eldiario.es

9

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Cristina Palomar

Periodista i bloguera outsider. M’estimo Barcelona, amb les seves imperfeccions, i per això m’agrada molt escriure sobre la ciutat. La meva causa és la del periodisme crític i plural al servei dels ciutadans. Digueu-me romàntica.

Sicilia: esencia mediterránea en estado puro

Es inevitable nombrar Sicilia y pensar en los asesinatos de la mafia, la especulación urbanística, el atraso secular y la inmigración hacia Milán y Estados Unidos. Sin embargo, más allá de los tópicos, la isla más grande del Mediterráneo es también una de las más bellas. Y no sólo por las playas, el perfume de los limoneros, las ruinas arqueológicas, los volcanes o la riqueza gastronómica. Sicilia es un cruce de caminos, un libro de historia al aire libre donde todas las civilizaciones que la han intentado someter han dejado su huella de destrucción y de belleza. La indómita Sicilia es la esencia mediterránea en estado puro.

De Sicilia sorprenden muchas cosas. La primera, su gran extensión y la diversidad de paisajes naturales, pueblos y ciudades que el viajero encontrará durante la ruta. La segunda, el carácter de su gente. No hay nada menos italiano que un siciliano. Es un pueblo adusto, orgulloso y profundamente religioso.

Seguir leyendo »

Sicília: essència mediterrània en estat pur

És inevitable esmentar Sicília i pensar en els assassinats de la màfia, l’especulació urbanística, l’endarreriment secular i la immigració cap a Milà i els Estats Units. Tanmateix, més enllà dels tòpics, l’illa més gran de la Mediterrània és també una de les més belles. I no només per les platges, el perfum dels llimoners, les ruïnes arqueològiques, els volcans o la riquesa gastronòmica. Sicília és una cruïlla de camins, un llibre d’història a l’aire lliure on totes les civilitzacions que l’han intentat sotmetre hi han deixat la seva empremta de destrucció i de bellesa. La indòmita Sicília és l’essència mediterrània en estat pur.

De Sicília sorprenen moltes coses. La primera, la seva gran extensió i la diversitat de paisatges naturals, pobles i ciutats que el viatger trobarà durant la ruta. La segona, el caràcter de la seva gent. No hi ha res menys italià que un sicilià. És un poble adust, orgullós i profundament religiós.

Seguir leyendo »

Islandia: de cascada en cascada y vuelta a empezar

Dar vueltas alrededor de la isla es el deporte nacional de Islandia. Cuando llega el buen tiempo, los islandeses se lanzan a la carretera con sus trastos de acampada a la búsqueda de un lugar donde sentir todavía más cerca la fuerza de una tierra que palpita bajo los pies y transforma el paisaje constantemente. La mágica Islandia evoca viajes fantásticos al centro de la tierra, historias de salvajes y bellos vikingos comedores de tiburón fermentado, auroras boreales que dejan sin respiración y volcanes escondidos bajo glaciares a punto de explotar. Viajar a Islandia es como aterrizar en otro planeta.

Una forma original de rodear esta insólita isla es siguiendo la ruta de las innumerables cascadas que salpican el paisaje hospedándose en granjas y escuelas. Es un itinerario mucho más recomendable para el viajero que la ruta de los elfos, unas extrañas criaturas que sólo se aparecen a los humanos cuando ellos quieren y que muchos islandeses defienden con uñas y dientes hasta el punto de paralizar el trazado de nuevas carreteras para no molestarles. Son seres escurridizos y vengativos con un peculiar sentido del humor, capaces de pincharte las ruedas del coche o de esconderte la nevera del picnic si les disgustas.

Seguir leyendo »

Islàndia: de cascada en casada i tornem a començar

Donar voltes a la illa és l'esport nacional d'Islàndia. Quan arriba el bon temps, els islandesos es llancen a la carretera amb les seves andròmines d'acampada a la recerca d’un lloc on sentir encara més pròxima la força d'una terra que batega sota els peus i transforma el paisatge constantment. La màgica Islàndia evoca viatges fantàstics al centre de la terra, històries de salvatges i bells víkings menjadors de tauró fermentat, aurores boreals que deixen sense respiració i volcans amagats sota glaciars a punt d’explotar. Viatjar a Islàndia és com aterrar en un altre planeta.

Una forma original de rodejar aquesta insòlita illa és seguint la ruta de les nombroses cascades que esquitxen el paisatge hostatjant-se en granges i escoles. És un itinerari molt més recomanable per al viatgers que la ruta dels elfs, unes estranyes criatures que només s'apareixen als humans quan ells volen i que molts islandesos defensen a capa i espasa fins al punt de paralitzar el traçat de noves carreteres per no molestar-los. Són éssers fugissers i venjatius amb un peculiar sentit de l’humor, capaços de punxar-te les rodes del cotxe o d’amagar-te la nevera del pícnic si els disgustes.

Seguir leyendo »

Essauira, la belleza mestiza del sur marroquí

Eclipsada por las ciudades imperiales del norte y azotada sin misericordia por los vientos alisios, resiste el paso del tiempo y los embates de un océano embravecido protegida tras su muralla. Essauira, la perla sureña de la costa atlántica marroquí, famosa ya en época romana por sus yacimientos de púrpura y lugar de refugio para hippies, orfebres judíos y surfistas, esconde su belleza mestiza y su terrible pasado de puerto negrero tras el velo del olvido.

Sólo los iniciados conocen su magia a pesar de que la sobreexplotación turística de la vecina Agadir la haya convertido en visita obligada para los miles de forasteros que llegan desde la lejana Europa buscando sol y playa.

Seguir leyendo »

Essauira, la bellesa mestissa del sud marroquí

Eclipsada per les ciutats imperials del nord i assotada sense misericòrdia pels vents alisis, resisteix el pas del temps i els embats d’un brau oceà protegida darrere la seva muralla. Essauira, la perla del sud de la costa atlàntica marroquina, famosa ja en època romana pels seus jaciments de púrpura i lloc de refugi per a hippies, orfebres jueus i surfistes, amaga la seva bellesa mestissa i el seu terrible passat de port negrer darrere el vel de l’oblit.

Només els iniciats coneixen la seva màgia a pesar que la sobreexplotació turística de la veïna Agadir l'hagi convertit en visita obligada per als milers de forasters que arriben des de la llunyana Europa buscant sol i platja.

Seguir leyendo »

Bolonia, el paraíso de los gourmets

Bolonia y su región no sólo son la cuna de la salsa boloñesa, la mortadela, el jamón y el queso parmesano. Encrucijada de caminos entre el norte y el sur de Italia y entre el norte de Europa y el Mediterráneo, la capital universitaria de la región de Emilia-Romaña es el lugar ideal para descubrir que, más allá de Venecia y Florencia, también hay vida, belleza y cultura. Es la alternativa perfecta para pasar unas vacaciones lejos de la masificación turística y de los precios abusivos que caracterizan las capitales de la Toscana y el Véneto, y está muy bien comunicada con las dos por carretera y por tren.

El casco histórico de Bolonia recuerda al de Siena por el color tierra de sus imponentes edificios y palacios señoriales, y sus típicas torres medievales, vestigio del poder de las belicosas familias nobles, alteran la línea horizontal de la trama urbana que caracteriza la llanura que riega el río Po. Del centenar de torres defensivas construidas entre los siglos XII y XIII quedan poco más que una veintena. Erigidas con madera y grandes bloques de selenita, la mayoría han desaparecido por los terremotos, los bombardeos o la piqueta de las reordenaciones urbanísticas posteriores.

Seguir leyendo »

Bolonya, el paradís dels gourmets

Bolonya i la seva regió no només són el bressol de la salsa bolonyesa, la mortadel·la, el pernil i el formatge parmesà. Cruïlla de camins entre el nord i el sud d’Itàlia i entre el nord d’Europa i la Mediterrània, la capital universitària de la regió d’Emilia-Romanya és el lloc ideal per descobrir que, més enllà de Venècia i Florència, també hi ha vida, bellesa i cultura. És l’alternativa perfecta per passar unes vacances lluny de la massificació turística i dels preus abusius que caracteritzen les capitals de la Toscana i el Véneto, i està molt ben comunicada amb totes dues per carretera i per tren.

El casc històric de Bolonya recorda el de Siena pel color terrós dels seus imponents edificis i palaus senyorials, i les seves típiques torres medievals, vestigi del poder de les bel·licoses famílies nobles, alteren la línia horitzontal de la trama urbana que caracteritza la plana que rega el riu Po. Del centenar de torres defensives construïdes entre els segles XII i XIII en queden poc més d’una vintena. Erigides amb fusta i grans blocs de selenita, la majoria han desaparegut pels terratrèmols, els bombardejos o la piqueta de les reordenacions urbanístiques posteriors.

Seguir leyendo »

El 'lifting' de l’Hivernacle s’acabarà l’estiu del 2016

L’Hivernacle del Parc de la Ciutadella, tancat a pany i forrellat des de l’any 2009 i en un estat de degradació lamentable, recuperarà el seu antic esplendor l’estiu de l’any que ve després de sotmetre’s a un nou lífting. Les esperades obres de restauració de l’emblemàtic edifici modernista, construït amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 i actualment refugi provisional de persones sense sostre, estan pressupostades en 802.871 euros, començaran aquest mes d’octubre i es preveu que durin uns vuit mesos.

Fins a tretze ofertes s’han presentat al concurs de l’Ajuntament de Barcelona. L’anunci de la licitació de les obres es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) pocs dies abans de les eleccions municipals del 24 de maig i el termini de presentació dels projectes es va tancar el 3 de juliol passat. L’objectiu de la nova reforma, anunciada i ajornada repetidament pels diferents governs municipals i aprovada definitivament a finals del mandat de Xavier Trias, és recuperar les malmeses façanes, amb les seves estructures de ferro i vidre força deteriorades pel pas del temps, les bretolades i els efectes de l’aigua, i també l’interior dels pavellons.

Seguir leyendo »

El ‘lifting’ del Hivernacle finalizará en verano de 2016

El Hivernacle del Parque de la Ciudadela, cerrado a cal y canto desde el año 2009 y en un estado de degradación lamentable, recuperará su antiguo esplendor el verano del año que viene después de someterse a un nuevo lifting. Las esperadas obras de restauración del emblemático edificio modernista, construido con motivo de la Exposición Universal de 1888 y actualmente refugio provisional de personas sin techo, están presupuestadas en 802.871 millones de euros, comenzarán en octubre y se prevé que duren unos ocho meses.

Hasta trece ofertas se han presentado al concurso del Ayuntamiento de Barcelona. El anuncio de la licitación de las obras se publicó en el Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona (BOPB) pocos días antes de las elecciones municipales del 24 de mayo y el plazo de presentación de los proyectos se cerró el 3 de julio pasado. El objetivo de la nueva reforma, anunciada y aplazada repetidamente por los diferentes gobiernos municipales y aprobada definitivamente a finales del mandato de Xavier Trias, es recuperar las estropeadas fachadas, con sus estructuras de hierro y vidrio muy deterioradas por el paso de tiempo, las gamberradas y los efectos del agua, y también el interior de los pabellones.

Seguir leyendo »