eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Josep Maria Vallès

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 3

Contra el frontisme, les ciutats

"He de confessar que sent jove em va fer molta impressió la lògica dialèctica davant de l'aristotèlica:" A "o" no A ", diu Aristòtil. O som o no som." A "i" no A "diuen Hegel i Marx. És dir, som i no som ". Així escrivia Pasqual Maragall el 2002, poc abans d'assumir la presidència de la Generalitat.

Un dels efectes més preocupants de la crisi catalana d'aquests últims anys és, precisament, la imposició d'una lògica binària en relació a la qüestió nacional, una lògica allunyada de la complexitat i, encara més, de la dialèctica: cal ser necessàriament " espanyol" o " català", " unionista" o " independentista". Aquells que tracten d'escapar d'aquests plantejaments són ratllats, despectivament, d’" equidistants", " ambigus" o coses pitjors.

Seguir leyendo »

Contra el frentismo, las ciudades

" Debo confesar que siendo joven me hizo mucha impresión la lógica dialéctica frente a la aristotélica:" A "o" no A ", dice Aristóteles. O somos o no somos. "A" y "no A" dicen Hegel y Marx. Es decir, somos y no somos". Así escribía Pasqual Maragall en 2002, poco antes de asumir la presidencia de la Generalitat.

Uno de los efectos más preocupantes de la crisis catalana de estos últimos años es, precisamente, la imposición de una lógica binaria en relación a la cuestión nacional, una lógica alejada de la complejidad y, aún más, de la dialéctica: hay que ser necesariamente " español" o " catalán", " unionista" o " independentista". Aquellos que tratan de escapar de estos planteamientos son tachados, despectivamente, de " equidistantes", " ambiguos" o cosas peores.

Seguir leyendo »

Sobre el 155: "Preussenschlag" a Espanya?

El govern Rajoy ha definit les mesures que pensa aplicar a Catalunya en base a l'article 155 de la Constitució. Sobresurt entre elles el cessament del President de la Generalitat i de tots els seus consellers. La mesura evoca l'anomenat Preussenschlag o cop prussià que el 20 de juliol de 1932 va perpetrar el govern conservador de von Papen contra el govern socialdemòcrata del land de Prússia, el més poblat i extens de la República de Weimar. Invocant l'article 48 de la Constitució de la República i al·legant raons d'ordre públic, un decret presidencial va destituir en bloc a l'Executiu autonòmic i al seu cap de govern Otto Braun, un dirigent històric de la socialdemocràcia alemanya. El mateix canceller von Papen va assumir les seves atribucions i va nomenar un govern de "comissaris" des de l'administració central.

Els historiadors han vist en aquesta decisió un pas decisiu cap a l'esfondrament de l'amenaçada democràcia alemanya. Només sis mesos més tard, Hitler era nomenat Canceller gràcies a la complicitat del propi Papin i d'altres dirigents polítics i empresarials que conspiraven des de feia mesos en favor d'un règim autoritari.

Seguir leyendo »

Sobre el 155: ¿ "Preussenschlag" en España?

El gobierno Rajoy ha definido les medidas que piensa aplicar en Cataluña en base al artículo 155 de la Constitución. Sobresale entre ellas el cese del President de la Generalitat y de todos sus consejeros. La medida evoca el llamado Preussenschlag o golpe prusiano que el 20 de julio de 1932 perpetró el gobierno conservador de von Papen contra el gobierno socialdemócrata del land de Prusia, el más poblado y extenso de la República de Weimar. Invocando el artículo 48 de la Constitución de la República y alegando razones de orden público, un decreto presidencial destituyó en bloque al Ejecutivo autonómico y a su jefe de gobierno Otto Braun, un dirigente histórico de la socialdemocracia alemana. El propio canciller von Papen asumió sus atribuciones y nombró un gobierno de “comisarios” desde la administración central.     

Los historiadores han visto en esta decisión un paso decisivo hacia el derrumbamiento de la amenazada democracia alemana. Solo seis meses más tarde, Hitler era nombrado Canciller gracias a la complicidad del propio Papen y de otros dirigentes políticos y empresariales que conspiraban desde hacía meses en favor de un régimen autoritario.

Seguir leyendo »

Un vot des de l'esquerra

Per als que provenen de la tradició catalana d'esquerres, no és fàcil la decisió sobre què votar el proper 27 de setembre. És innegable que estem davant d'una cita electoral particularment complexa i transcendent. Ho és no només pel que es ventila per Catalunya i també per Espanya. Ho és sobretot perquè forma part d'una competició que desborda l'àmbit peninsular i que es juga simultàniament en tres taulers.

De quins taulers es tracta? El primer és el que enfronta alternatives de projecte econòmic: entre els que pensen que -després de l'aparent superació de la crisi- serà possible tornar a una situació semblant a la que la va precedir i els que sostenen que estem entrant en una etapa en què no valdran receptes d'un temps passat, quan va dominar un capitalisme d'efectes mitigats per certs controls públics. El segon tauler de joc és el que contraposa als satisfets amb una democràcia representativa més o menys regenerada amb els que intenten explorar nous mecanismes de decisió col·lectiva que no sacrifiquin tan sovint els valors d'igualtat i justícia propis de l'ideal democràtic. Finalment, l'últim camp de joc és el que distingeix als "sobiranistes" utòpics i recalcitrants -tant els de les nacions amb estat com els de les nacions sense estat- i els que volen restar protagonisme a tot poder estatal en benefici de comunitats polítiques que s'autogovernin en tot el que estigui al seu abast i col·laborin entre elles en tota la resta i en benefici dels seus ciutadans.

Seguir leyendo »