Per més que ens soni familiar i que hi hagi vestits de farbalans a qualsevol botiga de souvenirs d'Espanya, res es compara a visitar Sevilla durant la Feria. El recinte firal al barri dels Remedios és una explosió de llums, colors i música. Si bé qui més viu la festa són els habitants de la ciutat, que gaudeixen entre centenars de casetes particulars, l'Ajuntament promou casetes obertes a tots els públics, amb música en directe i on es pot ballar, menjar tapes i prendre el clàssic rebujito a molt bon preu. Val especialment la pena passejar pel recinte firal, acompanyar la diversitat d'ambients de les casetes i contemplar la desfilada de vestimentes especialment produïdes per l'ocasió.
Però no tot a Sevilla és la Feria (ni dura tot l'any), així que pujant per la riba del Guadalquivir des del recinte firal anem a parar al carrer Betis, una parada fonamental per gaudir de pescaítos, chocos, calamarsets, braves o escopinyes. El tapeo a la vora del riu és un èxit assegurat, sobretot amb el bon temps, però si ja te n'has fet un fart, fins i tot hi ha restaurants italians a on variar el menú. Les seves façanes colorides estan plenes d'encant, però no ens han de distreure de les vistes a l'altra banda del riu. Si aconseguim lloc en una de les terrasses podrem menjar amb vistes a la Torre del Oro, des d'on sortia una cadena que creuava el riu per protegir el port, la Giralda, el campanar de la catedral construït sobre l'antic minaret de la mesquita, o la Maestranza, la plaça de toros especialment agitada durant la Feria.
A l'altra banda del Guadalquivir, creuant el pont de Triana, una construcció de ferro de mitjans del segle XIX, hi trobem el centre de la ciutat i el Museu de Belles Arts, imprescindible per als amants de l'art. Inaugurat també a mitjans del XIX, el museu és el referent del barroc sevillà, però també inclou obres de la mateixa època d'arreu del continent. Hi trobem un gran recull d'obres de pintors referents com Francisco de Zurbarán, Bartolomé Esteban Murillo i Juan de Valdés Leal.
El passeig pels carrers del casc antic de Sevilla permeten gaudir de la seva arquitectura i especialment dels patis d'algunes cases visibles des del carrer. Són un dels signes d'identitat de la ciutat, racons de verd i color que es destaquen especialment al barri de Santa Cruz.
Per acabar el passeig amb una altra ronda de tapes, una bona parada és la plaça de l'Alfalfa, al centre del casc antic i amb bars que combinen, com a molts llocs de la ciutat, bons plats i bons preus. Res millor per descansar els peus i omplir la panxa.
Vueling
vola de Barcelona a Sevilla.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
