La mobilització contra la unificació de la sanitat a la demarcació de Lleida ha culminat en una manifestació de treballadors i usuaris a la capital de Ponent aquest dissabte. Els manifestants, agrupats sota el nom de Marea Blanca - en referència al moviment en contra de l'externalització de la sanitat madrilenya - reclamen la paralització del projecte perquè temen una “privatització encoberta”. “Volem la sanitat pública i de qualitat”, “la llista d'espera també a tu t'afecta” o “Artur Mas, a quina mútua vas?” han estat alguns dels lemes corejats pels centenars de persones que han acudit a la convocatòria.
El desencadenant de la mobilització va ser un paràgraf dels acords de Govern del passat 25 de febrer. El text preveia la unificació en un termini de sis mesos dels dos hospitals de Lleida, de l'hospital de Tremp, de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, així com dels diferents centres d'atenció primària de les comarques de Ponent. “L'agenda oculta del Govern és d'impulsar una reforma de l'ICS per desmembrar i permetre l'entrada del capital privat”, opina Gerard Sala, portaveu de la Marea Blanca. Aquest temor es basa en part sobre el projecte de desmembrament de l'ICS redactat per la consultora Pricewaterhousecoopers (PWC) a petició del Departament i revelat pel diari 'El País' el gener del 2013.
Boi Ruiz va negar repetidament que aquest projecte tingui com a objectiu privatitzar la sanitat. Segons afirma, la fusió ha de servir per realitzar economies d'escales i descentralitzar la gestió sanitària. El conseller també afirma que la gestió conjunta permetrà que els hospitals de Lleida guanyin una nova especialitat, encara que no ha precisat quina seria. Els opositors al projecte reconeixen els avantatges de la unificació però demanen que aquesta es faci dins de l'Institut Català de la Salut (ICS) que gestiona actualment el 80% de l'atenció sanitària de la regió (el 20% restant el gestiona l'empresa pública GSS).
D'altra banda, la paraula 'consorci' - tot i que Ruiz va explicar que es tracta només d'una de les possibles formes jurídiques - també provoca recel, a causa dels diferents casos de presumptes conflictes d'interessos en la sanitat catalana que s'han conegut en els últims anys. “A l'ICS, la gestió és més transparent i no hi ha casos de corrupció al contrari del que s'ha vist en els consorcis (la sanitat concertada), opina Amparo Loren (CCOO), presidenta de la junta del personal al HUAV. Per altra banda, els sindicats temen que s'aprofiti aquesta fusió per reduir plantilles. També es pregunten com es gestionarà la disparitat de convenis laborals i què passarà amb el personal estatutari de l'ICS - que té places fixes com qualsevol funcionari - en un ens de dret privat.
La mobilització de la 'Marea Blanca' es fa a través d'assemblees cada dimecres a la plaça Ricard Vinyes de Lleida així com de diverses protestes davant de la seu regional del Departament de Salut. La mobilització també es fa visible en altres localitats com Balaguer i Tàrrega on s'organitzen setmanalment concentracions davant dels respectius centres d'atenció primària.
Gràcies a la mobilització, que compta amb el suport d'ICV-EUiA i la CUP, el debat sobre el futur de la sanitat lleidatana va arribar al Parlament el passat 27 març. Els diputats van aprovar dues mocions presentades respectivament per ERC i ICV-EUiA. La primera insta el Govern que garanteixi “el màxim consens possible” per definir el nou ens jurídic. La segona insta l'Executiu a no prendre cap decisió fins que no hi hagi hagut un diàleg de tres mesos amb els grups, el món local, els usuaris i professionals i les direccions dels centres de la regió sanitària de Lleida. Un més després de la votació de la moció, però, encara no s'ha produït aquest diàleg.
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
