Les polítiques d’habitatge del PP a les Balears que no solucionen el problema: beneficis fiscals, alliberar sòl i sense límit al lloguer

L’accés a l’habitatge fa anys que és un dels principals problemes a les Balears —també a escala estatal— i ara s’ha convertit en el principal cavall de batalla en període preelectoral. El problema de l’habitatge a l’arxipèlag és urgent des de fa aproximadament una dècada i, des d’aleshores, cada vegada ha anat a pitjor i ha estat un impediment perquè els serveis públics, el sector turístic i els mateixos residents puguin trobar habitatges assequibles per a les seves plantilles o per a ells mateixos.

Des de la seva arribada al Govern, el 2023, Marga Prohens (PP) ha centrat la seva política d’habitatge a augmentar l’oferta mitjançant fórmules urbanístiques basades a facilitar la construcció i oferir incentius fiscals per a la compra d’habitatge, en lloc d’aplicar mecanismes de contenció dels lloguers o declarar zones tensionades. Una cosa que ara, quan el Govern central ha comunicat una subvenció de 180 milions d’euros a les comunitats que han posat un topall als lloguers —entre les quals hi ha Catalunya, el País Basc, Navarra, Galícia i Astúries, però no les Balears—, passarà factura a la regió.

L’estratègia de l’Executiu de Prohens s’ha orientat cap a una altra direcció: liberalitzar el sòl —en un territori limitat i ja molt saturat com són les illes—, impulsar projectes residencials estratègics i promoure habitatges a preu limitat (HPL), a més d’impulsar una política fiscal que beneficia en molts casos els propietaris. En aquest sentit, s’ha eliminat l’impost de successions entre pares i fills i s’ha anunciat l’eliminació dels impostos autonòmics als joves de menys de 36 anys en la compra del seu primer habitatge.

Aquest últim anunci, que com a tal no s’ha materialitzat, el va fer la presidenta fa tot just dues setmanes durant el darrer Debat de Política General de la legislatura, un cop ja s’havia anunciat l’avançament dels comicis del pròxim 20 de novembre. Durant el mateix debat, Prohens també va assegurar que hi hauria canvis en la llei per destinar recursos de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) a l’emergència habitacional.

Un full de ruta a mig complir

El Govern ha sostingut, al llarg del seu mandat, que limitar els lloguers pot provocar la retirada d’immobles del mercat i acabar encarint els pisos disponibles. Gairebé acabada d’estrenar la legislatura, durant la qual ha necessitat contínuament Vox, amb qui el Partit Popular va signar un pacte programàtic que incloïa 110 mesures per poder governar, el Govern va aprovar el Decret llei 6/2023 i, posteriorment, la Llei d’emergència 3/2024.

A través d’aquestes normes es va consolidar la figura de l’habitatge a preu limitat (HPL), amb preus limitats de compra i lloguer. Sense que això hagi suposat, en tres anys, la construcció o la posada al mercat de tots els habitatges previstos. La Conselleria d’Habitatge xifra actualment en poc més de 10.000 els habitatges assequibles —tant HPO com HPL— destinats a ciutadans que fa més de cinc anys que estan empadronats a les illes. Una xifra que es desinfla si es tenen en compte les actuacions que realment s’han dut a terme.

La Conselleria d’Habitatge xifra actualment en poc més de 10.000 els habitatges assequibles —tant HPO com HPL— destinats a ciutadans que fa més de cinc anys que estan empadronats a les illes

En el mateix full de ruta per abordar la problemàtica de l’habitatge, es va fixar com a objectiu agilitzar les ajudes al lloguer, per a la qual cosa s’han mantingut diverses convocatòries. L’última, corresponent a l’exercici del 2025, a dia d’avui encara està en procés de resolució. També es va preveure l’ús dels fons europeus Next Generation per a la rehabilitació i la millora de l’eficiència energètica dels habitatges. En aquest sentit, a dia d’avui només s’han esgotat els fons d’un dels programes per a la rehabilitació d’immobles. El Govern ha ampliat el termini per acabar les obres finançades, que inicialment acabava el juny del 2026, fins al juny del 2028.

El fracàs del programa ‘Lloguer Segur’

Un dels eixos més importants del pla de l’Executiu autonòmic va ser la promoció pública: incrementar els habitatges protegits disponibles de lloguer a través de l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), sense que, de moment, hagin entrat en fase de tramitació les 47 promocions amb 1.213 habitatges presentades, amb una inversió de 228 milions. El pla preveia un total de 613 habitatges a Mallorca, 248 a Menorca, 292 a Eivissa i 60 a Formentera.

Això sí, es va iniciar la legislatura passada, amb el Govern format pel PSOE, Més i Podem, i des d’aleshores l’IBAVI ha aprovat 499 garanties per valor de 15 milions d’euros, 418 a Mallorca, 62 a Menorca i 19 a Eivissa.

A dia d’avui, la Conselleria responsable eleva aquests recursos a 2.000, “una xifra que va en augment” —asseguren—, en col·laboració amb ajuntaments o consells insulars, i que incorpora projectes “de pes” tant a Palma —esmenten més de 300 habitatges públics en terrenys cedits pel Consell de Mallorca al costat del velòdrom— com a Eivissa —amb més de 200 habitatges dotacionals en col·laboració amb Salut a prop de l’hospital de Can Misses—, també segons el Govern. Una de les mesures per accelerar la promoció pública, afegeixen, és la nova figura de la seva declaració com a inversions d’interès autonòmic: 41 promocions, amb més de 950 habitatges previstos, han estat declarades d’interès autonòmic. Tot això tampoc no s’ha materialitzat encara.

D’altra banda, la mesura amb què s’esperava mobilitzar habitatges buits arran de programes d’intermediació com ‘Lloguer Segur’ ha aconseguit una xifra d’èxit molt més baixa que la que l’Executiu autonòmic esperava assolir inicialment. Es tracta d’uns 3.000 habitatges que finalment s’han quedat en 112. El programa està orientat a captar habitatges buits de petits propietaris i oferir-los a residents —amb cinc anys d’empadronament— amb una rebaixa del 30% respecte del preu de lloguer taxat per l’Administració. El juny del 2026 havia captat 92 immobles i en els darrers mesos n’ha incorporat vint més.

Enfront dels 3.000 habitatges que volia incorporar el Govern al seu programa de 'Lloguer Destral', orientat a captar habitatges buits de petits propietaris i oferir-les a residents amb una rebaixa del 30% respecte al preu del lloguer taxat per l'Administració, tan sols s'han incorporat 112

Això sí, s’ha posat en marxa la creació d’un Observatori de l’Habitatge, la regulació del qual es va incorporar a la Llei 3/2024 aprovada pel Parlament, que també consolidava el marc dels habitatges a preu limitat i les mesures urbanístiques introduïdes inicialment pel decret del 2023.

Alliberament de sòl i promocions “assequibles”

D’altra banda, el Govern va incrementar fins als 382.000 euros —abans el límit màxim era de 270.000— el preu dels habitatges que es poden beneficiar del programa d’avals públics que permeten cobrir el total d’una hipoteca, sense haver d’avançar un 20% per a l’entrada. Els principals beneficiaris són els menors de 40 anys —per accedir als avals del Govern central, el límit d’edat és de 35 anys—, les famílies monoparentals i nombroses i les persones amb discapacitat.

El Govern va incrementar fins als 382.000 euros el preu dels habitatges que es poden beneficiar del programa d’avals públics que permeten cobrir el total d’una hipoteca

En tot cas, és imprescindible que es compleixin els requisits: que es tracti d’un primer habitatge i que es destini a ús habitual. Actualment, el preu mitjà de les operacions immobiliàries a les Balears se situa en els 410.322 euros, el més elevat de tot el territori estatal, segons les dades del 2025 dels Registradors de la Propietat.

L’Executiu autonòmic ha xifrat en prop de 10.000 els habitatges assequibles que té en diferents fases de tramitació o planificació, destinats a persones amb cinc anys de residència. Tot i això, una gran part d’aquesta xifra és lluny d’estar disponible. Gairebé la meitat —4.400, segons les xifres de la institució— “s’estan tramitant” amb la Llei d’emergència 3/2024 i el programa ‘Construir per Llogar’. Entre les fórmules hi ha la reconversió de locals; la creació d’HPL a partir de la divisió d’habitatges i dels increments d’altura, o l’aprofitament d’edificis inacabats. També s’hi inclouen canvis d’ús de solars vacants per poder destinar-los a habitatge públic o de preu limitat.

Aquesta xifra d’habitatges agrupa, així, projectes en fases molt diferents i habitatges que encara no estan acabats ni disponibles. Paral·lelament, l’Executiu ha aprovat eines per ampliar el sòl residencial. El març del 2025 va impulsar un decret llei inicialment limitat a Palma, que al juliol es va estendre al conjunt de les illes mitjançant la Llei 4/2025. La norma va crear els anomenats projectes residencials estratègics (PRE) per “desbloquejar” sòl i agilitzar promocions d’habitatge “assequible” —se’n projecten 8.000—, sense que s’hagi establert un percentatge mínim de construcció d’HPL o HPO, tot i que el Govern assegura que en seran la meitat: 4.000.

L’Executiu autonòmic ha xifrat en prop de 10.000 els habitatges assequibles que té en diferents fases de tramitació o planificació, destinats a persones amb cinc anys de residència. Tot i això, una gran part d’aquesta xifra és lluny d’estar disponible

Eduard Vila, director general d’Arquitectura i Habitatge del Govern durant el mandat progressista de Francina Armengol (2017-2019), considera que l’equip de govern del PP ha apostat per “unes xifres sobredimensionades” i per solucions que “ja havien fracassat altres vegades”. “L’únic que han fet és privatitzar el sòl”, sosté Vila, que critica que algunes de les promocions anunciades hagin quedat bloquejades i que les condicions previstes dificultin la construcció d’habitatges de protecció oficial.

També lamenta que no s’hagin complert els terminis anunciats per construir ni s’hagin posat en marxa els protocols que s’havien promès. L’exdirector general considera que les polítiques aplicades mostren “una falta d’empatia amb la societat” i qüestiona que l’habitatge es tracti com un actiu el preu del qual sempre ha de pujar. Vila critica, a més, que el Govern hagi plantejat recórrer a fons procedents de l’ecotaxa per finançar mesures d’habitatge quan “ja havia entrat en campanya electoral”.

Els incentius fiscals: la mesura estrella

El 2026, el Govern ha posat sobre la taula més incentius fiscals com a eina per facilitar l’accés a l’habitatge i estimular l’oferta. El 14 de juny van entrar en vigor noves mesures que van ampliar el preu màxim dels immobles que podien acollir-se a determinades bonificacions de l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP), van reduir la fiscalitat dels habitatges a preu limitat i van incorporar una deducció per als propietaris que congelessin el lloguer.

Durant el mateix mes, l’Executiu balear va aprovar la Llei 4/2026, amb noves mesures per accelerar la construcció d’habitatges protegits, que va simplificar tràmits i va eliminar determinats requisits administratius per a les promocions públiques. També va modificar les reserves d’habitatge protegit per afavorir el lloguer.

Paral·lelament, el Govern va mantenir el seu rebuig a aplicar l’eina estatal per contenir els preus del lloguer. El 6 d’octubre, PP i Vox van sumar els seus vots per tombar al Parlament una proposta del PSIB-PSOE que hauria permès als ajuntaments i a l’IBAVI iniciar els procediments per declarar zones de mercat residencial tensionat quan es complissin els requisits legals.

La iniciativa va ser rebutjada per 33 vots contra 24. La declaració hauria obert la porta a aplicar mesures de contenció de les rendes a les zones afectades, una via que l’Executiu autonòmic ha descartat explorar i que tindrà les seves conseqüències. Ara, Prohens estudia recórrer als tribunals la decisió de Sánchez de deixar fora de les subvencions estatals les comunitats que no han aprovat aquestes limitacions —un criteri que el Govern ha considerat “discriminatori”—. Una actuació que, d’altra banda, suposa l’aplicació de la Llei d’habitatge del 2023.