LLEGIR EN CASTELLÀ
Deu cases, vuit locals i 20 places de pàrquing. Els senadors solen mantenir inversions en totxo, però la històrica del PP balear Maria Salom destaca per sobre de la mitjana. És, de fet, la que més immobles aglutina dels 288 càrrecs que s'asseuen a la Cambra Alta, tal com consta a la seva declaració de béns patrimonials i rendes, document que presenten els senadors en recollir la seva acta com a parlamentaris i que poden modificar al llarg de la legislatura.
En total, els 264 parlamentaris que conformen el Senat sumen un patrimoni immobiliari que ascendeix a 539 immobles, entre pisos, apartaments o vivendes unifamiliars. Per grups parlamentaris, el PP, partit majoritari a la Cambra Alta -amb fins a 144 senadors-, és la formació els senadors més immobles de la qual més propietats acumulen: uns 337 habitatges. El 68% de tots ells tenen més d'un habitatge. Per darrere se situa el PSOE, amb 88 parlamentaris que ostenten més de 155 vivendes (el 48%, amb més d'una casa). Mentrestant, en el cas d'ERC-EH Bildu, cada integrant disposa d'un únic habitatge -hi ha dos que ni tan sols declaren casa pròpia- i no n'hi ha cap que tingui més d'un immoble, d'acord amb les dades recollides per Europa Press.
Nascuda a Inca el 1967, María Salom ha desenvolupat una extensa carrera al PP balear: sota les sigles populars va començar la seva trajectòria com a regidora a Inca el 1991 i aviat va fer el salt al Parlament autonòmic. Des d'aleshores ha ocupat càrrecs de pes tant a la política insular com a l'estatal: va ser presidenta del Consell de Mallorca entre el 2011 i el 2015, delegada del Govern central entre el 2016 i el 2018, diputada al Congrés, consellera a l'oposició i senadora, càrrec que manté actualment. El seu recorregut l'ha consolidat com una de les figures històriques del PP a les illes, amb més de tres dècades de presència continuada a les institucions.
La seva carrera, no obstant, no s'entén sense les polèmiques que han jalonat la seva trajectòria i que l'han col·locat al centre del debat polític i mediàtic moltes vegades. Un dels episodis més recordats és el del cas del Túnel de Sóller, la construcció del qual es va convertir en l'epicentre del primer gran cas de corrupció impulsat a Balears i va derivar als anys noranta en el primer gran cop judicial contra el PP illenc.
Tal com va declarar provat la Justícia, la concessió de les obres d'aquesta infraestructura va venir acompanyada d'un suborn de 50 milions de pessetes per part de l'adjudicatari de la construcció. Els fons van acabar en mans de la Fundació Illes Balears, propietat del llavors president balear, Gabriel Cañellas (AP/PP), i redistribuïts, en deu xecs de cinc milions de pessetes cadascun, entre proveïdors de la campanya electoral del PP prèvia als comicis europeus de 1989. Així ho va fer constar en una històrica -i demolidora- sentència el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB), que, malgrat considerar provat el delicte de suborn que va portar a Cañellas al banc dels acusats, el va declarar finalment prescrit. A nivell polític, no obstant això, la infraestructura va cavar la tomba de l'expresident autonòmic, la dimissió del qual va comminar José María Aznar.
Les investigacions van posar el focus a Meydis Balears, empresa que acabava de constituir Salom, en un dels comptes de la qual es van documentar quatre cobraments de 400.000 pessetes en total presumptament procedents del suborn del túnel, encara que mai se'n van derivar responsabilitats penals. L'ara senadora ha continuat sent assenyalada com la “caixera” de la causa per part de càrrecs d'altres formacions. El ministre de Transports i Mobilitat Urbana, Óscar Puente, li ho va recordar l'any passat. Després de manifestar que va ser l'actual Govern del PP el que ha deixat prescriure l'expedient de devolució dels 2,6 milions d'euros pagats en màscares durant la pandèmia, ha afirmat que “la prescripció va ser la que va salvar” la senadora balear “en un cas de corrupció a les Balears”: “¿Recorda vostè el cas del túnel de Sóller?”
Salom ha protagonitzat, a més, sonors enfrontaments com el que va mantenir amb Pablo Iglesias el 2020, quan va acusar el llavors vicepresident del Govern central de ser “un masclista incoherent” pel 'cas Dina'. “Vostè en un moment determinat va decidir el que era millor per a una dona sense preguntar-li a ella què opinava”, va proferir, cosa que va motivar una forta rèplica del dirigent de Podem, que va acusar el PP de tenir “comptes en paradisos fiscals”, de “finançament ”il·legal“ i de masclisme. ”Del que m'està acusant és de ser dirigent del PP“, va ironitzar Iglesias, instant Salom que li llancés acusacions més versemblants, com el voler més impostos per a les capes més riques de la societat, aspirar a una banca pública o voler ”una república per a la seva pàtria“.
Durant la seva etapa al capdavant del Consell de Mallorca, i amb el PP de nou al capdavant de les institucions illenques, l'església va recobrar el seu protagonisme. Salom va mantenir una presència activa en actes de caràcter religiós en acudir sovint a cerimònies catòliques en representació institucional, com la missa del Sant Crist de la Sang a Palma, on va arribar a ocupar un lloc destacat a la bancada del presbiteri, al costat dels sacerdots. Unes imatges que van simbolitzar el retorn visible dels símbols religiosos a l'àmbit públic balear en un context en el qual es qüestionava l'aconfessionalitat de les administracions.
Com a delegada del Govern entre el 2016 i el 2018, Salom va recórrer els ajuts destinats a ajuntaments i empreses per poder retolar en català en considerar que “la regulació de la cooficialitat lingüística no pot imposar la primacia d'una de les llengües oficials en relació amb una altra”. La llavors presidenta del Govern i actual presidenta del Congrés, Francina Armengol, no va trigar a respondre-li: “Em sembla lamentable que s'utilitzi les administracions de l'Estat per anar en contra de normatives que s'han fet sempre en aquestes Illes i que compten amb el consens del PP”. Dos anys després, l'Advocacia de l'Estat, a petició de la nova delegada del Govern, la socialista Rosario Sánchez, va retirar les impugnacions interposades per la seva antecessora.
En els últims anys, Salom s'ha distingit per mostrar-se severament crítica amb les decisions del Govern central en matèria de turisme i ocupació pública. En 2022 va qualificar com una “burla” el plus d'insularitat de 74 euros que perceben els funcionaris en Balears, en considerar-ho absolutament insuficient per a compensar el sobrecost de la vida a les illes. En 2024 també va qüestionar amb duresa el nou registre de viatgers en allotjaments turístics, al qual va definir com un “gran germà turístic” que posava en risc la competitivitat del sector.