Tanya Habjouqa: “Les artistes d'Orient Mitjà busquen convertir-se en altaveus de la resistència”

Tanya Habjouqa va créixer entre Jordània i Texas (Estats Units). Va realitzar el projecte fotogràfic amb una subvenció de Magnum i va fer la major part de les fotos entre el gener i el setembre del 2013 quan estava embarassada del seu segon fill.

A “Occupied Pleasures” observa els petits –però no per això insignificants– moments de la vida quotidiana amb un esmolat sentit de l'humor, tot revelant una narrativa que contrasta amb els reportatges més habituals sobre aquest mateix tema, centrats sobretot en la violència i el conflicte.

Més de quatre milions de persones viuen a la Franja Oest, a Gaza i a Jerusalem. La majoria de la gent procura, segons el relat de la fotògrafa, gaudir de les seves vides, en un context de conflicte, sota condicions polítiques i econòmiques difícils i amb llibertat de moviments limitada després de 48 anys d’ocupació.

Tanya Habjouqa ens revela en la següent entrevista unes realitats que contrasten fortament amb les imatges que normalment arriben de la regió.

De quina manera la fotografia pot canviar el punt de vista sobre aquesta zona tan convulsa?

Tot i que fer vida normal és una cosa impossible per als palestins, enmig d’aquesta realitat convulsa, homes, dones i nens sovint aconsegueixen esgarrapar moments per gaudir de els petits plaers de la vida. Malauradament, els mitjans occidentals mai ensenyen aquestes situacions de Palestina, només és notícia pel conflicte. La fotografía permet mostrar aquesta realitat amagada.   

Quins factors determinen aquesta manera de mirar Orient Mitjà?

Les dones agafen menys les armes, i per això les seves obres estan més ancorades en els fets quotidians. A més, per a fotògrafs com jo la creació subversiva és una manera de lluitar per la defensa dels seus drets en un context en el qual, l'augment de la violència i la guerra impliquen com és habitual, una gran amenaça per al seu estatus quo com a dones.

Què has buscat amb l'exposició “Occupied Pleasures”?

Quan treballo a Israel i Palestina, vull oferir una visió més fresca, més humana d'aquestes regions de les quals els mitjans només ofereixen una imatge sòrdida. He buscat juxtaposar la política i l’absurditat del dia a dia. La inspiració per a aquest projecte em va venir el 2009, mentre era a la franja de Gaza: vaig entrevistar un home que, negant-se a ser desposseït del seu dret a estimar, va fer entrar d’amagat la seva xicota jordana des d’Egipte, pels túnels. Em va dir: “va ser com una pel·lícula de Bollywood: la tènia dreta davant meu, tremolant i bruta de cap a peus... La vaig omplir de petons”.

A Orient Mitjà moltes persones no tenen més remei que sobreviure als horrors del seu entorn, i no obstant això no significa que renunciïn a practicar ioga.

No deixen de jugar als parcs amb els seus fills, ni que els nens i les nenes deixin de practicar esports, ni que les parelles deixin de casar-se i voler construir una nova vida junts, ni que les dones i els homes abandonin per complet els seus entreteniments…Estem lluitant perquè aquesta imatge, i mai millor dit, prevalgui sobre totes les altres.

La guerra i les revolucions àrabs a Orient Mitjà han impactat sobre la creació artística. Les veus artístiques femenines han guanyat pes a la regió?

Existeixen pàgines webs com Creativememory.org, plataforma a través de la qual tant joves artistes com a grans professionals de la fotografia i l'art, pengen obres que parlen de resistència i quotidianitat, i del dia a dia sota situacions de violència i conflicte armat.

L'expressió artística femenina difereix molt de la masculina?

Les guerres i les revolucions a la regió han suposat una reconfiguració de l'escena artística. Les artistes d'Orient Mitjà, exposades a la quotidianitat de la violència i a com aquesta els afecta especialment per la seva condició de gènere, busquen convertir-se així en altaveus de la resistència de la societat civil a l'horror de la guerra.

Tanya Habjouqa va créixer entre Jordània i Texas (Estats Units). Va realitzar el projecte fotogràfic amb una subvenció de Magnum i va fer la major part de les fotos entre el gener i el setembre del 2013 quan estava embarassada del seu segon fill.

A “Occupied Pleasures” observa els petits –però no per això insignificants– moments de la vida quotidiana amb un esmolat sentit de l'humor, tot revelant una narrativa que contrasta amb els reportatges més habituals sobre aquest mateix tema, centrats sobretot en la violència i el conflicte.