El 'West End d'Eivissa', entre les nits sense fre i el miratge 'transformador' d'Okuda: “Això no s'arregla amb color”

El West End representa la nèmesi de la pau al municipi eivissenc de Sant Antoni, el cor del qual es troba en aquest centre neuràlgic format per bars per al públic british, locals d’oci nocturn on es posa reggaeton per a espanyols i altres establiments al servei del turisme de borratxera. Incloent-hi venedors ambulants que, amb poc dissimul, subministren òxid nitrós —més conegut com a “gas del riure”—, cosa que ha suposat, en els darrers anys, la principal batalla de l’Ajuntament per mantenir la seguretat sota control, en paraules de la mateixa regidora de l’àrea, Neus Mateu.

Ara, l’equip de govern del PP ha decidit ampliar l’horari de tancament dels establiments del West End durant els mesos d’hivern. La mesura, limitada als divendres, dissabtes i dates assenyalades entre l’1 de novembre i el 30 d’abril, permetrà fins a dues hores addicionals d’activitat en resposta a una de les demandes històriques del sector.

La decisió ha estat ben rebuda per l’Associació Empresarial d’Oci Nocturn Noches de Eivissa (AEON), tot i que la considera insuficient. Els empresaris insisteixen en la necessitat de derogar la Zona de Protecció Acústica Especial (ZPAE), una figura que, al seu parer, lastra la viabilitat dels negocis. Es tracta d’una normativa que exigeix als locals de la zona que acreditin el compliment dels límits acústics mitjançant certificats tècnics i que preveu la realització de sonometries també a l’hivern. 

L'equip de govern del PP ha decidit ampliar l'horari de tancament dels establiments del West End durant els mesos d'hivern, però els empresaris consideren insuficient la mesura i van més enllà: demanen eliminar la normativa que exigeix als locals de la zona acreditar que compleixen amb els límits acústics

Des de l’Ajuntament recorden que la retirada d’aquesta declaració exigeix complir de manera sostinguda els Objectius de Qualitat Acústica (OCA) aplicables a la zona. Tal com assenyala una portaveu municipal en declaracions a elDiario.es, les mesures realitzades han d’indicar que el seu compliment s’aproxima en alguns punts concrets i/o èpoques de l’any, però els nivells sonors han d’estar per sota dels límits exigits de qualitat de manera sostinguda.

Desigualtat de condicions

La majoria dels empresaris sostenen que la ZPAE manté el West End en “desigualtat de condicions” i adverteixen del seu impacte: asseguren que des de la seva implantació ha tancat més del 50% dels negocis, amb la consegüent pèrdua d’activitat i ocupació. En aquest sentit, han recordat que la mesura “posa en perill” la viabilitat dels pocs establiments que encara estan “lluitant per sobreviure”. Tot i això, n’hi ha alguns, com Toni Marí, que la consideren una eina “necessària” malgrat que la seva aplicació hagi tingut errors importants.

La majoria dels empresaris sostenen que la ZPAE manté al West End en “desigualtat de condicions” i adverteixen del seu impacte: asseguren que des de la seva implantació ha tancat més del 50% dels negocis, amb la consegüent pèrdua d'activitat i ocupació

Critica, en especial, la inclusió del carrer del Mar —on es troba el seu establiment— dins del West End, una decisió que, assegura, ha perjudicat negocis amb activitat durant tot l’any i clientela local, provocant tancaments. Al seu parer, la limitació d’horaris no ha reduït el turisme d’excessos, sinó que l’ha desplaçat a altres punts o a discoteques.

Una opinió que comparteix amb Joan Pantaleoni, la família del qual regenta un bar al passeig principal de Sant Antoni, el Soul City, així com diversos negocis al mateix carrer Santa Agnès, on es troba el mural d’Okuda San Miguel. Mentre els establiments d’aquesta zona han de tancar a les tres de la matinada, altres poden allargar la seva activitat fins a les cinc o sis, fet que genera —afirma l’empresari— una “desavantatge competitiva directa” que compromet la viabilitat de molts negocis.

Si no es prenen mesures més contundents, el West End corre el risc de perdre progressivament activitat, el seu teixit empresarial i la seva identitat històrica, convertint-se en una àrea residual quan sempre ha estat un lloc clau de l’oci al municipi, alerten des del gremi.

El gremi de l'oci nocturn alerta que, si no es prenen mesures més contundents, el West End corre el risc de perdre progressivament activitat, el seu teixit empresarial i la seva identitat històrica, convertint-se en una àrea residual en lloc del lloc clau de l'oci que sempre ha estat

Pantaleoni valora com un “primer pas” l’ampliació puntual d’horaris aprovada per l’Ajuntament, tot i que insisteix que la mesura resulta “clarament insuficient”. El principal problema —al seu parer— són les restriccions específiques en aquesta àrea concreta, com l’obligació de doble porta, la prohibició de música a l’exterior o el tancament anticipat, mentre en altres punts de la localitat l’activitat es desenvolupa amb més amplitud horària. “A la pràctica, una línia imaginària decideix quins negocis són viables i quins no”, insisteix.

Una rehabilitació més enllà d’Okuda

El vicepresident de l’associació, José Colomar Ribas, ha considerat que al West End és necessari anar més enllà de l’obra d’Okuda per solucionar el problema: millorar la il·luminació dels carrers adjacents, ampliar la zona d’intervenció d’art urbà i també donar suport i revitalitzar tot el barri, amb un reforç de la neteja.

“A mi l’ampliació de l’horari a l’hivern no m’afecta gens. El que sé és que a l’estiu, entre les obres per fer el bulevard —una mena de passeig de la fama que connectarà el centre amb el passeig marítim—, el camió de la brossa i la dispersió de turistes quan tancaven els bars, a les cinc me n’anava a dormir i a les sis em sonava el despertador”, denuncia Aurora [nom fictici a petició pròpia], una veïna.

L’abril de l’any passat, l’Ajuntament va intentar aportar “ombra i color” a l’artèria principal del West End, la via més problemàtica de totes, amb el ‘Arcoíris Infinito’ de l’artista càntabre que ha reformulat, entre altres espais, el far d’Ajo, a la seva terra natal, la Rua Rosa de Lisboa o el degradat barri de Wynwood, a Miami. Ara, el govern municipal d’Almeida ha contractat l’artista per 280.000 euros (IVA inclòs) perquè construeixi l’arc d’entrada al Chinatown de Usera. El mural de Sant Antoni per reformar l’àrea més freqüentada per hooligans, majoritàriament d’Irlanda, Escòcia i el Regne Unit, va costar ni més ni manco que 371.000 euros, una quantitat a la que després s’han d’afegir els costos de manteniment de la pintura i la resta de materials necessaris per conservar l’obra artística.

A l'abril de l'any passat, l'Ajuntament va buscar aportar “ombra i color” a l'artèria principal del West End, la via més problemàtica de totes, amb el ‘Arcoíris Infinito’ de l'artista càntabre que ha reformulat, entre altres coses, el far d'All, en la seva terra natal, la Rua Rosa de Lisboa o el degradat barri de Wynwood, a Miami

Malgrat l'acolorida reconversió del carrer Sant Agnès, on turistes i locals s'han fotografiat dia sí i dia també durant la temporada i fins i tot havent finalitzat la mateixa, l'entorn immediat continua mostrant signes evidents d'abandó: una desena de baixos tancats -antics bars o habitatges- romanen a mig ús, amb façanes deteriorades i cobertes de grafitis que reflecteixen el declivi de la zona.

A penes es comença a veure contrast en el barri, amb comerços o negocis de restauració que han anat obrint les seves portes a mesura que uns altres, abans enfocats a servir pintes i xopets, han anat tancant. Però encara persisteix l'amalgama de joves turistes que acudeixen al West, en ple barri antic, atrets per l'oci nocturn. “El problema és quan tanquen els bars i es queden als carrers cridant, vomitant i orinant”, denúncia Aurora.

El problema és quan tanquen els bars i els turistes es queden als carrers cridant, vomitant i orinant

Punt de consum d'estupefaents

A tot això s’hi suma la presència de venda ambulant i altres fenòmens associats. Ali, un empleat d’un kebab proper, va denunciar en el seu moment, en declaracions a elDiario.es, que sovint es reprodueixen als voltants del seu establiment de menjar ràpid escenes de consum de drogues i conflictes. A ell, acostumat als països musulmans, molt més tranquils, això li sembla “perillós”. Sota el mural d’Okuda persisteixen cables a la vista i edificis en mal estat, en una escena que conviu cada temporada amb el turisme d’excessos característic i que, de moment, no sembla tenir un final a curt termini.

El balanç que fan alguns sectors del West End és clarament crític. Consideren que la inversió —de diversos milions d’euros, en part procedents de fons europeus— s’ha centrat en una actuació estètica que no ha aconseguit revertir el problema estructural. Toni, que regenta des de fa anys un bar més enfocat a residents i clientela espanyola, denuncia que l’espai, concebut com una “plaça de l’art”, és més aviat un punt de concentració de consum de substàncies i d’oci descontrolat.

A aquesta percepció se suma el cost de manteniment que requereix la instal·lació,el que implica continuar destinant recursos públics a un projecte la utilitat real del qual ha estat bastant qüestionada per la ciutadania. Les crítiques també apunten a una pèrdua d'identitat local, en considerar que aquest tipus d'intervencions s'allunyen de l'estètica tradicional eivissenca. El problema de fons, coincideixen els veïns, no sols persisteix, sinó que en alguns casos s'han desplaçat o intensificat. “No s'arregla amb color”, resumeix, reclamant mesures més profundes i sostingudes en el temps.