La mar avança sobre Mallorca: el nivell del Mediterrani pujarà 24 centímetres fins a 2050

El canvi climàtic amenaça d'elevar 24 centímetres el nivell del Mediterrani fins al 2050 i de reduir dràsticament l'amplada de les platges de Palma: Cala Estància podria perdre el 96% de la seva amplada i ses Troneres, el 80%. A més, els efectes del canvi climàtic podrien reduir fins a un 17% el PIB per càpita de les Balears en els pròxims 25 anys, amb conseqüències per a l'activitat econòmica i, especialment, per al turisme. Així ho adverteix l'informe de la Fundació AXA Cuidar el presente, proteger el mañana: adaptación climática de la ciudad de Palma, que analitza els riscos derivats de l'augment de les temperatures, la intensificació de les onades de calor i l'escassetat d'aigua.

Durant la presentació de l'estudi, que ha tingut lloc aquest dimecres a la Cambra de Comerç de Mallorca, l'experta en riscos d'inundació Claudia Ylla ha explicat que les Illes Balears s'enfronten a un escenari de riscos climàtics creixents d'aquí al 2050. L'augment de les temperatures, la reducció de les precipitacions i la pujada del nivell del mar amenacen d'alterar les condicions que han convertit les illes en una de les principals destinacions turístiques de la Mediterrània.

El turisme, ha assenyalat Ylla, depèn directament de la disponibilitat d'aigua, la conservació de les platges i unes condicions tèrmiques que permetin gaudir de la destinació. El deteriorament d'aquests factors podria reduir l'atractiu de Mallorca i provocar un descens del nombre de visitants. Davant aquest escenari, l'experta ha advertit que les empreses s'hauran d'adaptar si es manté la trajectòria actual de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Entre les mesures necessàries, ha destacat el reforç de la cultura de la prevenció de riscos i la revisió de l'oferta turística.

Palma podria registrar 99 nits tropicals a l'any

Les previsions per a Palma dibuixen un escenari especialment preocupant pel que fa a la calor extrema. Segons l'estudi, les temperatures màximes podrien augmentar fins a quatre graus d'aquí al 2050, un increment que podria traduir-se en una caiguda del 16,3% del PIB per càpita de la ciutat. El nombre de dies en què l'índex de calor supera els 33 graus passaria dels 15 actuals a 62 a mitjan segle. Palma podria registrar fins a 98 dies de calor intensa a l'any, enfront dels 36 actuals, i 99 nits tropicals. La durada mitjana de les onades de calor podria triplicar-se.

L'informe també contempla un escenari extrem de fins a 12.000 morts relacionades amb la calor a Palma si no s'adopten mesures addicionals d'adaptació. Ylla ha assenyalat que l'aplicació d'aquestes mesures podria reduir aquesta xifra fins a dotze vegades.

L'impacte de la calor no es limitaria a la salut pública. Les temperatures extremes també afectarien l'activitat econòmica, el benestar de la població i l'atractiu turístic de la capital balear.

Platges que podrien perdre gairebé tota l'amplada

La pujada del nivell del mar constitueix una altra de les amenaces identificades per l'estudi. Tot i que Palma no és un dels punts de les Balears més exposats al risc costaner, el nivell mitjà del mar podria augmentar uns 24 centímetres fins al 2050. Aquesta pujada amplificaria els efectes dels temporals, l'onatge i les marees, i incrementaria el risc d'inundacions al litoral.

A més, reduiria l'amplada de les platges, algunes de les quals podrien quedar pràcticament reduïdes a la mínima expressió. És el cas de Cala Estància i ses Troneres. Segons les estimacions recollides a l'informe, l'amplada d'aquestes platges podria reduir-se un 96% i un 80%, respectivament, cap a mitjan segle.

L'avanç del mar també tindria conseqüències sobre els aqüífers, ja que afavoriria la intrusió d'aigua salada i reduiria la disponibilitat de recursos hídrics. L'amenaça és especialment rellevant per a Palma, on el 75% de l'aigua consumida procedeix dels aqüífers.

Menys pluja i aqüífers sobreexplotats

L'estudi preveu que les precipitacions disminueixin un 20% fins al 2050, mentre que l'evaporació augmentaria un 10%. La combinació d'aquests dos fenòmens limitaria significativament la recàrrega dels aqüífers i agreujaria l'estrès hídric, especialment durant els mesos d'estiu, quan la pressió sobre els recursos augmenta a causa de l'activitat turística.

La situació de partida ja és delicada. Segons Ylla, nou aqüífers que abasten Palma estan sobreexplotats i cinc més ho estaran el 2027. Tres presenten actualment un estat deficient a causa de la intrusió salina.

La disponibilitat d'aigua es perfila així com un dels principals desafiaments de la capital balear davant l'escalfament global. La reducció de les precipitacions i l'augment de la demanda durant els mesos de més activitat turística poden agreujar les dificultats per garantir el subministrament.

El 60% de la població, exposada a inundacions

Les inundacions constitueixen una altra de les principals amenaces per a Palma. Prop del 60% de la població de la ciutat, unes 309.000 persones, estaria exposada a aquest risc, segons l'estudi. Entre les zones més vulnerables hi ha les Rambles, es Molinar i diversos polígons industrials.

Els episodis d'inundació podrien provocar interrupcions del transport, danys a les xarxes de sanejament, problemes d'accés a l'aigua, contaminació dels recursos hídrics i alteracions de l'activitat econòmica. Davant aquests riscos, Ylla ha defensat la necessitat de combinar mesures de prevenció immediates amb transformacions urbanístiques i ambientals de més abast.

Entre les actuacions més senzilles i econòmiques, l'estudi proposa reforçar la cultura de la prevenció, utilitzar materials resistents a l'aigua i instal·lar sistemes de protecció contra les inundacions, com ara murets, barreres i vàlvules antiretorn.

També planteja habilitar zones de refugi, restaurar la vegetació autòctona del litoral i conservar els ecosistemes marins. A més llarg termini, contempla intervencions de més complexitat, com ara la renaturalització de la costa, l'adquisició de terrenys agrícoles per retornar-los a la natura, la reubicació de carreteres i la retirada d'activitats situades en zones costaneres vulnerables.

L'Ajuntament defensa més zones verdes i recursos hídrics

Durant la presentació de l'estudi, el batle de Palma, Jaime Martínez, ha defensat que l'adaptació al canvi climàtic requereix la implicació de les administracions, les empreses i la ciutadania. El batle ha assenyalat que Palma incorpora unes 5.000 persones empadronades cada any i ha situat entre els reptes de la ciutat la necessitat de compatibilitzar el creixement amb la protecció de l'entorn. En aquest sentit, ha reivindicat la sostenibilitat com un dels pilars de l'adaptació climàtica.

Martínez ha destacat les actuacions municipals en matèria d'aigua i zones verdes. Entre aquestes, ha citat les millores a la depuradora de Palma, el desenvolupament d'una futura dessaladora municipal i l'ampliació dels espais verds. També ha esmentat la incorporació de 60 autobusos elèctrics a la flota de l'Empresa Municipal de Transports enguany. El batle ha defensat, a més, la creació d'un centre de control que permeti prendre decisions i actuar a