Els barcelonins tornaran a ser cridats a consulta, aquesta vegada per decidir si volen o no que la ciutat organitzi els Jocs Olímpics d'Hivern del 2022. Ja van participar en un referèndum la primavera del 2010 per escollir quin havia de ser el futur de l'avinguda Diagonal. Aquella fallida votació va suposar un cop gairebé definitiu per al llavors alcalde socialista Jordi Hereu, que un any després perdria les eleccions, i va comportar també una despesa de 3,17 milions -400.000 euros més dels previstos-, un “autèntic malbaratament” dels recursos del consistori, segons el llavors líder a l'oposició Xavier Trias (CiU).
“Amb els casos de pobresa extrema de molts barcelonins, hi ha coses que no es poden fer”, va arribar a declarar Trias, ara alcalde de la ciutat, sobre la consulta de la Diagonal. En un context de crisi econòmica, on cada vegada hi ha més barcelonins en risc d’exclusió i de pobresa extrema, i amb el sector públic girat en contra -en són un exemple les escoles bressol-, Trias aposta per una fórmula democràtica que va menysprear i que li va costar la carrera política al seu predecessor.
En principi, la idea de convocar els barcelonins demostra una gran sensibilitat democràtica, però amaga el temor de CiU a embarcar-se sol en un projecte que no és segur que sigui exitós. Ho va reconèixer el propi alcalde en una entrevista ahir a la Xarxa Audiovisual Local: “No es pot fer sense PP, PSC, ERC i ICV-EUiA”, encara que aquests últims ja hi han manifestat la seva oposició. “Tots els grups municipals s’hauran de mullar”, va remarcar, després de dir que no es podia tirar endavant tampoc sense el consens de la ciutadania.
Per evitar el centralisme que tant es critica al Govern de la Generalitat, la consulta popular també s’hauria d’estendre als veïns de les comarques pirinenques, que és on es faran les competicions, però de moment d'aquesta qüestió no se n'ha parlat.
Amb el fracàs de la candidatura de Madrid encara present, Trias ha volgut deixar clar que Barcelona només presentarà la seva candidatura olímpica “si està ben situada per guanyar”, i tampoc ha tancat la porta a la possibilitat de posposar-la fins al 2026 o 2030. “No s’acaba el món”, va afegir ahir. Segons l’alcalde, una de les coses que més preocupa al consistori és l’impacte mediambiental que tindran algunes de les infraestructures que el Comitè Olímpic Internacional (COI) exigeix com a requisit indispensable per superar l’examen. “No ens presentarem si hem de construir una pista de bobsleigh com la que vol el COI perquè això suposaria trinxar la muntanya”, ha puntualitzat.El bobsleigh és una modalitat olímpica de descens en trineu pròpia del nord d’Europa i els Estats Units que requereix d’unes instal·lacions específiques molt difícils de construir i de mantenir.
La sensibiliat de l’alcalde de Barcelona sobre l’impacte que les infraestructures olímpiques tindran sobre el Pirineu català sobta a molta gent, perquè abans de la desfeta de Madrid -i veient les repercussions aquesta tindrà en les aspiracions polítiques de Ana Botella- ningú, ni l’equip de govern local actual ni l’anterior, no ho havia plantejat tan obertament a excepció d’ICV-EUiA, soci del bipartit de Jordi Hereu.