LLEGIR EN CASTELLÀ
El despatx de Joan Font és l’altar d’un melòman. En deu metres quadrats s’hi acumulen fotografies, discos i, sobretot, llibres relacionats amb la música. D’entre tots els gèneres, el rock-and-roll; i d’entre totes les bandes, els Beatles. John, Paul, George i Ringo exerceixen d’evangelistes en el santoral pagà d’aquest informàtic mallorquí. També hi ha tres guitarres al despatx. Una és acústica i està nua sobre un suport vertical. Les altres dues són elèctriques. Una, dins la seva funda. L’altra –una Fender Stratocaster–, desmuntada i dibuixada en una gran làmina que decora la paret on hi ha encastat un ordinador de sobretaula. Joan, a més d’estimar la música, la toca. Aquesta passió li ve, entre altres raons, pel barri de Palma on es va criar.
“Jo vivia, de jovenet, a cinc minuts d’aquí i ho record bé”, diu l’informàtic, “venir amb el meu pare a aquest pis, que era de la meva tia, i quedar-nos al balcó escoltant Joe Cocker”. Aquella nit d’estiu que rememora en Joan –31 de juliol de 2007– clàssics com Unchain My Heart ressonaven a l’altra banda de les parets neomudèjars que aquest vesí veu des de la finestra de l’habitació des d’on teletreballa. És el Coliseo Balear, la plaça de toros de Palma.
Tot i que durant l’últim any una promotora ha intentat recuperar l’esplendor cultural d’un edifici que està a punt de complir cent anys –ho farà el 2029–, Cort –el nom amb què es coneix l’Ajuntament de la capital de les Illes Balears– ha deixat en suspens el permís per organitzar-hi concerts. La decisió es va prendre a finals de novembre. El motiu: l’excés de decibels. Tot va començar amb les denúncies de diversos vesins. Argumentaven en els seus escrits unes molèsties que altres residents del barri, com Joan, no han percebut.
“Fixa’t, a mi em molestava més al matí”, explica el melòman, “quan els tècnics es posaven a fer proves per veure fins on podia arribar el so, que quan començava el concert en si. I els promotors no només han programat música. Hi ha hagut mercadets, activitats per a nins; quan ho van inaugurar hi va haver una cercavila per tot el barri, li estaven donant un altre aire… Aquí sempre hi ha hagut concerts importants: el peatge a pagar és un poc de remor, però només era un dia a la setmana. I, almenys, és cultura: m’estim aquests plans a la tauromàquia i a tota la gent que reuneix”.
La versió dels promotors
–Noltros no col·laboram en res que tengui a veure amb el maltractament animal. Si t’hi fixes, el nostre Instagram no té res a veure amb el perfil oficial de la plaça.
L’advertiment el fa, des de l’altra banda del telèfon, el responsable d’“una empresa amb quatre treballadors i molts col·laboradors externs que, per cessament d’activitat, està a punt de liquidació”. És Tomeu Font –que no té cap relació amb l’informàtic Joan Font: el primer llinatge de tots dos és molt freqüent a Mallorca–, el màxim responsable d’Es Coliseu. Així va batiar la promotora amb què ha intentat dotar la plaça de toros d’una programació, segons explica, “estable i de qualitat, amb artistes nacionals i internacionals, i esdeveniments oberts a les famílies del barri”.
“Noltros no teníem un contracte de lloguer firmat amb els Balañá, els propietaris del recinte, sinó un acord d’implantació de projecte en diferents fases. Volíem que la plaça fos un element regenerador per al barri i la cultura, un punt de trobada i d’intercanvi. Ara tot això s’ha enfonsat i la nostra competència se n’ha vist beneficiada”, diu Font, en referència a espectacles com el que havien d’oferir Fito Cabrales i els seus Fitipaldis la primavera vinent, que s’ha traslladat al gran recinte que gestiona a Calvià la promotora del Mallorca Live Festival.
–El 2026 havien de venir Hombres G, Sergio Dalma; amb La Gossa Sorda vam fer sold out poc després d’anunciar-ho. Eren concerts amb públic a grada, unes 7.000 entrades a la venda. Ara hauran de buscar una altra ubicació, fora de la ciutat. Noltros ens retiram de la partida. Per sort els hem pogut cancel·lar sense perdre doblers, però no podíem continuar arriscant-nos.
El 2026 havien de venir Hombres G, Sergio Dalma; amb La Gossa Sorda vam fer el ‘sold out’ poc després d’anunciar-ho. Eren concerts amb públic a grada, unes 7.000 entrades a la venda. Per sort els hem pogut cancel·lar sense perdre doblers, però no podíem continuar arriscant-nos
“Aquests eren els plans que vam anar a presentar”, continua el promotor, “fa just un any, a l’equip de govern de l’Ajuntament de Palma”. “Ens van dir que els semblava una idea molt bona per tornar la vida a un edifici emblemàtic. El problema és que hi ha tres veïns que no estan a favor del nostre projecte… però tampoc de cap activitat [que es faci] a la plaça, quan és un espai privat al qual se li ha de donar ús. Les seves denúncies, seguint el model del Santiago Bernabéu, han impedit que continuem endavant”, argumenta Font.
–El 2023 va tancar Sa Possessió, un local als afores de Palma que també gestionàveu, per excés de remors. Això vos ha pogut perjudicar?
–Malauradament, l’Administració posa multes a tot tipus de locals d’oci nocturn, és la seva manera de finançar-se. Que ens hagi pogut perjudicar? No ho sé, però ho dubt, la veritat.
Una veïna: “No es pot llegir ni veure la televisió”
Mig centenar de persones es van reunir la tarda de divendres –19 de desembre– a Can Alonso, el casal de barri més proper a la plaça de toros, a tot just tres carrers. Convocava l’Associació Veïnal Coliseu, el col·lectiu que representa una barriada on viuen més de 15.000 persones. Fonts d’aquesta associació entenen que el calendari cultural “era positiu perquè, entre altres coses, va incentivar el comerç i la restauració, va endreçar la plaça, eliminant grafits i restaurant el portal principal, i va programar moltes activitats destinades al públic resident: la cultura donava vida a la barriada”. El mateix punt de vista comparteix l’Associació de Veïnats Arxiduc, que també té la seu a pocs minuts a peu del recinte. Però els directius de l’Associació Veïnal Coliseu –uns 160 membres– volien reunir veus a favor i en contra dels concerts, arribar a un enteniment abans de Nadal.
Segons la crònica publicada per Diario de Mallorca, hi va haver de tot en aquella assemblea. No hi va faltar una persona que, identificada com a María, va relatar per què havia denunciat a Cort el soroll –segons el seu testimoni, més de 90 dB– que entrava a ca seua cada volta que un artista o un DJ pujaven a l’escenari. “No es pot llegir, no es pot mirar la televisió, no es pot fer res (…) Per tirar endavant una denúncia contra una empresa com Es Coliseu cal tenir proves”, va explicar María, xifrant en 15.000 euros el cost de les sonometries que va encarregar per denunciar davant l’Ajuntament de Palma.
elDiario.es es va posar en contacte amb el servei de premsa de Cort en reiterades ocasions per obtenir el seu punt de vista sobre aquesta història, però no hi va haver resposta concreta ni possibilitat d’entrevistar cap responsable polític. Al novembre, l’equip de govern sí que va emetre un comunicat per anunciar la suspensió de les activitats musicals després que la policia corroboràs –amb una sonometria pròpia– la veracitat de les denúncies veïnals. Tot i donar la batalla per perduda, Tomeu Font, el responsable d’Es Coliseu, es defensa:
–Sempre hem complert la normativa i hem estat per sota dels 100 dB –que és el que indica la llicència que tenim–, però és impossible que a casa de les persones que ens han denunciat, que es van construir en el seu moment molt a damunt la plaça, la música soni a un màxim de 35 dB, que és el que especifica l’ordenança municipal, quan un televisor encès pot arribar als 60 dB. Hi ha tanta jurisprudència al respecte que és molt difícil tirar endavant projectes open air, de música a l’aire lliure. No parl ja d’un concert, em referesc a un simple tardeo.
–En el cas de la plaça de toros de Palma, quina seria la solució? Reformar-la? Cobrir-la? L’Ajuntament va demanar a Es Coliseu un estudi d’impacte acústic. El vau presentar?
–No, perquè els enginyers que hem consultat ens han dit que és inviable qualsevol tipus d’intervenció. No només pel cost, que seria immens, sinó perquè es tracta d’un edifici catalogat i no se li poden fer aquest tipus d’intervencions. Pensa, també, que la nostra promotora havia tancat una vintena de dates, això vol dir que hi havia, durant l’any, més de tres-cents dies sense cap tipus de molèstia.
–I en quin estat us vau trobar la plaça quan vau començar a organitzar els primers concerts, el març passat?
–En mínims…
Els enginyers que hem consultat ens han dit que és inviable qualsevol mena d’intervenció. No només pel cost, que seria immens, sinó perquè es tracta d’un edifici catalogat i no se li poden fer aquest tipus d’intervencions
A set altures de la plaça
Si la plaça de toros no estàs envoltada per uns solars molt amples –que allotgen, en part, els corrals on es guarden els braus abans de la lidia–, Sebastià Salas veuria, des del sèptim pis on viu, el gris de la graderia, el groc de l’arena. Aquest home a la trentena –directiu d’empresa– es va traslladar al barri al final de la pandèmia i, des del balcó, confessa que més d’una vegada pensa en el futur “d’un recinte brutalment gran, que no es pot desaprofitar”.
“Si no”, diu Sebastià, “correm el risc que, tot i tractar-se d’un edifici catalogat, ens passi el mateix que va ocórrer amb el Lluís Sitjar, l’antic estadi del Mallorca. Podem debatre sobre els decibels, però si els concerts acabaven abans de mitjanit… A mi no m’han molestat. Quan va començar aquest projecte d’Es Coliseu vaig notar que hi havia molt de runrún entre veïnats que no sabien què passaria, i patien pel que havia succeït en èpoques passades”.
–Aquella festa de reggaeton que es va permetre celebrar a la plaça el juny de 2021 va ser un despropòsit: s’hi van contagiar estudiants de secundària i es va propagar la covid per tot Espanya.
–Però no podem il·legalitzar l’oci! –respon Sebastià–. No pot ser que tot el que ens agradi hagi d’anar cap a la prohibició. A mi no m’agrada el reggaeton, però si un dia munten allí un concert de reggaeton m’aguant; ja vendran Oques Grasses o Leiva, que m’agraden més. Em sap greu que a Palma, que ja és la setena ciutat d’Espanya en població, sembli que només s’organitzen activitats d’avingudes cap endins. Les barriades estan mortes i qualsevol projecte cultural o d’oci acaba tombant-se. Crec que seria un error repetir el model de ciutats dormitori que alimenten centres econòmics, com passa en els models de Barcelona i Madrid.
Podem debatre sobre els decibels, però si els concerts s'acabaven abans de mitjanit… A mi no m'han molestat
El soroll del carrer
Na Rosa passeja els seus cans. N’Alejandro estira les cames amb xandall. En Toni pren un cafè mentre fa scroll amb el mòbil a la terrassa d’un bar. Na Gema carrega una bossa del supermercat entre els braços, d’on sobresurt una barra de pa. En Rafa i na Reme tornen a l’oficina després de berenar. Els sis viuen o treballen a les rodalies de la plaça de toros. Els sis –en graus diferents– estan a favor que la circumferència que va imaginar i ornamentar Gaspar Bennàzar i Moner –l’arquitecte municipal que va traçar les quadrícules de l’eixample palmesà– tengui usos culturals.
L’escala de grisos aniria des de na Rosa –“Som antitaurina”–, que fa més de tres dècades que resideix a la zona i recorda amb nostàlgia els recitals de Miguel Ríos o Víctor Manuel i Ana Belén, fins a na Reme, que considera que els concerts “poden ser molestos per als veïnats” i aposta perquè el Coliseo Balear “acabi sent públic” per convertir-se, “per exemple, en un museu”.
Gairebé totes les respostes a la pregunta “emprenya més una correguda de toros que un concert?” van en la mateixa direcció. “A la correguda que fan cada estiu, com que sempre hi ha manifestacions antitaurines, la Policia Nacional ha de tallar aquesta avinguda [dedicada, com no podia ser d’una altra manera, al pare de la plaça, l’arquitecte Bennàzar], amb el que això representa per al trànsit. A més, els voltants solen estar més bruts l’endemà”, diu Toni. “A mi, molt més que els concerts, el que realment em va molestar va ser un espectacle de salts de motos; aquest tipus de coses es continuaran fent allà dins?”, es pregunta Gema. “Si no s’hi fa res més que una o dues corregudes l’any”, pronostica Alejandro, “algun dia passarà a la plaça el mateix que a la presó vella: s’omplirà d’okupes”.
Una ganga immobiliària
A vista de Google Maps, el rectangle del Coliseu Balear es pot detectar sense necessitat d’ampliar gaire el zoom sobre l’eixample de Palma. Envoltat completament d’edificis d’alçades molt diferents –des de dos fins a deu plantes–, aquella parcel·la és un respir enmig de tant de ciment –per on corre l’aire, on escalfa el sol– i, alhora, una ganga immobiliària.
El març de 2023, Cort va expropiar a la família Balañá –a canvi de 4,6 milions d’euros– una part del pastís: 6.000 metres quadrats que, en teoria, s’havien de destinar a places d’aparcament, un dels problemes de la barriada, agreujat, segons diversos vesins, pels esdeveniments de la plaça. Aquella decisió la va prendre una coalició de centreesquerra –PSIB, Més, Podem– a punt d’acabar el seu segon mandat consecutiu. La parcel·la, dos anys després que el PP recuperàs la vara de comandament, continua intacta i, a la premsa, han transcendit altres tipus d’interessos. Privats, però relacionats amb l’agenda ultra del grup polític que sosté, des de fora del govern, les polítiques de l’alcalde Jaime Martínez: Vox.
Beneficiant-se de l’aliança de la dreta i l’extrema dreta per derogar la llei de toros a la balear que va impulsar el primer Govern Armengol, Francisco d’Agostino, el veneçolà que, després de fer fortuna amb el petroli del seu país, està apostant fort per fomentar la tauromàquia a Mallorca. A l’estiu va oferir cinc milions d’euros –poc més que l’expropiació municipal– per quedar-se els terrenys annexes –molt més extensos que els del futur aparcament–, allà on es troba la plaça. Els Balañá van rebutjar l’oferta d’un empresari capaç de congregar en els festeigs taurins que ja ha organitzat en altres pobles de l’illa diverses cares visibles de Vox a Mallorca i algun dels pocs polítics de la dreta regionalista que conserven poder, com Miquel Porquer, l’alcalde de Muro.
En aquest municipi de la Part Forana, la firma de D’Agostino –Balears Cambio de Tercio– és a prop de gestionar La Monumental, una petita plaça, també històrica, que estava abandonada. Però aquest fanàtic de la tauromàquia –és íntim d’antics toreros com Enrique Ponce o Javier Conde, de la mateixa manera que el seu pare ho va ser de Luis Miguel Dominguín– sap que la joia de la corona és l’edifici neomudèjar situat a l’eixample de la capital balear. Davant les seves portes, aquests dies, s’hi veuen dos cartells. Antagònics.
En el primer cartell, el logotip de Es Coliseu, la marca impulsada per Tomeu Font, convida a escanejar un codi QR i conèixer el calendari de concerts de 2026: l’enllaç, després de tot el que ha passat, no porta enlloc. En el segon cartell s’anuncia una novellada que es va celebrar durant el pont de la Puríssima. Un festeig orientat al foment de l’afició taurina entre els jóvens. En una pausa, diu l’anunci, s’hi va servir un dinar amb productes típics.
Tomeu Font s’estima més no mullar-se quan sent aquesta pregunta:
–Han influït altres interessos a l’hora de decretar la suspensió dels concerts?
–Ho desconec. [silenci] No sé si algú està ajudant aquestes tres persones a denunciar per uns interessos ocults i secrets. El que sí que em consta, però, és que la propietat no té intenció de vendre.