L’empresa de la 'granja dels horrors' de Mallorca vol construir una altra explotació amb 80.000 gallines

Avícola Son Perot S.A., empresa que opera sota la marca Avícola Ballester, vol construir una macrogranja amb 80.000 gallines ponedores després d’haver hagut de sacrificar-ne gairebé 90.000 a l’explotació de Llucmajor per complir les mesures dictades pel Govern. Coneguda com la “granja dels horrors”, va estar operant de manera il·legal tant per les successives ampliacions que es van fer a les instal·lacions com per la manca de determinats permisos i autoritzacions ambientals obligatoris, segons el Govern. La Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural va sancionar l’empresa amb 200.100 euros per set infraccions greus i una de lleu, tal com va informar aquest diari.

Les instal·lacions de Llucmajor van estar en el punt de mira després que elDiario.es publiqués en exclusiva unes imatges inèdites que mostraven la situació perjudicial en què malvivien les gallines. L’interior de la macrogranja presentava unes condicions d’insalubritat, manca d’higiene i brutícia extremes. Les imatges, enregistrades entre els dies 21 i 29 d’abril de 2025, van ser facilitades a aquest diari per les associacions ARDE i Satya Animal.

La nova granja que projecta Avícola Son Perot pretén construir una explotació avícola formada per dues naus amb una capacitat de 40.000 gallines cadascuna, en una parcel·la situada a la finca de Son Brau, a Manacor. Així consta en el Projecte bàsic d’obra, consultat per aquest diari. Amb ubicació a Manacor, seria la segona granja que l’empresa construeix en aquest terme municipal. La totalitat de les gallines ponedores estarien destinades a la tipologia amb codi 2, és a dir, gallines criades a terra: amb llibertat de moviments, però sense accés a l’exterior.

La capacitat del projecte presentat davant el Govern –per al qual es va obrir un termini de trenta dies per presentar al·legacions, exposat al públic des del 28 de maig segons l’anunci del BOIB– frega els límits del que permet la legislació i ha de superar diversos tràmits, entre els quals l’Estudi d’Impacte Ambiental i l’Autorització Ambiental Integrada. La xifra de 80.000 aus coincideix exactament amb un dels llindars fixats per la legislació agrària balear per determinar les distàncies mínimes que s’han de respectar en la construcció d’instal·lacions avícoles respecte dels nuclis urbans residencials.

Avícola Ballester defensa que compleix

Avícola Son Perot sosté que la macrogranja compleix aquest requisit perquè la llei exigeix una separació de 6.000 metres únicament a les explotacions que superin una càrrega ramadera equivalent a 80.000 gallines ponedores, segons argumenta en el Projecte Bàsic d’Autorització Ambiental Integrada, consultat per aquest diari. Com que no supera aquesta xifra, sinó que s’hi situa exactament, l’empresa entén que li és aplicable el tram anterior, que obliga a mantenir una distància mínima de 4.000 metres respecte del sòl urbà residencial més proper.

Segons el projecte, la urbanització de Son Talent, el nucli residencial més proper, es troba a 4.435 metres de les instal·lacions previstes. La distància als nuclis urbans de Manacor, Petra i Ariany és de 5.560, 5.820 i 6.610 metres, respectivament. La interpretació d’aquest límit podria ser objecte de debat durant la tramitació ambiental. elDiario.es s’ha posat en contacte amb Avícola Son Perot, que ha respost que no farà declaracions sobre el projecte, atès que es troba en fase d’exposició pública.

Un dels problemes associats a una altra de les granges de l’empresa, l’explotació de Llucmajor, són les males olors que pateixen els veïns de les urbanitzacions dels voltants. Aquest i altres problemes relacionats van ser els que van portar els veïns de Sineu a rebutjar un projecte de dimensions desmesurades: una macrogranja de 750.000 gallines ponedores, la tramitació de la qual va ser paralitzada per l’Ajuntament.

Malgrat això, l’empresa considera que “no és previsible que es generin molèsties a la població per olors”, tenint en compte la distància entre l’explotació i els nuclis urbans esmentats. En aquest sentit, argumenta que, per reduir les olors i evitar afectacions ambientals derivades de la seva emissió, “s’aplicaran de manera continuada a la instal·lació una sèrie de mesures preventives”. Entre aquestes mesures hi haurà un pla de gestió específic. A més, es preveu instal·lar barreres sanitàries per “reduir el risc de difusió de malalties”. L’Ajuntment de Manacor no havia respost a les consultes d’aquest diari en el moment de publicar-se aquesta notícia.

Què diu el projecte

L’explotació avícola es preveu construir sobre una superfície de 403.119 metres quadrats, dels quals 376.178 corresponen a una àrea de sòl rústic, que és on es pretén ubicar les instal·lacions. D’altra banda, hi ha una parcel·la de 26.941 metres quadrats considerada Àrea de Prevenció de Riscos (APR) d’incendis, situada a uns 300 metres de l’emplaçament previst de les hipotètiques naus.

A més, el projecte contempla la construcció d’un magatzem per a l’envasament dels ous d’uns 343 metres quadrats; un femer d’uns 644 metres quadrats, dimensionat per poder emmagatzemar els fems produïts durant un període de quatre mesos; i altres construccions auxiliars. El femer només podrà gestionar els fems procedents d’aquesta explotació.

Sota un sistema de producció d’ous basat en un règim de semillibertat –les gallines s’allotgen lliures dins les instal·lacions, sense gàbies, però també sense accés a l’exterior–, les aus arriben a l’explotació amb disset setmanes de vida. Després d’un període d’adaptació d’una setmana, comencen el període de posta, que sol durar aproximadament un any. Un cop finalitzat aquest període, són traslladades a l’escorxador. Els cadàvers s’emmagatzemaran en un contenidor tancat fins al moment del seu trasllat a la planta de valorització energètica, és a dir, a la incineradora gestionada per TIRME. Es preveu una producció anual de 25,6 milions d’ous.

Aquesta producció implica un consum de 9.600 metres cúbics d’aigua. Per això, l’explotació disposarà d’un subministrament d’aigua procedent d’un pou propi, degudament legalitzat, així com d’una concessió per explotar les aigües subterrànies, amb un volum anual de 17.817 metres cúbics per a regadiu, altres usos agraris i abastament de la granja.

La zona es troba en una àrea de vulnerabilitat d’aqüífers mitjana, segons el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Manacor. De fet, l’estat global d’aquesta massa d’aigua subterrània és dolent, i aquesta àrea és vulnerable «a la contaminació per nitrats d’origen agrari». Les conseqüències negatives sobre les aigües subterrànies podrien agreujar-se encara més si es produís una mala gestió dels fems, cosa que s’ha d’evitar amb un pla de vigilància ambiental. Avícola Son Perot maneja un pressupost d’un milió d’euros per executar el projecte.

Sobre aquesta qüestió, la Direcció General de Recursos Hídrics respon a aquest diari que el projecte encara es troba “en una fase molt inicial de tramitació” i que, per tant, no s’ha emès “cap informe” al respecte. Quan correspongui, s’analitzaran les qüestions que són competència de la Direcció General, “com la disponibilitat de recursos hídrics, l’aprofitament de l’aigua prevista per a l’activitat, possibles canvis d’ús, així com altres aspectes relacionats amb el Pla Hidrològic o possibles afectacions al domini públic hidràulic”. Es tracta d’un procediment, indiquen aquestes fonts, que encara té un recorregut administratiu important, “per la qual cosa en aquests moments no és possible fer una valoració concreta”.

Fonts de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural –hi ha informes que depenen de dues de les seves direccions generals– assenyalen que es va aprovar el Decret llei 1/2025, amb el vot favorable de MÉS, partit a l’oposició, avalat pels ajuntaments, que estableix mesures urgents per protegir el medi ambient i fixa limitacions estrictes a les explotacions avícoles. El projecte, per tant, haurà d’encaixar dins d’aquesta norma. Les mateixes fonts indiquen que les autoritzacions poden demorar-se entre un any i mig i dos anys, si tots els informes de les autoritats competents són favorables.

El projecte ha sortit a exposició pública a través de la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat, de manera que serà aquest organisme qui sol·licitarà tots els informes a les autoritats competents. Aquest procediment inclou l’informe de l’Ajuntament, que ha de justificar si autoritza o no el projecte i segons a quins motius. Fonts de la Conselleria de Territori expliquen que la Direcció General d’Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental, que és l’òrgan ambiental que atorga l’autorització ambiental integrada, està condicionada pel Decret llei 1/2025. Aquesta norma destaca el límit màxim de capacitat fixat en 160.000 gallines i l’obligació de respectar distàncies mínimes respecte als nuclis residencials.

El projecte presentat és de fins a un màxim de 80.000 gallines, fet que obliga que s’hagi de situar a una distància de 4.000 metres dels nuclis urbans. Pel que fa a la seva tramitació, el projecte “es troba actualment en una fase inicial, i en aquest tipus de procediment, la tramitació administrativa pot durar entre un any i mig i dos anys”.

Després de l’inici del període d’informació pública, les diferents administracions públiques hauran de fer els seus informes i s’obrirà un període d’al·legacions per a totes les persones interessades. “Un cop conclogui aquest procés d’informació pública, s’haurà d’iniciar el procediment d’avaluació d’impacte ambiental ordinari, obligatori en una instal·lació d’aquestes característiques”, assenyalen les fonts consultades. L’Ajuntament de Manacor, finalment, haurà d’informar si el projecte és compatible o no amb la planificació urbanística del municipi.

Alternatives al projecte

Avícola Son Perot es planteja alternatives a la presentació de l’actual projecte. En primer lloc, l’opció de no executar-lo, ja que d’aquesta manera “els impactes mediambientals negatius del projecte s’evitarien”, segons consta a l’Estudi d’Impacte Ambiental, consultat per aquest diari.

En segon lloc, l’empresa explica que ha intentat escollir la ubicació de manera que “els costos mediambientals i econòmics del projecte fossin els mínims possibles”. La promotora detalla que, tenint en compte les limitacions que suposen les distàncies respecte de les zones residencials, no s’han trobat “alternatives que resultin ambientalment més adequades que la triada” i que siguin “tècnicament viables per al projecte proposat i les seves característiques específiques”.

En tercer lloc, plantegen la possibilitat de reduir “la capacitat productiva”. Així, es reduirien tots els factors ambientals que van directament lligats al nombre d’animals, com ara “les emissions totals a l’atmosfera, el consum d’aigua, la quantitat total de fems produïda o el nombre de cadàvers”.

Tanmateix, segons Avícola Son Perot, aquesta opció redueix la “rendibilitat del projecte” i afegeixen que, per raons d’economia d’escala, un augment de la capacitat permet “reduir els costos de producció per plaça, augmentant la rendibilitat econòmica de l’activitat i la viabilitat futura de l’explotació”. Aspectes que consideren “realment importants en un sector que pateix especialment els sobrecostos de la insularitat”.