LLEGIR EN CASTELLÀ
El Govern del PP a Balears ha tornat a cedir davant les exigències de Vox i ampliarà el seu decret d'habitatge per possibilitar construir a sòl rústic sense necessitat d'haver esgotat l'urbanitzable “sempre que els ajuntaments ho justifiquin”, tal com ha assenyalat aquest dilluns el portaveu popular al Parlament, Sebastià Sagreras. El dirigent conservador ha avançat que el seu partit donarà suport a les esmenes que presentin els de Santiago Abascal durant la tramitació del text, mentre que els grups d'esquerres critiquen que la nova normativa afavorirà l'“especulació urbanística” i generarà una “guerra de promotors per veure qui es reparteix el botí”.
Encara que el PP insisteix a deslligar aquesta i altres mesures de les negociacions que mantenen els dos socis d'investidura amb vista a aprovar els pressupostos autonòmics de 2025, l'acceptació de les esmenes es produeix en un moment clau en què populars i extrema dreta es troben a punt de tancar les converses entorn dels comptes d'aquest any. No en va, la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, ha posat aquest dijous com a límit per assolir un acord pressupostari: “Per responsabilitat tots entenem que més terminis no hi ha, perquè ja ens anéssim a divendres s'hauria d'habilitar el mes de juliol”, ha assenyalat, subratllant que és el PP el que “té la responsabilitat i l'obligació” de presentar l'esborrany així com de “intentar que tinguem les reunions oportunes aquesta setmana”.
Sobre el decret d'habitatge, aprovat inicialment el 15 d'abril passat, Sagreras ha explicat que la normativa, so pretext de resoldre el problema d'accés a l'habitatge “heretat” d'anteriors legislatures, es podrà aplicar a les localitats més poblades de Balears i s'ampliarà -sempre que els ajuntaments ho aprovin en els seus plens- a les denominades àrees de transició, zones actualment declarades com a sòl rústic que, amb el nou decret, podran requalificar-se com a urbanitzables per a permetre la construcció de nous habitatges.
Segons Sagreras, els habitatges que s'edifiquin en aquests llocs seran de preu limitat (VPL), una nova figura introduïda pel PP en aquesta legislatura el preu màxim de la qual es veu incrementat fins a un 30% sobre els Habitatges de Protecció Oficial (HPO). El cost dels immobles, d'entre 60 i 90 metres quadrats, rondarien els 210.000 i els 285.000 euros, segons els càlculs dels conservadors. Amb tot, el dirigent popular ha assenyalat que, si hi hagués un informe de viabilitat econòmica que ho justifiqui, es permetrà que un màxim del 25% dels habitatges es comercialitzi a preu lliure. La nova normativa no detalla quins mecanismes garantiran que els preus no s'inflin artificialment o que els nous habitatges acabin fora de l'abast de les famílies treballadores.
El portaveu del PP també ha avançat que, davant la “imperiosa necessitat” d'habitatge, la legislació donarà un termini d'un any perquè els consistoris interessats a acollir-se a les mesures donin el vistiplau als seus plens i els promotors presentin els seus projectes urbanístics. Les esmenes també inclouran un apartat amb què es determinarà que els habitatges acollits a algun règim de protecció s'hagin de construir abans que els de preu lliure. Així mateix, les persones que vulguin accedir a aquests immobles han de tenir almenys cinc anys d'antiguitat com a empadronades en algun municipi de les illes.
També ha confirmat el suport del PP a la proposta de Vox perquè les persones condemnades per 'okupar' un immoble no puguin rebre ajudes en matèria d'habitatge. Per a això, el decret incorporarà un article específic que en aquests moments està pendent de redacció.
“Vull destacar el compromís dels nostres companys del grup parlamentari de Vox a l'hora de remenar-se per resoldre, igual que els companys del PP, el problema d'habitatge que heretem després de vuit anys de governs d'esquerres”, ha dit Sagreras, que ha assegurat que es troben en vies de “solucionar aquest problema”.
Per la seva banda, el portaveu parlamentari del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, ha titllat el decret de “'pelotazo'” i ha assenyalat que el text va dirigit a “diferents bàndols de promotors que volen que es creixi cap a un costat i altres cap a un altre”. Tenen noms i cognoms sans i cognoms, tenen noms i cognoms. Tenen noms i cognoms i molt aviat ho sabrem“, ha lliscat. ”Això no va de fer VPO, sinó de generar drets sobre el sòl per a anys futurs. I després ens diran que l'esquerra desclassifica“, ha asseverat.
Les organitzacions socials, per la seva banda, critiquen que el Govern balear no plantegi mesures ambicioses per regular, entre altres, els preus del lloguer en un context en què gran part de la població balear destina més del 40% dels seus ingressos al pagament de l'habitatge i malgrat que més de 105.000 habitatges estan buits a les illes. Una xifra que el 2021 suposava un 23,9% més de les que hi havia una dècada abans. Els col·lectius també denuncien que el text no contempli frenar la pressió de l'habitatge turístic ni posi límit a la compra de segones residències per part d'estrangers amb un elevat poder adquisitiu, garantint per llei un parc d'habitatge per als residents atesa l'escassetat de territori i frenant amb això l'increment desbocat dels preus.
Balears és, a més, la setena Comunitat Autònoma que compta amb un major nombre d'habitatges en mans de grans tenidors, és a dir, d'aquells que tenen més d'una desena d'immobles: en total, 26.061 habitatges, xifra que suposa el 4,53% del parc total de l'arxipèlag, compost per 574.813 immobles. Les dades mostren, a més, que 6.672 habitatges a les illes pertanyen a tenidors que tenen més de cent immobles (un 1,16% del total), d'acord amb l'investigació duta a terme per elDiario.es amb dades inèdites del Cadastre a què va tenir accés aquest mitjà a través d'una sol·licitud pública al Ministeri d'Hisenda emparada a la llei de transparència.