PP i Vox impulsen una llei contra el burca en els espais públics de Balears amb multes de fins a 30.000 euros
LLEGIR EN CASTELLÀ
PP i Vox han segellat aquest dimarts al Parlament balear el seu acord per impulsar la prohibició del burca i el nicab als espais públics mitjançant una proposició de llei orgànica promoguda per l'extrema dreta i avalada pels populars. Tot i presentar-se com una defensa de la “dignitat” de les dones, la iniciativa, que ara continuarà la seva tramitació parlamentària, denuncia l'“arribada massiva d'immigrants” i la seva suposada “amenaça” contra la “civilització occidental”, alerta sobre la “importació d'hàbits i comportaments aliens” i obre la porta a sancions administratives que, en cas de reincidència, podrien arribar als 30.000 euros, situant el focus de la iniciativa en la immigració i en la identitat cultural més enllà de la igualtat de gènere.
Durant la seva intervenció, la portaveu de la formació d'extrema dreta, Manuela Cañadas -encarregada de defensar la iniciativa-, ha articulat un discurs amb referències explícites a la seguretat juntament amb estereotips culturals i apel·lacions a la por: “Les notícies de la geopolítica internacional ens mostren de manera sagnant el destí que ens espera. Si cedim terreny i no estam preparats, plorarem sang, però algun dia aquells que ho van permetre hauran de ser jutjats”, ha arribat a etzibar.
“Vox no parla de dones, sinó de musulmanes. Parla de violències als barris per culpa dels musulmans. Parla del tancament de negocis i comerços i que els veïns se'n van per por dels musulmans, i no per culpa del turisme massificat”, ha retret, per la seva banda, la diputada de Més per Menorca Joana Gomila, qui ha acusat Cañadas d'“estigmatitzar els musulmans i sembrar odi i por”, lluny de qualsevol intenció real de “dignificar o voler dignificar les dones”. La parlamentària també ha dirigit les seves crítiques al PP per assumir el marc ideològic de l'extrema dreta i ha advertit que la prohibició del vel integral pot acabar tenint l'efecte contrari al que proclama combatre en empènyer algunes dones a un major aïllament social.
“Prohibir el vel no allibera: expulsa i castiga doblement les dones sotmeses”, ha insistit. “Diuen defensar la llibertat de les dones, però volen decidir com han de vestir; diuen defensar la dignitat, però criminalitzen dones que ja viuen sota control”, ha manifestat.
La proposició presa en consideració aquest dimarts segueix la mateixa línia que la llei impulsada per Vox al Congrés dels Diputats i recolzada pel PP el passat febrer. Aquella iniciativa, finalment rebutjada per la Cambra Baixa, no només plantejava prohibir el burca i el nicab als espais públics, sinó també sancionar-ne l'ús amb multes que podien arribar als 20.200 euros i modificar la Llei d'Estrangeria per facilitar l'expulsió d'estrangers reincidents.
A Balears, l'impuls d'una norma d'esperit similar consolida un acostament polític que el PP ja havia anticipat mesos enrere amb una proposició pròpia sobre el vel integral. Aquest dimarts, la diputada popular Cristina Gil ha justificat el suport del seu grup defensant que el vel integral constitueix una pràctica incompatible amb la igualtat efectiva entre homes i dones i assegurant que l'Estat ha de reaccionar davant símbols que considera contraris als valors constitucionals.
Tanmateix, el text promogut per Vox va molt més enllà de la qüestió de la igualtat. La seva exposició de motius arrenca alertant que Europa està “amenaçada” per l'“arribada massiva d'immigrants procedents d'altres continents”, denuncia la importació de comportaments “aliens” a Occident i planteja la necessitat d'actuar davant persones que pretenen imposar “costums islamistes” a l'espai públic. La iniciativa sosté que la societat espanyola no pot acceptar una ideologia “aliena i hostil a Occident” i vincula l'ús del burca i el nicab amb suposats riscos per a la seguretat ciutadana.
Multes de fins a 30.000 euros i condemnes de presó
El text preveu sancions administratives que, en cas de reincidència, podrien arribar als 30.000 euros en remetre's al règim d'infraccions greus de la Llei de Seguretat Ciutadana, reformes del Codi Penal per castigar amb penes de fins a quatre anys de presó qui obligui, intimidi o coaccioni una dona perquè porti aquestes peces de roba i modificacions de la legislació d'estrangeria perquè determinades infraccions relacionades amb aquesta matèria puguin derivar en l'expulsió del territori nacional de persones estrangeres reincidents.
La portaveu de Més per Mallorca, Marta Carrió, va acusar Vox d'utilitzar els drets de les dones com a “excusa” per construir un relat sobre immigració i islam. “Aquesta iniciativa no comença parlant de violències masclistes. Comença parlant de civilització occidental, d'immigració massiva i d'una suposada amenaça als nostres valors”, ha denunciat. Segons ha defensat, les dones apareixen al text “com una coartada” per justificar “un discurs profundament islamòfob”.
Una de les principals crítiques de l'esquerra s'ha centrat precisament en la contradicció entre el discurs de protecció de les dones i el contingut sancionador de la llei. Carrió ha recordat que la proposta permetria multar les mateixes dones que porten aquestes peces de roba i ha advertit que, en determinats supòsits, podria acabar facilitant procediments d'expulsió per a estrangeres. “Castiguen la mateixa dona que diuen voler protegir”, ha retret.
En termes similars s'ha expressat la socialista Maria Teresa Suárez, qui ha qüestionat que Vox hagi descobert de sobte una preocupació feminista quan històricament ha combatut bona part de les reivindicacions del moviment de dones. “Quan les dones reclamam igualtat salarial, Vox no hi és; quan denunciam la violència masclista, qüestiona les estadístiques”, ha criticat. Al seu parer, la formació utilitza les dones musulmanes com a “coartada argumental” per desenvolupar un discurs centrat en la immigració i l'islam.
La diputada del PSIB-PSOE ha denunciat, a més, que la proposta construeix una imatge homogènia de la població musulmana i migrant per convertir-la en una amenaça col·lectiva. “Les dones apareixen aquí sobretot com una excusa moral per justificar una agenda política que té poc a veure amb la defensa dels seus drets”, ha recriminat.
Per la seva banda, el diputat d'Unides Podem, José María García, ha considerat que el text de la llei de Vox està “ple de racisme i classisme”. “El que pretenen és disfressar aquest odi de protecció per a les dones de religió musulmana”, ha criticat.
El Parlament assumeix el discurs neonazi de la “remigració”
El passat mes de febrer, PP i Vox van donar llum verda a una proposició no de llei (PNL) dels de Santiago Abascal que insta el Govern central a deportar les persones migrants que, tot i trobar-se en situació legal, cometin algun delicte greu o facin del delicte lleu “la seva forma de vida”, així com aquelles que “decideixin no integrar-se en la cultura de la nació que les acull o intentin imposar la seva”. La proposta apel·la a l'anomenada “remigració”, un terme que l'extrema dreta europea ha popularitzat els darrers anys com a consigna política, sota la qual agrupen propostes com el retorn massiu de migrants -i fins i tot de ciutadans nacionalitzats- per motius culturals o identitaris.
Aquest postulat, que no forma part del marc jurídic espanyol ni de la legislació d'altres països europeus, ha estat especialment abanderat per sectors de la ultradreta alemanya vinculats a Alternativa per Alemanya (AfD), així com per formacions ultras a Àustria i França. A Espanya, Vox l'ha incorporat al seu discurs com a eix de la seva ofensiva migratòria.
La “remigració” va, d'aquesta manera, més enllà de l'expulsió d'una persona estrangera d'acord amb el que preveu la Llei d'Estrangeria, és a dir, amb garanties procedimentals, motivació individualitzada i possibilitat de recurs judicial. El terme es recolza en valoracions subjectives sobre el grau d'integració o adaptació cultural, conceptes que no figuren com a causa legal de devolució o expulsió.
Només unes setmanes després, el president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), va utilitzar l'acte institucional del Dia de Balears per alertar d'una suposada “extinció” dels espanyols i agitar la teoria conspiranoica del “gran reemplaçament”, una tesi sense base científica que sosté que la població europea estaria sent substituïda demogràficament per persones migrants, especialment d'origen no europeu. Es tracta d'un discurs ideològic àmpliament difós per la formació d'extrema dreta a Espanya, partits afins a França, Itàlia o Alemanya i nombrosos grups neonazis europeus, que ha contribuït a endurir la política migratòria a les comunitats autònomes on el PP governa de la mà de Vox.