Mas salva els mobles amb el nou 9-N i endarrereix la seva factura política
El compte enrere del 9 de novembre s’esgota. La data assenyalada amb florescent al calendari per a molts catalans ha arribat a la fi sense les garanties democràtiques acordades, sense capacitat d’incidir jurídicament en el futur polític de Catalunya i sense estar precedit per un debat en profunditat sobre els pros i contres de la independència. I, tampoc, sense l’assumpció de responsabilitats polítiques per part de l’Executiu de Mas, que va iniciar el seu idil·li amb la independència l’any 2012 en un context marcat per les retallades i que l’acabarà amb un procés participatiu molt allunyat de l’ambició del referèndum original. Els partits proconsulta i entitats com l'ANC li van retreure haver reconduït el 9-N, però a poc a poc han anat rebaixant el to per acabar cridant a la participació.
És evident que aquest retrat no s’entén sense l’immobilisme de l’Estat i les seves contínues prohibicions a totes i cadascuna de les propostes. Començant pel bloqueig de la consulta al Congrés dels Diputats, seguint per la prohibició via TC del primer 9N i acabant pel nou 9N, igualment perseguit des de les institucions espanyoles, i que encara ara és arriscat afirmar que se celebrarà amb normalitat. Davant d’aquest mur infranquejable, però, també hi ha hagut un procés farcit de mancances i d’estratègies, i que ha monopolitzat el debat polític dels darrers dos anys, deixant de banda el malestar social que també bull a Catalunya.
A ningú se li escapa, per exemple, que CiU ha aconseguit sortir ben parada de l’incompliment de mandat que suposa el nou 9-N. La federació nacionalista, com a mínim, guanya temps a la vista d’uns comicis gens favorables als seus interessos. Per a la politòloga Berta Barbet, del Cercle Gerrymandering, “Convergència ha sabut dirigir molt bé el debat cap on li convenia”. Segons ella, la proposta que s'havia fet a la ciutadania i per la qual s'havien convocat i guanyat les eleccions “era per fer una consulta amb garanties i potencials conseqüències polítiques si sortia el sí”. Segons Barbet, la consulta havia de ser d'acord amb el marc legal; “no fer-la legal o, simplement, no fer-la, són incompliments de mandat”.
En aquest sentit, val la pena sumar la reflexió del professor de sociologia de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Antentas, que apunta que no s’hi val només carregar les culpes a l’Estat. Per al professor, la prohibició del primer 9-N per part del TC “estava cantada des de feia molt de temps” i, per tant, era evident que caldria fer “desobediència institucional, un concepte que el Govern de la Generalitat mai ha defensat”. Antentas creu que la renúncia al primer 9N “va ser un error” i considera “molt més fidel al mandat del poble de Catalunya” l’opció de desacatar la prohibició del TC. “D’haver estat així, l'Estat s’hagués vist obligat a prendre noves mesures autoritàries que l'haguessin deslegitimat”, considera.
Els partits es queixen, però no mosseguen
La manca d’alternatives a banda i banda de l’autoritat del TC per celebrar l’anhelat referèndum i el perill que suposa ser la nota dissonant del carro del procés han impedit que els partits proconsulta esmenessin amb més contundència la jugada del Govern. Només durant les hores posteriors a l'anunci de Mas sobre la renuncia al primer 9-N van sonar els primers retrets que, amb els dies, s'han anat cosint fins arribar a les portes del 9-N amb la imatge d’unitat més o menys refeta.
El principal soci del Govern, ERC, havia acusat el president de “trencar l'acord”, mentre que el líder d’ICV-EUiA, Joan Herrera, havia demanat a Mas que comencés a dir les coses pel seu nom: “no digui que el procés participatiu del 9 de novembre equival a una consulta”. Les dues formacions van demanar l’avançament electoral mentre que la CUP, en canvi, va proposar 11 condicions per donar suport al procés participatiu que, finalment, van refer la unitat, tot i que amb pegats. Fins i tot l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, els dues organitzacions de la societat civil catalana que més havien insistit en les garanties democràtiques del 9N, han acabat donant suport al procés participatiu de diumenge. Això sí, a canvi d’unes eleccions anticipades que tampoc és clar, a hores d’ara, que el president Artur Mas Govern acabi convocant.
Tot i així, el consultor de comunicació David Espinós troba “sorprenent com de bé s’han pres el pla B –o el C— la resta de partits favorables proconsulta”. Espinós explica com, des d’una perspectiva d’estratègia política, a l’Estat i la Generalitat, els hi ha anat bé el procés sobiranista: “No hem d’oblidar que ens trobem en un any electoral i que a totes dues institucions els convé amagar els debats socials, que els erosionen per igual, i utilitzar el procés de forma partidista”, comenta. A banda, destaca la manca d’actitud proactiva de la majoria de forces proconsulta, “excessivament a remolc” del calendari del Govern –“a excepció de la CUP, que paradoxalment és la que té un sistema que demana més debat”—.
Per al professor Antentas, en canvi, “els partits que volien fer el 9N haguessin hagut d'assumir la desobediència com a estratègia, i no fer proclames buides incidint en què la consulta es faria però sense assumir les implicacions reals de celebrar-la”. Segons Antentas, un dels principals problemes que ha tingut tot el procés sobiranista és la seva dependència del govern de Mas, “tot i que aquest en realitat no ha controlat el procés i l'ha hagut d'anar cavalcant com ha pogut”.
La manca de debat polític
El consultor polític David Espinós resumeix l’essència que ha marcat el procés amb una frase: “hem tingut una confrontació permanent per davant d’una desitjable proposició permanent”. Espinós considera que s’ha dedicat molt de temps a parlar “d’una Catalunya imaginària amb poca voluntat de tocar de peus a terra i d’explicar la gestió del dia a dia que suposaria la independència”. En el mateix sentit, considera que no s’han donat arguments en cap de les direccions i que el no, “clau en el debat sobre el futur polític de Catalunya”, no s’ha sentit interpel·lat i difícilment es mobilitzarà el 9-N.
Per a Barbet “és evident” que s'ha deixat molt poc espai per al debat sobre l'objecte de la consulta. “La consulta s'ha aprovat a poc més d’un mes de la seva suposada celebració, a Escòcia van deixar dos anys de debat. Segons la politòloga, tant el timing com la negativa d’una de les parts a acceptar el debat com a legítim han perjudicat greument la qualitat dels arguments que han rebut els ciutadans sobre la independència. ”A hores d'ara encara no coneixem els arguments del no, ni els del SíNo, i fins i tot els arguments del Sí han quedat molt en segon pla en comparació amb altres missatges, com els del dret a decidir“.
Ara, caldrà veure com d’important és la participació el dia 9. Per a Antentas, s'ha de treballar perquè l’èxit del nou 9N “no sigui capitalitzat únicament pel govern de Mas, sinó que sigui un èxit de tot el moviment sobiranista”. Segons Antentas, tot i que des de determinats sectors s’ha insistit molt en què Mas era el conductor del procés, la pressió popular ha estat l’autèntic motor d’una de les reivindicacions ciutadanes més importants de la història recent d’Europa. “Mas no ha pogut capitalitzar tant com voldria el procés sobiranista i ha experimentat un desgast electoral inaudit. CiU i CDC semblen han entrat en un declivi profund que els fa perdre la centralitat que havien tingut històricament en la política catalana”.
El procés sobiranista viurà aquest diumenge la seva “primera volta” –tal i com ho ha descrit el President— i hauria de jugar la segona en unes eleccions, ja veurem si anticipades. Uns comicis que en tots els casos vindran determinats per l’eix nacional però que tindran un convidat d’última hora: Podemos. Un fenomen polític que, des d’una altra perspectiva, comparteix amb el procés català la necessitat de canvi, de ruptura i de regeneració democràtica. Caldrà veure el rol que acaba jugant aquest nou ingredient –que entraria amb força al Congrés, però també al Parlament—. Des d’alguns sectors de l’independentisme –d’esquerres i de dretes— ja s’han manifestat certs recels envers la idea de pont que es desprèn de la nova formació.
