L'esquerra, sobre els “minipisos” del Govern balear del PP: “Sabeu què són 24 metres? Els vostres despatxos són més grans”

El Govern de Marga Prohens ha reivindicat aquest dimarts al Parlament balear la seva aposta pels allotjaments de petit format -els denominats coliving o cohousing- com una de les respostes a la manca d'habitatge principalment per part de treballadors i estudiants.

Ho ha fet arran de la pregunta que ha formulat al ple la diputada socialista Mercedes Garrido, qui ha recriminat que la “primera mesura” impulsada per l'Executiu fos promoure la construcció de “minipisos” que, segons ha asseverat, assoleixen preus mitjans de 250.000 euros a Mallorca i 350.000 a Eivissa. “Qui hagi tingut la sort d'estalviar 100.000 euros podrà comprar un minipís d'aquests de 24 metres quadrats”, ha deixat anar, traient a col·lació la indignació generada per l'anunci d'una “caseta d'eines” de 24 metres per 900 euros al mes que un particular va anunciar recentment -i va retirar poc després- a Idealista.

“És conscient del que són 24 metres quadrats, senyor conseller? El seu despatx és més gran que aquests pisos”, ha etzibat al titular d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, lamentant a continuació que qui hagi llogat l'habitatge “encara pensarà que ha tingut sort”.

“Mentre 25.000 famílies pateixen l'angoixa de no saber on viuran quan acabi el seu contracte de lloguer, surten habitacions compartides en una caravana o un minipís de 24 metres quadrats. És conscient del que és que una família visqui en un pis de 24 metres quadrats?”, ha insistit Garrido, vinculant les dimensions de l'habitatge anunciada amb els “minipisos” que, al seu judici, constitueixen part del model d'habitatge impulsat pel Govern.

Davant d'aquestes crítiques, Mateo ha defensat que no es tracta d'habitatges convencionals, sinó d'allotjaments temporals en format coliving o cohousing, dirigits especialment a treballadors, estudiants o funcionaris. Segons ha explicat, aquests espais es conceben amb serveis compartits i com una solució transitòria per facilitar l'accés a l'habitatge. El conseller ha anat més enllà, retreient als socialistes que critiquin ara un model que, ha subratllat, ha estat incorporat per l'Ajuntament d'Inca, governat pel PSIB, en la seva normativa urbanística.

“Nosaltres continuarem treballant en la mateixa línia que duim treballant des del principi. Parlem de 7.000 habitatges en planificació a preus assequibles per a residents i el decret llei ja ha permès que surtin al mercat habitatges de preu limitat”, ha remarcat.

A Balears, l'impuls d'aquest tipus d'allotjaments per a aquells que no poden accedir a un habitatge al mercat lliure ha obert el debat sobre si suposen una solució real o la normalització de condicions habitacionals mínimes. Es tracta d'un model a mig camí entre el lloguer residencial i l'allotjament temporal en immobles amb zones comunes pensat sobretot per a estades de duració variable i amb una rotació d'inquilins molt més gran que la del lloguer tradicional.

Mentres els seus defensors el presenten com una forma de donar us a edificis infrautilitzats i oferir allotjament en àrees ben connectades, els seus crítics adverteixen que el coliving no és més que una fórmula de “lloguer emmascarat” que redueix l'oferta d'habitatge estable i contribueix a tensionar -encara més- els preus en barris ja sotmesos a la pressió immobiliària.