Arç, la cooperativa asseguradora que construeix la segona pota de les finances ètiques i solidàries

Jordi Via és soci del grup Arç, una cooperativa especialitzada en l'assegurança social i solidària, que treballa ara en un nou concepte, les assegurances ètiques. Siguem concrets, defineix Arç.

“Arç és una cooperativa de treball associat. Una de les seves branques és Arç corredoria d'assegurances, que està especialitzada en tres grans línies de negoci: l'economia social i solidària; el món associatiu seria la segona i la tercera seria el món divers de les energies renovables.

En aquest moment Arç dóna servei a més de 1.500 cooperatives i altres tipus d'empreses del món de l'economia social i gestiona també l'assegurança de més de 70.000 persones, fonamentalment a partir de pòlisses col·lectives. En conjunt l'entitat gestiona un volum de negoci de 5 milions d'euros. Això en el món de les assegurances comprèn la cartera de primes d'assegurances“.

Quin és l'origen d'Arç?

“L'origen d'Arç cal buscar-lo 31 anys enrere. L'any 1983 quan persones vinculades amb els moviments socials de l'època, procedents de tres àmbits: del moviment ecologista, el moviment per la pau i l'esquerra alternativa nacional catalana vàrem decidir que volíem construir en el dia a dia allò que ens semblava que havia de ser una societat millor”, així ho defineix, Jordi Via, responsable de la cooperativa. “Veníem d'una època de denúncia i mobilització, alguns havíem intentat la intervenció en el front institucional i vam arribar a la conclusió de què el que havíem de fer era tirar endavant, des de l'activitat econòmica experiències socialment transformadores”, explica.

-Ara, quan es tenen els resultats és fàcil jutjar l'experiència, però, com ho van entendre els altres companys dels moviments socials?

“No, molts dels nostres companys en aquell moment ens van dir una cosa semblant a petits burgesos radicalitzats”, explica ara amb un somriure. La visió dels activistes en aquell moment era molt diferent de la d'ara. “Van venir a dir, que dieu de fer una empresa, si el que cal és fer la revolució...”, afirma Via, mentre afegeix “ara es veu que el temps ens està donant la raó”.

L'experiència d'Arç la vam començar cinc persones. Ara treballen a la cooperativa catorze persones. Al llarg d'aquest anys l'entitat s'ha anat significant com a empresa cooperativa, també com a gestors de compra col·lectiva “I des de fa set anys vàrem iniciar el procés de posada en marxa de l'Assegurança Ètica i Solidària”, explica amb certa il·lusió.

-Aquest és un concepte un xic nou, explica en què consisteix?

“Vàrem pensar que de la mateixa manera que existeix banca ètica havia d'existir també assegurança ètica. I perquè? Bàsicament per dos motius. El primer perquè considerem que el món assegurador forma part del sistema financer”.

-Ho podeu explicar una mica això?

“Si, per exemple afirmant que durant el 2013 el món assegurador a l'Estat espanyol ha invertit més de 250.000 milions d'euros, que provenen de les reserves matemàtiques de les assegurances de vida, dels plans de pensions que gestionen les asseguradores i que provenen també de les primes anuals recaptades per aquestes asseguradores. Per tant, l'assegurança és una operadora de primer nivell dins del sistema de finances. Això ens va fer pensar que havien d'interpel·lar al món de les assegurances respecte a l'ús que feia dels diners que administrava”.

-Hi ha més raons?

“El segon argument té a veure amb la recuperació de la funció social de les assegurances. En origen les assegurances no eren altra cosa que un fons d'ajuda mútua que determinats col·lectius, per exemple gremis, dotaven per si alguna persona que formava part del col·lectiu tingués algun tipus d'incidència, com malaltia o accident, que es pogués sufragar des de la bossa comuna”.

Com a idea està bé, però com han articulat aquests plantejaments a la pràctica?

“A partir d'aquest primer plantejament vàrem transferir tota la certificació de l'assegurança ètica i solidària a l'observatori de les finances ètiques que és qui fa aquesta gestió actualment. Aquesta entitat compta amb la participació d'un comitè independent format per persones que pertanyen al món de la cooperació, a l'economia social i solidària, als moviments socials. Aquest equip és el que està registrant companyies asseguradores i corredories d'assegurances i, en el seu cas, certifiquen, en el seu cas productes asseguradors que van en aquesta línia. Per tant, a més de les tres línies d'especialització que he citat abans, Arç es coneix també per ser la primera corredoria d'assegurances a Europa certificada per a gestionar assegurança ètica i solidària”.

I quin ha estat el vostre desenvolupament des del punt de vista empresarial?

“Efectivament el nostre desenvolupament es recolza en la singularitat que he esmentat i amb el nostre compromís i en la construcció com a sector d'activitat econòmica, digues-li com vulguis: alternativa, post-capitalista, al voltat de l'impuls de l'economia social i solidària. Per això participem de la Xarxa d'Economia Solidària (XES), de la Federació de Cooperatives de Treball i, aquests impuls de creació de l'àmbit de l'economia social i solidària passa per la construcció del mercat social”.

En què consisteix això del mercat social?

“Em sembla que des de les cooperatives és des d'on estem millor posicionats per oferir productes i serveis a aquells àmbits de la societat que estan més conscienciats respecte a la idea de què la transformació en positiu de la societat ha de passar per canvis en les pautes de consum”.

En aquests anys heu fet una expansió més enllà de Catalunya i fins i tot arreu d'Europa, com ha anat això?

“Sí, formem part d'un projecte que es diu CAES, que serien les sigles de Cooperació Assegurança Ètica i Solidària, que a l'Estat espanyol el desenvolupament conjuntament amb una corredoria d'assegurances, que es diu Seryes, que és una corredoria d'assegurances del moviment cooperatiu de Madrid. I en l'àmbit europeu treballem una mena de coordinació amb CAES Itàlia, que treballa amb criteris molt semblants als nostres. De fet Caes Itàlia va nàixer al costat de la banca ètica italiana”.

I en el dia a dia, com us ho feu?

“Hi ha un aspecte molt rellevant. Nosaltres no hem anat mai a vendre assegurances a porta freda. Tota la nostra acció comercial implica haver preestablert acords amb col·lectius vinculats amb les tres línies de negoci que comentàvem al principi. En aquest sentit, actualment tenim una cinquantena d'acords, com a Arç i com a CAES, a Catalunya i a Espanya, amb entitats d'economia social i solidària, xarxes, federacions, nodes de les xarxes i entitats en concret. I seguim treballant així”.

Això seria un exemple d'intercooperació?

“Sí, exactament. I això té a veure també amb el nostre compromís amb el desenvolupament de l'economia social i solidària entès la construcció d'aquest àmbit com un moviment social. Per tant, el desenvolupament fins i tot professional passa per l'enxarxament i la vinculació amb els àmbits més militants, per di-ho d'alguna manera”.

La qüestió de l'assegurança ètica aigües amunt de la vostra entitat, com ho assegureu. Perquè heu de tractar amb companyies d'assegurances?

“Això és cert. En aquest moment el 40% de les pòlisses que tenim contractades són d'assegurança social i solidària i, al mateix temps, el 70% de les persones que tenim assegurades ho estat sota pòlisses d'assegurança ètica i solidària. Responent directament, la principal companyia aliada en aquest tema és Atlantis. Realment són dues companyies. Atlantis assegurances generals i Atlantis assegurances vida. També està registrada com companyia ètica DKV assegurances i Ergo, que és una empresa del mateix grup. També s'ha iniciat un procés amb Lagun Aro, que és l'asseguradora de Mondragon. Pel que fa a productes ja disposem assegurances de consum, com són els d'automòbils i la llar. I també disposem de productes per a col·lectius, de responsabilitat civil i d'accidents adreçats al món de la cooperació. I tenim com a objectiu aquest any que se certifiquin productes de multirisc danys i productes d'estalvi i jubilació i plans de pensions”.

Quines són les relacions institucionals d'Arç amb el món cooperatiu català?

“Som membres de la Federació de Cooperatives de Treball, de la Federació de Cooperatives de consum i també, clar, de la Xarxa d'Economia Solidària. I històricament hem tingut la presidència de la Federació de Cooperatives de Treball. Hem gestionat també la secretaria general de la Confederació de Cooperatives”.

I parlant d'aquest món cooperatiu, què us sembla la unificació de les diverses federacions de cooperatives?

“Ens sembla molt positiva. Pel que té de facilitació d'una més gran visualització de l'empresa cooperativa al conjunt de la societat i també pel que té d'optimització de gestió de recursos”.

Com veieu la resposta de la gent en aquesta crisi al fenomen cooperatiu?

“Estem en un punt molt curiós de la crisi en què independentment dels plantejaments ideològics el sentit comú porta a la conclusió de què les coses no poden continuar igual. Des d'aquesta visió detectem una aproximació molt més gran tant des del punt de vista de consum com des del punt de vista de treball. En consum, nosaltres estem creixent. L'any passat vam superar el rècord de noves pòlisses contractades, vam fer 2.100 pòlisses noves, amb un creixement lleugerament superior al 3% respecte a l'any anterior quan el sector assegurador ha disminuït en un 3%. Per tant, respecte a la mitjana del sector nosaltres estem creixent un 6%. Això s'explica a partir de la nostra singularització que fa possible un consum responsable. Després notem, com a membres de la XES i de la Federació de Cooperatives, una aproximació de persones que volen tirar endavant projectes, des de la intuïció de què millor fer un projecte col·lectiu que no pas sols”.

El cooperativisme pot tornar a tenir un paper com l'havia tingut històricament?

“A Catalunya hi ha un terreny adobat per al creixement. D'una banda hi ha l'experiència de les pràctiques d'auto-organització de la classe treballadora i de l'altra banda el fet de ser nació sense estat i per tant, la necessitat d'espavilar-nos des del punt de vista del nostre marc nacional, lingüístic i cultural, ha anat sedimentant unes maneres de fer que faciliten l'expansió del cooperativisme. D'altra banda, es donen experiències molt interessants de recuperació de la memòria històrica com el barri cooperatiu que tira endavant la cooperativa Ciutat Invisible, de Sans. Això fa que es tanquin aules d'una cadena, que fa que el moviment cooperatiu socialment transformador de principis del segle vint es connecti amb nosaltres i ens impulsi en tots sentits”.

Quin paper ha de fer el moviment cooperatiu respecte als altres tipus d'economia?

“El primer que s'hauria de fer és considerar que l'economia és plural. Hi ha l'economia pública oficial. Hi ha l'economia privada i l'economia social i solidària, que també es pot anomenar, economia pública popular. Lluís Maria Xirinacs deia, amb raó que etimològicament públic ve de popular. Per tant, deixar de reivindicar el fet públic com a popular i deixar-ho només en mans de l'administració. Ara estem en un moment d'acumulació de forces tant des del punt de vista conceptual com de l'extensió de la proposta i, simultàniament, estem en un procés de consolidació de les nostres realitats empresarials.

Per si sola, l'economia social i solidària no és la solució, però forma part de la solució. Si el sentit comú, com sembla, ens ha de portar a societats post-capitalistes, la manera de gestionar l'economia al servei de les persones haurà de ser un referent“.

I això com es planteja en el dia a dia actual?

“En el dia a dia, el que ens interessa és la construcció del sector cooperatiu i molt menys la disputa a altres models d'empresa de la presència en àmbits de poder institucionalitzats.

Una de les coses que tenim clar a Arç, que forma part del grup cooperatiu Ecos, i això és rellevant, és la voluntat de fer evident que existeix una realitat empresarial, operativa, eficaç i funcional, més enllà del discurs teòric i estratègic. Allò que fa 31 anys ens va dur a tirar endavant un projecte empresarial que volíem transformador, però també des de l'exigència del compte de resultats, ho seguim mantenint“.