“Només volem que ens deixin treballar”
“Ens multen per portar roba d’escàndol; només per aquest escot, ja em podrien multar”, denuncia la Rosa, mentre la noia que té al costat pica amb totes les seves forces contra la tapadora d’una olla. “Fa 20 anys que treballo aquí i mai no m’havien multat com ara”, continua explicant. El so és constant i eixordador. És la segona cassolada que fan les prostitutes contra la pressió policial que els aplica la Guàrdia Urbana per ordre de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias.
El carrer Robador, al barri del Raval, sempre és un escenari únic, amb les seves prostitutes que tot ho veuen i els seus clients que se les miren com si no les coneguessin. Ahir al vespre, la majoria de les noies i algun client es van unir per protestar una vegada més contra el que consideren una discriminació. “Criminalitzen la pobresa i protegeixen als corruptes”, critica en Luis, que diu que és client de la Filmoteca i que veu a les noies “de tant en tant”. “Si volen fer neteja, que comencin pels de dalt i no pels que recullen cartrons”.
Les prostitutes van gairebé totes amb la cara tapada, perquè a més de la seva feina tenen la seva vida i no volen que se les reconegui. Algunes porten màscares blanques de plàstic i altres tenen caretes més sensuals que deuen haver servit per més d’un joc eròtic. La cassolada es passeja per un parell de carrers, els únics on encara hi ha prostitutes que practiquen l’ofici més antic del món. Per ara no es plantegen portar la seva protesta més enllà del lloc on volen seguir treballant, però no descarten res. Ja han celebrat diferents assemblees i s’estan organitzant. Esperaran a veure si canvia alguna cosa i, en cas contrari, es tornaran a reunir per decidir noves accions. Les tapes i les cassoles no deixen de sonar.
La negociació que les prostitutes del Raval volen obrir amb l’Ajuntament de Barcelona no és gens fàcil. L’actual govern conservador de Xavier Trias només contempla l’abolició de la prostitució (de la que es veu al carrer, no de la dels prostíbuls) i per això ha demanat als agents de la Guàrdia Urbana que es passin tot el dia al carrer Robador i que multin a les professionals. La ordenança prohibeix practicar sexe enmig del carrer així com oferir els serveis sexuals a la via pública, però és molt difícil que les prostitutes cometin aquests delictes. La immensa majoria de les relacions, per no dir totes, es fan en pisos i els oferiments del servei gairebé ni existeixen, perquè els clients ja coneixen a les noies i ja saben amb quina volen mantenir relacions i quin és el preu, que gira a l’entorn dels 20 euros amb habitació inclosa. De manera que els agents de la Guàrdia Urbana no les poden multar per infringir aquests punts de la ordenança i per sancionar-les recorren a motius tant diversos com tirar una punta de cigar a terra, llançar les closques de les pipes o estar menjant a la via pública. Tot s’hi val amb l’objectiu d’entorpir el treball de les noies.
La persecució a que se senten sotmeses és tal, que ja s’han entrevistat amb la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, que fa mesos va demanar a l’Ajuntament que li enviés un informe amb les multes que els agents posen a les prostitutes. Continuen esperant. La Síndica, mentre espera, assegura que està totalment disposada a seguir col.laborant amb elles i a continuar fent de pont entre elles i l’Ajuntament. Però és difícil. Per trobar alguna solució, caldria permetre l’obertura d’algun tipus de local de cites al barri, però la ordenança no ho permet. La modificació del text que han pactat CiU i PP obre la porta a nous hotels, restaurants i discoteques, però no a prostíbuls.
En els darrers anys, al petit però intens carrer Robador, s’hi ha obert la Filmoteca de Catalunya, diferents pisos de protecció oficial, apartaments turístics i fins i tot un teatre molt chic que segons explica una de les noies, “no deixen entrar a les que fan carrer”. Tot i així, les prostitutes continuen i lluiten perquè ni la transformació urbanística ni les multes dels agents les facin fora del barri.
L’objectiu de les prostitutes és obrir una negociació amb l’Ajuntament per aconseguir que els hi permeti seguir treballant al carrer Robador, on hi ha una històrica demanda de clients, i a canvi estan disposades a organitzar-se per tenir cura de l’espai públic i evitar que s’embruti el carrer o que hi hagi soroll. Fins que això no passi, continuarà el soroll de les cassoles.