eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Vicente Castelló Roselló

Profesor de la Universidad Jaume I, profesor invitado de la Universidad Lumière de Lyon, miembro del Instituto Interuniversitario de Desarrollo Local y experto en políticas de empleo

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 4

Són útils els serveis públics d'ocupació a Espanya?

Segons va manifestar al seu dia el Premi Nobel d’Economia Christopher Pissarides, “hi ha mercats especials com el mercat laboral que necessita una faena d’intermediació per a fer casar l’oferta i la demanda. L’ocupació no és un bé homogeni i intentar adequar el servei de qui l’ofereix amb l’interés de qui el demana té costos. Aquests costos (diners, temps) es redueixen amb la intermediació que correspon als serveis públics d’ocupació”.

En aquesta mateixa línia, el Consell de Ministres de la Unió Europea (UE) ha identificat recentment els serveis públics d’ocupació (SPO) com a instruments clau per a tractar dels problemes estructurals del mercat de treball. Per mitjà de l’Estratègia Europa 2020 (document que presenta l’estratègia comuna per al futur adoptada per tots els serveis públics d’ocupació d’Europa) es demana als estats membres que convertisquen els seus SPO i els orienten a adequar oferta i demanda de manera activa, més enllà de comptar simplement el nombre de persones que perden o demanen faena. Aquesta transformació és imprescindible perquè en el context econòmic i social actual les tasques dels serveis públics d’ocupació d’Europa mai no tornaran a ser «el mateix que abans». En els últims anys hem pogut veure que el mercat laboral s’ha vist cada vegada més afectat per una sèrie de canvis ràpids. De canvis n’hi ha hagut sempre; de fet, la vida és canvi i evolució, però mai a la velocitat actual, per això genera grans incerteses. Així doncs, els SPO necessiten estar constantment preparats per a adaptar els seus serveis a les transformacions que es produeixen en el context que els envolta.

Seguir leyendo »

¿Son útiles los servicios públicos de empleo en España?

Según manifestó en su día el Premio Nobel de Economía Christopher Pissarides, “(h)ay mercados especiales como el mercado laboral que necesita de un trabajo de intermediación para casar oferta y demanda. El empleo no es un bien homogéneo e intentar adecuar el servicio de quien lo ofrece con el interés de quién lo demanda tiene costes. Esos costes (dinero, tiempo) se reducen con la intermediación que corresponde a los Servicios Públicos de Empleo”.

En esta misma línea, el Consejo de Ministros de la Unión Europea (UE), identificó recientemente a los Servicios Públicos de Empleo (SPE) como instrumentos clave para el tratamiento de los problemas estructurales del mercado de trabajo. Por medio de la estrategia Europa 2020 (documento que presenta la estrategia común para el futuro adoptada por todos los Servicios Públicos de Empleo de Europa) se pide a los Estados Miembros que conviertan sus SPE y los orienten a adecuar oferta y demanda de forma activa, más allá de simplemente contar el número de personas que pierden o piden trabajo. Esta transformación es imprescindible porque en el contexto económico y social actual las tareas de los Servicios Públicos de Empleo de Europa nunca volverán a ser «más de lo mismo». En los últimos años hemos podido ver cómo el mercado laboral se ha visto cada vez más afectado por una serie de cambios rápidos. Cambios han existido siempre, de hecho, la vida es cambio y evolución, pero nunca a la velocidad actual, lo que produce grandes incertidumbres. Así, los SPE necesitan estar constantemente preparados para adaptar sus servicios a las transformaciones que se producen en el contexto que los rodea.

Seguir leyendo »

Lluita social contra les reformes laborals que imposa el mercat

Les reformes laborals dutes a terme a Espanya (2012) i a Itàlia (2014) com la que es vol efectuar a França amb el projecte de llei que es presentarà a l’Assemblea Nacional, el pròxim dia 24, hem de mencionar que no són tals, perquè una reforma, per definició, implica progressar i, no obstant això, són una regressió on s’eliminen drets de les persones treballadores. En concret, són una estratègia econòmica marcada per l’agenda neoliberal: més flexibilitat, reducció salarial, facilitació dels acomiadaments econòmics i deslegitimació envers als sindicats, ja que dóna prioritat als convenis d’empresa enfront dels de sector, i regressió dels drets dels treballadors.

El que per desgràcia sembla bastant global és que les similituds augmenten en la desigualtat entre uns que sempre guanyen, i cada vegada més, i els que al final, d’una manera o una altra, continuen lluitant per no perdre més. Una fractura cada vegada més important entre les “elits” i la societat, fet que genera un deteriorament de la cohesió social.

Seguir leyendo »

Lucha social contra las reformas laborales que impone el mercado

Las reformas laborales realizadas en España (2012)  e Italia (2014) como la que se quiere efectuar en Francia con el proyecto de Ley que se presentará  a la Asamblea Nacional,  el  próximo día  24,  tenemos que mencionar que no son tales, porque una reforma, por definición,  implica progresar y, sin embargo,  son  una regresión donde se eliminan  derechos de las personas trabajadoras. En concreto, son una estrategia económica marcada por la agenda neoliberal: mayor flexibilidad, reducción salarial, facilita los despidos económicos y  deslegitimación hacia los sindicatos dando prioridad a  los convenios de empresa frente a los de sector  y  regresión de los derechos de los trabajadores.

Lo que por desgracia parece bastante global es que las similitudes aumentan en la desigualdad entre unos que siempre ganan, y cada vez más, y los que al final de una manera u otra,  siguen luchando para no perder más. Una fractura cada vez más importante entre las “elites” y la sociedad lo que genera un deterioro  de la cohesión social.

Seguir leyendo »