LLEGIR EN CASTELLÀ
La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha exigit al Govern d'Espanya debatre la reforma del sistema de finançament autonòmic en “una mesa multilateral”, on hi hagi totes les comunitats autònomes “perquè” d'aquesta manera “el que afecta tothom es parli entre tots”.
Prohens s'ha pronunciat així, aquest divendres, en una roda de premsa posterior a la Conferència de Presidents que se celebra aquest divendres a Barcelona, aprofitant “l'autoritat que atorga” parlar en representació de la que és “la segona comunitat aportadora neta” al sistema de finançament i “la dècima a rebre”.
En aquest sentit, i davant d'un finançament que ha considerat “injust”, i un sistema “injust amb les Illes”, Prohens ha instat que el sistema de finançament “ha de ser corregit”, després d'un debat en “una mesa multilateral” en què estiguin totes les comunitats autònomes “perquè allò que afecta tothom es parli entre tots”.
Així mateix, amb aquestes paraules, Prohens ha rebutjat “els acords bilaterals del Govern d'Espanya amb la Generalitat de Catalunya”, els quals, al seu parer, “sempre acaben perjudicant en primer lloc la segona comunitat aportadora, les Balears, perquè sempre, en aquests acords bilaterals amb la Generalitat, els diners acaben sortint de les butxaques dels ciutadans de Balears”.
A més, la presidenta Prohens ha aprofitat per plantejar al Govern “la necessitat d'aprovar un Decret llei, com més aviat millor, per als lliuraments a compte de les comunitats”, perquè, segons ha recordat, “amb la pròrroga pressupostària del Govern, deu els lliuraments a compte a totes les CCAA”.
“No són diners del Govern d'Espanya, són diners de les comunitats, i que han de ser ingressats, al més aviat possible, a les comunitats”, ha afegit Prohens, que ha assenyalat que, “a Balears, a causa d'aquesta no actualització dels lliuraments a compte, es perden de l'ordre de més de 30 milions d'euros cada mes”.
Finalment, en matèria de finançament, la presidenta Prohens ha recordat al Govern d'Espanya que “Balears no té Renfe ni línies d'alta velocitat”, tot i això, ha continuat, “aquesta comunitat sí que tenia dos convenis que van ser furtats a les Illes la passada legislatura, un conveni ferroviari i un altre de carreteres”, els quals ha cregut que “han de ser recuperats”.
Incentius per treure al mercat els habitatges buits
En un altre ordre de coses, Prohens ha plantejat al Govern central que, en el marc del nou pla estatal d'habitatge, impulsi línies d'ajuda per dotar més crèdit els programes d'incentius per treure habitatge buit al mercat. Durant la Conferència ha defensat que aquests habitatges buits “requereixen incentius però, sobretot, d'una cosa que només pot fer el Govern d'Espanya, seguretat jurídica”.
Per aquest motiu, Prohens ha exigit que “es desbloquegi d'una vegada per totes la 'llei antiokupació' al Congrés” per “poder actuar davant els 'okupes' i desallotjar-los en 24 hores”.
“Si no es dóna seguretat jurídica al propietari, si no se li garanteix que s'actuarà amb mà ferma davant l''okupació' o la 'inquiokupació' és molt complicat que aquests propietaris puguin accedir a treure aquest habitatge buit al mercat de lloguer assequible”, ha expressat la presidenta del Govern balear.
També Prohens ha demanat al Govern que “es transfereixi a les comunitats els recursos necessaris per a compensacions a propietaris que no puguin desallotjar els seus habitatges per tractar-se de famílies vulnerables”. Doncs, en paraules de la presidenta, “els fons arribats fins ara són del tot insuficients”.
La presidenta ha sol·licitat a més a més “línies d'ajuda directa i cessió de sòl públic titularitat de l'Estat a les comunitats per a la promoció d'habitatge públic de lloguer a preus assequibles, especialment destinat per a funcionaris de l'Estat, ja siguin cossos i forces de seguretat, membres o professionals de l'administració de justícia, o sanitaris”. I “un augment de les ajudes de lloguer que marca el Govern d'Espanya, ja que no es corresponen al preu mitjà real del mercat immobiliari, avui dia, a Balears”.
Doncs, segons Prohens, “una de les principals conseqüències del preu de l'habitatge a les Balears és la no cobertura de places d'empleats públics a totes les administracions”. “I la situació és especialment greu en les forces de seguretat, sanitaris, docents, funcionaris d'estrangeria, trànsit o justícia”.
En aquest sentit, la presidenta ha aprofitat per reclamar al Govern que “de la mateixa manera que el Govern ha actualitzat el plus d´insularitat per als funcionaris autonòmics, el Govern ha d´actualitzar, sense més dilació, la indemnització per residència als funcionaris de l´Estat, per garantir una insularitat digna”.
Doncs, “actualment, hi ha 750 vacants només de Policia Nacional i Guàrdia Civil a les Illes”, cosa que “una vegada més és un greuge comparatiu en una qüestió tan important com és la seguretat dels ciutadans en relació amb altres comunitats autònomes”.
Ús de les llengües cooficials per “confrontar i enfrontar”
D'altra banda, Prohens ha acusat el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, de fer servir les llengües cooficials de l'Estat com una “cortina de fum” i per “confrontar i enfrontar”. Durant la Conferència de Presidents celebrada a Barcelona, els líders autonòmics han pogut fer ús del català, el basc o el gallec.
Prohens, que durant la reunió ha emprat tant el català com el castellà, ha retret Sánchez que faci servir les llengües cooficials com “una cortina de fum per desviar l'atenció” i com una eina per “confrontar i enfrontar”. A parer seu, d'aquesta manera “es fa un flac favor al diàleg”, que és el que s'hauria de fer en un fòrum com la Conferència de Presidents, i a les pròpies llengües cooficials.
La presidenta de Balears ha dit que no està disposada a contribuir a aquest ús de les llengües i que respecta la decisió de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, d'abandonar la sala quan Imanol Pradales i Salvador Illa han fet ús de l'èuscar i del català, respectivament. No ho ha fet així quan Prohens ha parlat a la llengua pròpia de Balears.
“Jo respecto profundament totes i cadascuna de les postures dels meus companys, com demano respecte també per la meva postura, com no pot ser d'una altra manera. La diversitat i la pluralitat lingüística és una riquesa, i jo tinc la sort i l'orgull de ser la presidenta d'una comunitat amb dues llengües. Per mi les llengües han de ser sempre per unir”, ha subratllat.
Prohens, sobre Le Senne: “El Parlament mereix exemplaritat”
D'altra banda, Prohens ha considerat que el Parlament mereix “exemplaritat i unes actituds a l'alçada del càrrec” després de ser preguntada per la possible suspensió del president de la Cambra autonòmica, Gabriel Le Senne (Vox), una vegada s'ha confirmat que serà jutjat com a suposat autor d'un delicte d'odi.
La líder balear ha considerat que ja va ser “molt contundent” després que Le Senne trenqués, en un ple, la imatge d'unes represaliades pel franquisme. “Ho mantinc per al Parlament, les institucions mereixen exemplaritat i una actitud a l'alçada del càrrec”, ha dit la presidenta autonòmica, que ha insistit que Le Senne va estar aquell dia “molt desafortunat”.
Tot i això, ha posat en valor el fet que es disculpés aquell mateix dia i ha demanat, com ja va fer dijous, que es respectin els temps judicials. Així mateix, ha tornat a posar en relleu les “discrepàncies” que hi ha hagut entre el fiscal i el jutge instructor, tenint en compte que el segon va obrir judici oral contra el criteri del primer.
També ha instat a respectar els temps de la Cambra autonòmica i en els grups parlamentaris dels quals ha deixat la responsabilitat d'activar o no el mecanisme per suspendre'l dels seus drets i deures com a diputat.
“Hi ha diferents eines que poden o no posar en marxa i jo crec que el que em toca a mi, com a presidenta, és respectar aquesta separació de poders, respectar els temps parlamentaris i respectar el que passarà les properes setmanes”, ha dit.