La macrogranja de les gallines ferides i els cadàvers en descomposició denuncia una “trama” en contra seva

Avícola Son Perot ha denunciat aquest migdia ser víctima d’una “trama” i d’una “campanya d’assetjament” orquestrada per entitats animalistes “en un context polític i preelectoral sensible” a Mallorca, després que elDiario.es avancés l’estat en què es trobaven les instal·lacions i les gallines de la granja. Les imatges mostren gallines amb ferides obertes, aus que es piquen entre elles fins a arribar als teixits interns i cadàvers en descomposició al costat d’animals vius, a més de molta brutícia, excrements acumulats i fins i tot paneroles. L’empresa ha expressat “el seu rebuig més enèrgic” i denuncia ser, a parer seu, “víctima d’una trama” i d’una “campanya d’assetjament i intoxicació perfectament orquestrada per entitats animalistes”. Per la seva banda, el Govern ha anunciat una investigació per determinar si els fets poden donar lloc a expedients administratius.

En concret, les imatges corresponen a la granja de Mirabó (Manacor), amb capacitat per allotjar fins a 40.000 gallines ponedores i dependent d’Avícola Ballester (que opera sota la marca Avícola Son Perot S.A.), la mateixa empresa que gestiona una altra explotació coneguda a l’illa per les greus deficiències que van sortir a la llum el 2025. De nou, una de les tres granges d’Avícola Ballester torna a estar sota el focus de les organitzacions animalistes i ecologistes, que denuncien excrements sense retirar, brutícia extrema i maltractament animal de les gallines.

Segons l’empresa, resulta “especialment sospitós” que, de manera “coincident i sistemàtica”, a les portes de cites electorals i en moments d’intens debat polític a Mallorca, es desplegui aquesta “ofensiva” que, sempre segons la seva versió, i malgrat que les imatges estan geolocalitzades i apareixien els diaris del dia, utilitza “material audiovisual d’origen no certificat i la procedència exacta del qual no ha estat acreditada ni validada oficialment”. Avícola Son Perot afegeix que la difusió d’aquestes imatges pot afectar un dels seus projectes, a Son Brau, on volen construir una nova granja que actualment ha de superar els tràmits per obtenir l’autorització ambiental integrada.

L’empresa adverteix “categòricament” que les imatges difoses “no disposen de cap certificació oficial ni acreditació de procedència” i continua insistint que “no es pot demostrar de cap manera que corresponguin a la granja de Mirabó, ja que podrien ser imatges enregistrades en qualsevol altra granja o explotació avícola del territori espanyol”. Segons l’empresa, aquesta operació pretén “manipular l’opinió pública” i té com a objectiu “erosionar artificialment el sector primari balear i afeblir la producció local” en un moment clau.

“Vulneració flagrant de la bioseguretat”

Després de posar en dubte que les imatges corresponguin a l’interior de les seves instal·lacions, l’empresa passa a afirmar que hi ha una “vulneració flagrant de la bioseguretat”, així com la possible comissió d’un delicte, ja que “la persona o persones que van accedir a l’interior de les instal·lacions van perpetrar una vulneració flagrant i deliberada dels protocols de bioseguretat”.

En aquest sentit, afirma que s’haurien vulnerat impunement els protocols de bioseguretat d’obligat compliment en qualsevol instal·lació. “El nostre gabinet jurídic ja està analitzant aquests fets d’extrema gravetat per emprendre les accions civils i penals pertinents contra els responsables”, adverteix tot seguit. L’empresa assegura que, actualment, les dues naus de la granja es troben “completament buides d’aus i en el procés habitual de manteniment i buidatge sanitari”, tal com es va comunicar formalment a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural durant aquest mateix mes d’octubre, “després de finalitzar el cicle productiu”.

Desacredita l’informe pericial recollit per aquest diari

Avícola Son Perot arriba fins i tot a desacreditar l’informe pericial del qual informa aquest diari en aquest reportatge i afirma que es tracta de conclusions extretes “d’una anàlisi parcial de material audiovisual anònim i sostret il·legalment”. “La responsable dels serveis veterinaris d’Avícola Son Perot sosté que les valoracions fetes sobre suposades seqüències del vídeo ignoren completament la realitat de la gestió diària i descontextualitzen imatges puntuals o corresponents a períodes anteriors, ja resolts o subjectes als controls oficials pertinents”, defensa l’empresa.

L’empresa fa referència, concretament, a l’informe aportat per la veterinària Alba Nieto Palau, en què analitza 54 minuts d’enregistraments fets en tres dates diferents, separades per sis dies, i documenta la presència reiterada de gallines amb lesions greus, cadàvers en diferents estats de descomposició, insectes i acumulacions d’excrements. La perita considera que la coexistència d’aquests elements és compatible amb deficiències mantingudes en el temps i no amb un episodi aïllat. També assenyala que la quantitat i l’estat dels cadàvers són incompatibles amb la retirada diària que exigeix la normativa i que les imatges plantegen possibles incompliments de les obligacions de benestar animal, higiene i bioseguretat. Es tracta de qüestions que correspon verificar a les autoritats competents.

En relació amb això, des de Son Perot afirmen que les explotacions de l’empresa disposen del “prestigiós certificat de benestar animal Welfair”, que acreditaria que les seves instal·lacions estan “sotmeses permanentment a auditories rigoroses i controls constants, tant per part d’entitats certificadores independents com dels organismes públics competents del Govern, amb l’objectiu de garantir els màxims estàndards de qualitat, sanitat i benestar animal”.

AENOR va retirar el seu segell de benestar animal a la granja de Llucmajor

Cal assenyalar, en aquest sentit, que AENOR va suspendre el segell de benestar animal Welfair de la granja de Llucmajor durant l’estiu de 2025, després de les imatges que aquest diari va avançar sobre l’estat de les instal·lacions i les condicions en què vivien les gallines en una altra de les explotacions de l’empresa. De fet, elDiario.es també va poder acreditar que AENOR va oferir a la granja de Llucmajor pactar la data de l’auditoria de benestar animal que li va resultar favorable. Aquest diari no ha pogut contrastar si actualment la granja de Llucmajor disposa de certificació.

Malgrat això, Avícola Son Perot defensa que les explotacions del grup funcionen sota “un sistema permanent de controls, inspeccions i auditories” que, segons l’empresa, “garanteixen el compliment de la legislació europea, estatal i autonòmica” i responen –afegeix– a un model de producció “altament regulat, en què la protecció del medi ambient constitueix un dels principals eixos de gestió”.

En la seva defensa, l’empresa desplaça el focus de les condicions de les instal·lacions cap al pes econòmic i laboral del sector. Afirma que la producció avícola representa “molt més que una activitat econòmica” per la generació de llocs de treball directes i indirectes, és a dir, l’activitat de proveïdors, transportistes, empreses de serveis, veterinaris, distribuïdors i altres professionals vinculats al sector primari. També adverteix que reduir la producció local “implicaria inevitablement una dependència més gran dels ous procedents d’altres territoris”.

Mentrestant, la responsable dels serveis veterinaris d’Avícola Son Perot nega les “acusacions” que, a parer seu, es deriven del reportatge publicat per aquest diari. Explica que, quan les aus completen el seu cicle productiu habitual, són traslladades ordenadament a l’escorxador. Actualment, insisteixen, les naus de Mirabó estan completament buides i compleixen el període reglamentari de buit sanitari. A més, defensa que l’empresa aplica “mesures estrictes per prevenir i controlar el picatge i el canibalisme entre les aus” mitjançant diferents tècniques. Entre aquestes hi ha la col·locació de bales d’alfals i tremuges amb carbonat càlcic, juntament amb un control exhaustiu de la intensitat lumínica, l’atenció a la genètica i a la salut digestiva, així com la vigilància i el tractament específic de l’àcar roig mitjançant productes autoritzats. Així mateix, les instal·lacions disposen d’una infermeria “per aïllar i tractar individualment qualsevol animal ferit fins a la seva recuperació completa”.

Pel que fa a la retirada de cadàvers, es duu a terme “sistemàticament mitjançant inspeccions diàries i setmanals”. “Els animals morts s’emmagatzemen en contenidors especialitzats per a la seva recollida posterior per part de vehicles autoritzats”, defensa l’empresa. Quan les gallines deixen de ser productives, es duu a terme “un procés cíclic i exhaustiu de neteja, desinfecció i desinsectació”. L’empresa defensa que aquest procés inclou la retirada completa de la gallinassa, el rentat a pressió amb aigua calenta i detergent i una desinfecció profunda, sotmesa a controls microbiològics per verificar l’absència de Salmonella. A més, “hi ha un contracte permanent amb una empresa especialitzada per al control mensual de plagues i s’utilitza un sistema automatitzat de neteja dels excrements mitjançant pales i cintes transportadores”, insisteixen.

De la mateixa manera, l’empresa afirma garantir “el compliment estricte dels estàndards d’higiene de l’aigua” i assegura que el procés de recollida dels ous està “completament automatitzat” i separat de les zones d’excrements. La companyia nega categòricament que hi hagi “risc sanitari o per a la seguretat alimentària dels consumidors”.

La Conselleria envia inspectors a la granja

Per la seva banda, el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha explicat aquest dimarts que tècnics del Servei de Producció Ramadera s’han desplaçat a primera hora a les instal·lacions de Mirabó d’Avícola Son Perot, a Manacor. Segons ha explicat Simonet, aquestes dues naus estan buides des de fa aproximadament deu dies. “Aquesta granja es va buidar amb les autoritzacions pertinents i els animals van ser traslladats a un escorxador de la península”, ha argumentat. La Conselleria ha anunciat que inicia una investigació per comprovar si les imatges de l’interior de la granja “poden constituir un motiu perquè obrim els expedients administratius corresponents, i actuarem en conseqüència”.

El responsable d’Agricultura ha detallat que hi ha dues resolucions, una per a cada nau de la macrogranja de Mirabó, que pot allotjar fins a 40.000 gallines ponedores. El conseller també ha recordat que l’agost de l’any passat aquesta explotació va registrar un brot de Salmonella Enteritidis en una de les naus. Segons l’expedient al qual va tenir accés aquest diari, la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural va adoptar mesures cautelars i sanitàries urgents, com ara la suspensió de la comercialització dels ous procedents del lot o grup d’aus sospitós. Quan es registra un brot, hi ha dues opcions: eliminar la producció d’ous de gallina o sol·licitar una autorització especial per produir ou líquid.

“Aquesta autorització es va concedir: aquesta nau ha estat produint ou líquid fins que ha finalitzat [el cicle productiu]”, ha afirmat Simonet. Pel que fa a l’altra nau, la resolució preveia el sacrifici de les aus. Després, l’empresa havia de dur a terme una “neteja eficient i completa i la posterior desinfecció, desinsectació i desratització”. Per fer-ho, calia utilitzar productes específicament autoritzats i registrats per a aquests usos. Un cop transcorregut un període adequat des de la desinfecció, s’havien de prendre mostres ambientals per verificar l’eficàcia de les tasques de neteja i desinfecció i l’absència de Salmonella spp. a l’ambient, segons indica l’expedient.

A més, la nau no es podia tornar a omplir immediatament de gallines. La resolució establia la prohibició de repoblar-la durant els dotze dies posteriors a “la realització de la neteja, desinfecció, desratització i, si escau, desinsectació”. Les dates del sacrifici de les aus, de la desinfecció, de la presa de mostres ambientals i de la repoblació posterior s’havien de comunicar a les autoritats competents i quedar registrades. Totes aquestes mesures, precisa l’expedient, s’havien de mantenir “durant tot el cicle productiu de les aus”.

“Ens han enviat dues sol·licituds: una per buidar la nau i traslladar les gallines, cosa que no necessita autorització, i una altra per a la qual sí que es va dictar una resolució perquè era la nau afectada per la salmonel·la”, ha assegurat. En aquest darrer cas, els animals han estat traslladats “amb els permisos corresponents” a un escorxador de Múrcia. “Ens han comunicat –des de l’escorxador– que tenien autorització i que hi han arribat sense incidències”, ha afegit Simonet.

Pel que fa al pla de control de la salmonel·la, el conseller ha explicat que, durant els dos darrers anys, la Conselleria ha fet 25 inspeccions en diferents granges de les Balears. “En aquest programa de seguiment s’han detectat cinc positius”, ha assegurat, un dels quals es va detectar en una de les naus de Mirabó. “La salmonel·losi no ha d’estar necessàriament vinculada a granges grans o intensives. Hi ha granges petites, algunes de producció ecològica, que han tingut salmonel·la en els darrers anys. El que passa és que, en aquests casos, han decidit sacrificar les gallines”, ha dit Simonet.

En aquest sentit, ha aclarit que, quan una nau dona positiu en salmonel·la i rep l’autorització especial per produir ou líquid, passa a formar part del pla de control i ja no s’hi fan més inspeccions. La Conselleria també explica que la macrogranja ha estat sotmesa a controls oficials anuals des de l’any 2021, sense que s’hi hagin detectat deficiències, a excepció del positiu en salmonel·la. A partir d’aquell moment, quan els ous es destinen a la indústria dels ovoproductes, el control i el seguiment corresponen a Salut Pública, en el marc de les seves competències en matèria de seguretat alimentària. “En principi, nosaltres no en tenim constància”, ha respost Simonet quan li han demanat si havien detectat algun risc per a la salut pública. 

Així mateix, la Conselleria ha explicat que tenia previst fer una nova inspecció a l’explotació durant el darrer trimestre d’aquest any. No la va fer, segons ha aclarit, després que l’empresa manifestàs “la seva intenció de treure les gallines”. “Actualment, no hi ha cap data confirmada per a la reintroducció de gallines a les instal·lacions. En qualsevol cas, quan es reprengui l’activitat, la Conselleria durà a terme una nova inspecció a l’explotació per comprovar el compliment de la normativa”, han explicat.

Les entitats animalistes demanen el tancament de la granja

Kike Gimeno, portaveu de Satya Animal –l’organització que, juntament amb ARDE, ha accedit als enregistraments–, ha explicat aquest matí en una roda de premsa que aquestes imatges “ens recorden clarament les de la granja de Llucmajor, que vam denunciar l’any passat i que pertany a la mateixa empresa”. “Són pràcticament idèntiques: creiem que, fins i tot, en aquesta ocasió són una mica pitjors”, ha afirmat.

Després de la publicació en primicia de la situació de la macrogranja de Llucmajor, l’empresa va haver de reduir les seves instal·lacions: va sacrificar una gran part dels animals i va passar de tenir gairebé 136.000 gallines ponedores a 40.000, per complir la legislació autonòmica. A més de les mesures cautelars, el Govern va obrir un expedient sancionador que va acabar amb una multa de 200.100 euros per set infraccions greus i una de lleu, tal com va informar aquest diari. El procediment sancionador va quedar suspès a l’espera que l’Audiència Provincial de les Balears revisi l’arxivament de la denúncia penal presentada per l’Associació Stop Macrogranja Llucmajor. El procediment es va iniciar al Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma, que va apreciar infraccions administratives –ja sancionades–, però no penals.

“Després de totes les denúncies de l’any passat, no veiem que hagin tingut cap efecte real sobre l’empresa. Continua cometent les mateixes irregularitats i la situació es repeteix una vegada i una altra”, lamenta Gimeno. També adverteix que, si Avícola Ballester acaba construint una nova macrogranja de 80.000 gallines, tal com projecta a Son Brau (Manacor), aquestes situacions “es podrien tornar a produir”. “Ens preocupa, tant pels animals com per les persones”, conclou.

“Creiem que la Conselleria ha de posar fre a Avícola Ballester. Això passa per tancar les granges investigades que, segons sostenim, han demostrat ser un perill per a la salut pública”, explica Julia Elizalde, portaveu d’ARDE. Així, considera que la Conselleria ha de rebutjar “rotundament” el projecte de la macrogranja de 80.000 gallines a Son Brau. “Si el Govern no fa res per impedir-ho, a Son Brau tindrem una granja dels horrors. Creiem que han de decidir si estan al costat de les veïnes de Manacor, de la salut pública i de la ciutadania de Mallorca, o al costat del que nosaltres considerem una granja dels horrors”, afirma.

Abans de conèixer la posició oficial de la Conselleria, Elizalde havia considerat que buidar una granja avícola és una cosa “extremadament estranya”. Sobretot, tenint en compte que les dues naus s’han buidat completament i que tampoc no hi ha cap data prevista per tornar-hi a introduir gallines. “Això significa que ara mateix la granja estaria inoperativa, i no creiem que això es pugui deure únicament a una decisió empresarial o econòmica”, assegura.

Pel que fa a l’empresa que torna a estar en el punt de mira, Elizalde recorda que “malgrat aquestes sancions, les irregularitats per part d’Avícola Ballester no s’aturen”. “És una constant, com també ho és que l’empresa presenti projectes de macrogranges que provoquen un patiment important a la població de les zones rurals de Mallorca”, opina.

Tanmateix, Simonet ha desvinculat la situació de Mirabó del projecte de Son Brau, perquè es tracta de “procediments independents”. “Són procediments regulats i, en dret administratiu, no podem barrejar una cosa amb l’altra perquè estaríem prevaricant”, ha advertit.