans en situació d'exclusió residencial.

Educació i sanitat

Pel que fa a l'educació, Prohens ha reivindicat l'increment dels recursos destinats al sistema públic i concertat com una de les principals credencials de la seva gestió. Segons el seu balanç, el pressupost educatiu ha augmentat en 248 milions d'euros en tres anys, un 20%, i s'han incorporat 1.446 docents més: 1.316 a l'ensenyament públic i 130 a la concertada. La presidenta també ha destacat la incorporació de 400 professionals més d'atenció a la diversitat i la posada en marxa de noves aules UEECO per a alumnat amb necessitats educatives especials.

La presidenta ha reconegut que “queda feina per fer” i ha anunciat que el pròxim Compromís Educatiu haurà d'abordar, entre altres qüestions, les dificultats d'habitatge i mobilitat dels docents entre illes. Una admissió que posa en relleu fins a quin punt l'encariment de l'habitatge també afecta la capacitat dels serveis públics per atreure i retenir professionals.

En matèria sanitària, Prohens ha subratllat que el Govern destina actualment 200 milions d'euros més a la sanitat pública que a l'inici de la legislatura, un increment pressupostari del 10%, segons les xifres exposades en el seu discurs. També ha presentat la transformació digital i la innovació mèdica com una de les apostes de futur, amb una inversió prevista d'uns 100 milions d'euros.

Entre les mesures que ha volgut destacar figura el reforç de l'atenció psicològica: el Govern assegura que 16 psicòlegs incorporats als centres de salut han atès més de 5.000 pacients i preveu arribar als 61 professionals de psicologia a l'atenció primària abans d'acabar l'any. A això s'afegeix l'ampliació de l'atenció psicològica als centres educatius, amb l'objectiu d'arribar als 90 psicòlegs educatius entre les diferents etapes. Prohens ha presentat aquestes iniciatives com una millora de la capacitat assistencial, encara que l'augment de la inversió i de les plantilles no permet concloure, per si sol, que s'hagin resolt els problemes d'accés, les llistes d'espera o la pressió que suporta el sistema sanitari.

En matèria de conservació del territori, Prohens ha anunciat una nova convocatòria per adquirir parcel·les privades al Parc Natural de Mondragó i, per primera vegada, també al d'es Trenc, amb l'objectiu d'incorporar-les al patrimoni públic i reforçar-ne la protecció. La presidenta ha assegurat que el Govern ha destinat prop de sis milions d'euros en tres anys i mig a comprar finques que sumen 1.169 hectàrees, entre les quals hi ha Son Jaumell, al Parc Natural de Llevant; sa Bastida, a Alaró; es Bosch, a Escorca, i sa Boval Vell, a s'Albufera des Grau. També ha defensat les ajudes als propietaris de finques forestals per prevenir incendis i ha anunciat que es triplicaran, fins als 900.000 euros, les subvencions per netejar torrents en terrenys privats.

El Debat de Política General es reprendrà aquest dimecres amb les intervencions dels grups parlamentaris, que podran respondre al discurs de la presidenta del Govern i fixar posició sobre el balanç de la legislatura i els principals reptes de les illes. La sessió continuarà amb el torn de rèplica de la presidenta i el debat de les propostes que presentin els diversos grups.