eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Anna Boneta

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 1

Guillén, un renacentista del siglo XXI

Juan José Guillén vive en el barrio de Gràcia de Barcelona tres días a la semana. El resto de días se escapa a Mollerussa, cuando no viaja por el mundo con sus escenografías: Chicago, Montreal, Houston... Camisa azul cielo, pantalón claro. Cara redonda, entradas bastante pronunciadas, canoso y un bigote poblado, como los que ya no se llevan. Es pertinente describirlo, ya que buena parte de los artistas de las bellas artes son los eternos invisibles.

Mirada directa, buena oratoria. Le gusta hablar y cuando coge la palabra, ya no la deja. Dos horas de conversación más tarde, salgo de casa sin haber podido formular casi ninguna pregunta. Me voy con un retrato hecho a medida por el mismo artista. Insisto días después y le abordo a preguntas. Toma de nuevo la palabra. Rememoro todo lo que me ha explicado y dibujo, ahora sí, con mi paleta, su retrato.



Seguir leyendo »

Guillén, un renaixentista del segle XXI

Juan José Guillén viu al barri de Gràcia de Barcelona tres dies a la setmana. La resta de dies s'escapa a Mollerussa, quan no viatja arreu amb les seves escenografies: Chicago, Montreal, Houston... Camisa blau cel, pantaló clar. Cara rodona, entrades força pronunciades, canós i un bigot poblat, com els que ja no es porten. És pertinent descriure'l, ja que bona part dels artistes de les belles arts són els eterns invisibles.

Mirada directa, bona oratòria. Li agrada parlar i quan agafa la paraula i ja no la deixa. Gairebé dues hores de conversa més tard, surto de casa seva sense haver pogut formular gairebé cap pregunta. Marxo amb un retrat fet a mida pel mateix artista. Hi torno dies després i l'abordo a preguntes. Agafa de nou la paraula. Rememoro tot el que m'ha explicat i dibuixo, ara sí, amb la meva paleta, el seu retrat.

Seguir leyendo »

Més poesia si us plau!

Des que en Pere Almeda és al capdavant d’aquest festival, la imatge que anualment obre el festival no deixa de sorprendre. Un “graffiti” amb les lletres encara regalimant, projeccions amb làser, i enguany, com a bandera, la nuesa, i com a lema, un dels versos del poeta Josep Palau i Fabre: Jo em donaria a qui em volgués . La nuesa d’un cos voluminós femení de formes arrodonides, portant la poesia per bandera, entronca amb les lletres “arestades” on s’hi llegeix: Més poesia si us plau! . Què tindrà aquesta imatge que ens recorda a la pintura al·legòrica, de Delacroix “La Llibertat guiant al poble”. Ambdues criden a la revolució?

Aquest 2017 el festival celebra el centenari del naixement de Josep Palau i Fabre, i ho fa prenent al poeta com a fil conductor.

Seguir leyendo »

Microteatre fora del teatre

L’Alberg de Joventut Mare de Déu de Montserrat de Barcelona acollirà aquest cap de setmana, per tercer any consecutiu, el Festival Píndoles, referent del microteatre professional a Catalunya. El Festival va nàixer l’any 2015 amb el propòsit d’apostar pels joves creadors, buscar nous públics i obrir nous espais no convencionals on gaudir de l’experiència teatral. Es tractava de fer ‘microteatre’ fora del teatre. En la seva tercera edició, el Festival comprimeix en els seus tres dies 18 espectacles, 6 espectacles per dia, un espectacle cada 15 minuts.

L’espectador, amb gairebé dues hores, pot arribar a gaudir de tota la programació d’aquell dia, teatre de text, gestual, de figures..., immers en un palauet envoltat de bosc i jardins al barri del Coll-Vallcarca, la Casa Marsans. Però no és aquest l’objectiu dels responsables del festival. Com diu la Giulia Poltronieri, gerent i codirectora del festival, “ens donem per satisfets que el públic s’impregni de l’ambient, passegi per l’entorn, vegi, si vol, un espectacle tot prenent un refresc, i passi una ‘giornatta particulare’. Haurem aconseguit així un petit repte, apropar l’ambient cultural als veïns del barri, al ciutadà”.

Seguir leyendo »

Trucs, farses i mentides: Lluís Homar es posa a la pell del desconcertant Ricard III

Després de gairebé 25 anys des que va dirigir el seu darrer Shakespeare, Xavier Albertí es torna a posar al davant d’un text del mestre de Stratford, amb Ricard III. Ho fa al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) dirigint a Lluís Homar en el paper de Ricard III, un home, segons el retrat que en fa Shakespeare, amb una deficiència física adquirida ja de naixement. Insegur i amb un gran afany de poder i amb un meta clara: accedir  al tron, no importa a quin preu. Trucs, farses, mentides i assassinats són els seus recursos per aconseguir-ho.

El Duc de Gloucester arriba a Rei, però el seu imparable afany de poder posa en perill tot el que fins llavors ha aconseguit. La caiguda del cavall en la batalla del camp de Bosworth el dur a trobar-se cara a cara amb el seu fatídic destí. El crit desesperat “El meu reialme per un cavall!”, és l’expressió de la consciència que la mort li arriba, i tot i així, vol seguir lluitant.

Seguir leyendo »

La Fundació Tàpies s’omple de postals

Des de ben jove, Oriol Vilanova dedica els diumenges a perdre’s pels mercats de puces. Va ser així com va començar a col·leccionar un objecte tan modest com les targetes postals. Son peces que suren a les paredes entre multitud d’objectes però que en el seu moment van viatjar per tot el món. Oriol Vilanova, arquitecte de formació, compleix amb el ritual d’aquests tipus de mercat i fa un regateig a consciència abans d’adquirir una postal. Una acció totalment inversa a la dels grans col·leccionistes d’art.

Oriol Vilanova ha convertit ara aquesta passió en una obra de museu: 27.000 postals de temàtiques ben diferents exposades a la Fundació Tàpies sota el nom ben significatiu per ell de “Diumenge”.

Seguir leyendo »