LLEGIR EN CASTELLÀ
La presidenta del Govern balear, Marga Prohens (PP), ha tret pit, durant el Debat de Política General que ha arrencat aquest dimarts al Parlament, de les mesures impulsades durant aquesta legislatura principalment en matèria tributària i vivenda. Ho ha fet insistint en diverses ocasions que el seu gabinet governa “per a la gent d'aquí”, exalçant la retallada d'impostos impulsada a l'inici de l'actual mandat -que, ha al·legat, està beneficiant sobretot “a les rendes mitjanes”- i reivindicant les mesures llançades en matèria d'habitatge i que, lluny de posar límit als abusius preus, deixa en mans del mercat la solució a l'emergència habitacional actual.
També ha anunciat, en línia de les exigències que li ha plantejat Vox al llarg dels últims mesos, que endurirà les condicions d'accés a les ajudes als migrants: “No podem permetre que hi hagi qui vingui aquí amb l'únic propòsit d'abusar dels nostres ajuts i prestacions públiques com a únic mitjà de vida, i molt menys que puguin suposar un efecte crida”, ha etzibat, asseverant que, de la mateixa manera que manera que l'Executiu ja exigeix almenys cinc anys de residència legal per poder accedir a un habitatge públic o de preu limitat, si aconsegueix “la majoria parlamentària per fer-ho”, també modificarà la renda social garantida per ampliar d'un a tres anys la residència legal exigida, i, “tret de casos justificats, condicionada a itineraris d'inserció laboral per mantenir aquesta prestació”.
De la mateixa manera, ha assenyalat que el Govern modificarà la renda d'emancipació per exigir un mínim de tres anys de tutela a les illes. “No podem contribuir de cap manera a un efecte crida sobre una ruta migratòria [en referència a les persones que arriben en pastera des d'Algèria] que creix exponencialment i que, mancant tres mesos per acabar l'any, ja ha superat en persones migrants les arribades tot l'any passat”.
La cap de l'Executiu del PP ha iniciat el seu discurs homenatjant tots els efectius d'emergències que la setmana passada es van desplegar a Eivissa per tornar l'illa “a la normalitat” després del pas de la borrasca Gabrielle, els embats de la qual van portar a activar l'alerta per risc extrem. Després de traslladar el seu suport als afectats per les intenses pluges, Prohens ha advertit que els fenòmens meteorològics adversos seran “cada vegada més freqüents i cada cop més violents”. “No ho podem evitar, però sí estar preparats”, ha lliscat.
Cal recordar, en aquest sentit, que l'any passat el Govern va impulsar una amnistia urbanística dirigida a legalitzar els habitatges edificats de forma irregular en sòl rústic, inclosos també aquells ja construïts en zones amb risc d'inundació. La DANA que va arrasar València i les severes crítiques rebudes van portar finalment l'Executiu a recular a través d'un acord aconseguit amb els partits d'esquerres.
Presumeix una retallada d'impostos que beneficia els més rics
D'altra banda, Prohens ha dedicat bona part de la seva intervenció a presumir de la reforma fiscal duta a terme a les Balears, l'emblema econòmic de la legislatura. “Malgrat que alguns deien que no era possible, ho hem fet: al mateix temps que hem augmentat la despesa pública en 615 milions, hem estalviat 835 milions d'euros en impostos a les famílies, a les rendes mitjanes, a la gent d'aquí”, ha etzibat, fent al·lusió, especialment, a la supressió del tribut que grava les herències, el de successions. No ha esmentat, però, l'eliminació parcial que va dur a terme Impost sobre el Patrimoni, la retallada del qual beneficia fonamentalment les rendes més altes.
A finals de 2024, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), ens estatal encarregat d'avaluar els comptes públics, va tornar a carregar contra les mesures fiscals adoptades pel PP amb el suport de Vox a Balears. L'organisme va alertar la Comunitat Autònoma de trobar-se en risc d'incomplir novament la regla de despesa per al 2024 i el 2025 per fiar la seva política econòmica a l'increment de despeses i la reducció i eliminació d'impostos. L'AIReF va amonestar les illes pel fet de disminuir el mínim exempt a l'Impost sobre el Patrimoni -de manera que deixarà de recaptar uns 50 milions d'euros el 2025- mentre s'encomana a ingressos de menor quantia com els 20 milions que s'esperen obtenir l'any que ve derivats de l'augment de les tarifes del cànon de saneament.
Prohens ha reivindicat, així mateix, la seva política d'habitatge “assequible” davant de l'“urbanisme de luxe” que, en la seva opinió, van afavorir els partits d'esquerres durant la legislatura anterior, evitant criticar els preus abusius de l'habitatge, que estan expulsant a nombrosos residents i amuntegant altres en infrahabitatges i caravanes, i passant per alt les fortes crítiques d'urbanistes, ecologistes i oposició a la llei de liberalització del sòl amb què, so pretext de facilitar l'accés a l'habitatge, el Govern permetrà construir a sòl rústic i agilitzar requalificacions. Les organitzacions socials denuncien que gran part d'aquestes promocions no estaran a l'abast dels residents amb rendes baixes i alerten que l'Executiu del PP hagi reobert les portes a l'especulació sota un embolcall populista.
Blindarà per llei l'espanyol a les escoles
D'altra banda, Prohens ha reiterat la seva voluntat de blindar per llei la vehicularidad de les llengües castellana i catalana a les escoles, encara que ha alertat, dirigint-se a la bancada de Vox, que no traspassarà “línies vermelles”: “No s'ha de confondre això amb fer passos enrere en la protecció de la nostra llengua i les seves modalitats. Per això hi ha línies que no travessarem mai”. La líder balear ha fet així una crida a la defensa i la protecció de la identitat, cultura i idiosincràsia de les illes, dins de les quals ha esmentat el català, que, ha subratllat, “conviu amb una llengua comuna en tota Espanya també ens lliga a una història mil·lenària”. “Perquè som uns afortunats per a tenir dues llengües que conviuen en respecte i llibertat”, ha incidit.
En un altre ordre de coses, Prohens també ha reclamat “mirada llarga” davant el repte del creixement poblacional que està experimentat Balears després d'haver arribat “al límit”, ha subratllat, tant en nombre de visitants a l'estiu com de migrants que arriben de manera irregular. “No podem abordar les necessitats dels nostres serveis, la situació dels recursos o les polítiques d'habitatge si no encarem el creixement poblacional que han patit i al que s'enfronten les nostres illes: si no ho fem, tot allò que fem corre el risc d'acabar diluït en esforços estèrils”, ha argumentat.
Increment poblacional
Des de l'any 2000, ha assenyalat, la població de l'arxipèlag ha crescut fins a un 47%, en passar de 845.000 habitants a 1,24 milions, el triple que la d'Espanya i vuit vegades més que la de la Unió Europea. A més, ha apuntat que, d'acord amb les previsions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el nombre d'habitants de Balears s'incrementarà en més d'un 20% els propers 15 anys. “Un creixement insostenible i una realitat que les administracions ja no podem ignorar”, ha assenyalat.
La presidenta ha emmarcat en aquest escenari el naixement del Pla Illes en Transformació, que compta amb una inversió “sense precedents” de 3.800 milions d'euros i està definit en projectes concrets i amb un pressupost compromès. Segons ha desgranat, 600 milions del pla d'infraestructures educatives que permetran 77 centres nous, 60 ampliacions, 158 reformes i 1.554 places d'educació de 0 a 3 anys. S'ha referit igualment als 450 milions previstos en inversions sanitàries per a 27 nous centres d'Atenció Primària, l'ampliació de l'Hospital de Manacor, la reforma de la Mare de Déu del Toro i el nou Hospital de Felanitx, així com per acabar la primera fase del nou Son Dureta abans del 2027.
Ha destacat els 150 milions en inversions sociosanitàries, 137 milions d'euros per a la promoció de fins a 1.000 habitatges públics per a lloguer social i més de 1.400 milions d'euros en mobilitat amb les noves línies de tren ja en tramitació, com el tren fins a Llucmajor i el tren fins a Alcúdia. També ha subratllat els 713 milions en infraestructures del cicle de l'aigua, i 284 milions en inversions per al turisme sostenible, al mig natural, patrimoni i cultura.
L'esquerra acusa a Prohens de “falta de credibilitat”
Des de l'oposició, el PSIB-PSOE ha acusat a Prohens de “falta de credibilitat” i li ha retret que no hagi tingut “ni la valentia ni la capacitat” d'aplicar les mesures que va anunciar en el Debat de l'any passat per a combatre la saturació turística. El portaveu adjunt de la formació, Marc Pons, ha manifestat haver trobat a faltar en el discurs d'enguany “una referència a la realitat de Gaza, a tots aquells que es veuran afectats per l'eliminació de la llei de Memòria Democràtica, al col·lectiu Lgtbi, a la internalització d'IB3 i a projectes per a les diferents realitats insulars de Balears”.
En aquesta línia, ha asseverat que, “en el tercer any de legislatura, Balears té a una presidenta amb un problema de credibilitat evident”.
En termes similars s'ha expressat el portaveu de Més per Mallorca en el Parlament, Lluís Apesteguia, qui ha titllat el discurs sobre el repte demogràfic de nova “epifania”. “La primera anàlisi d'aquesta exposició és que la presidenta va sumant epifanies. L'any passat va tenir una sobre la saturació turística, enguany una altra sobre la població. A la tercera es considera miracle i procediría la santedat”, ha ironitzat l'ecosoberanista. Apesteguia ha lamentat que, més enllà d'aquestes manifestacions, la líder regional no hagi realitzat “cap aportació als problemes de la gent”.
Així mateix, el portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha qualificat de “postís, artificiós i propagandista” el discurs de la presidenta, a més de “molt llastrat per la falta de credibilitat”. El menorquinista ha considerat que la dirigent autonòmica “ha intentat vendre com a grans assoliments els seus grans fracassos”, amb una intervenció, ha lamentat, plagada de “tòpics gastats” que, en la seva opinió, demostren la seva “falta d'idees” per a afrontar el que, segons ha dit, la presidenta considera que és el “gran problema actual” de Balears, “el repte demogràfic”.