Qui aposta per la desobediència per salvar el 9-N?

Enmig del procés sobiranista, una idea ha arribat a llocs on no se la trobava habitualment: la desobediència. Davant la suspensió cautelar de la consulta per part del Tribunal Constitucional –que ja era previsible abans que es materialitzés– al Parlament es va arribar a plantejar la qüestió de la desobediència civil en suport a la consulta. Només el fet que se n'hagi parlat a aquests nivells és una victòria per algunes de les persones que la defensen. Però qui aposta per practicar-la?

“L'Assemblea Nacional i Òmnium plantegen que s'ha de votar sí o sí, però no veig ningú que estigui plantejant una estratègia de desobediència més enllà de l'Acampada 9-N, els estudiants i els funcionaris que s'ofereixen al Govern per desobeir”, considera el professor Jordi Mir, director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la UPF i especialista en desobediència civil.

La plataforma Independència per Canviar-ho Tot, impulsada per les organitzacions de l'esquerra independentista ha estat la primera en tensar la corda en un moment en què sembla que el futur de la consulta del 9-N estigui només en mans del Govern i els partits del pacte pel dret a decidir. Aquestes organitzacions, que pocs anys enrere eren les principals protagonistes de les mobilitzacions per la independència, volen anar un pas més enllà de les que que ara marquen el ritme del procés. Joan Sebastià Colomer, un dels portaveus a Barcelona de Independència per Canviar-ho Tot, considera que “la reacció general ha estat de callar i deixar-ho tot en mans dels polítics, però aquesta tranquilitat obligada no ens beneficia per res”.

Diversos intents d'acampada

El dimarts, després de la gran concentració convocada per l'ANC i Òmnium a la plaça Sant Jaume, aquests col·lectius van marxar en manifestació fins a la delegació del govern espanyol a Barcelona i van decidir acampar-hi. Aquella nit els Mossos d'Esquadra els van prendre les tendes de campanya i finalment els van fer fora. L'endemà hi van tornar i es van trobar l'illa on hi ha la delegació completament rodejada per antiavalots. “Això ja va ser una victòria, perquè volíem alterar el normal funcionament de les institucions de l'Estat”, diu Colomer.

El dimecres van decidir canviar d'ubicació i han estat instal·lats de dijous a dissabte a la plaça de Catalunya. Cap a la una de la matinada del dijous al divendres, un gran desplegament d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana va irrompre a la plaça per emportar-se les tendes de campanya, però els manifestants van dormir al ras i s'hi van quedar fins la nit de dissabte. “Ocupem les places per reivindicar un espai desobedient on fer xerrades i debats”, explicava el divendres Maria Rovira, també portaveu de la campanya.

Rovira explica que l'acampada ha atret el suport de diversos col·lectius socials. A l'assemblea de dijous, un assistent que es presentava com a llibertari assegurava que “els anarquistes som poc amics de les eleccions, però menys encara del poder” i per això mostraven el seu suport a la consulta. “Els que ens trobem aquí som sobretot anticapitalistes, però ens hem d'obrir a tothom que vulgui votar el 9-N”, deia una altra. El discurs general era que el 9-N és una conquesta de la mobilització social i que només la desobediència podrà garantir-lo. A l'assemblea de dissabte van decidir aixecar el campament perquè consideraven assolit l'objectiu de llançar un missatge de desobediència.

Controvèrsies sobre la mobilització

Jaume Marfany, vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana, considera que l'acampada “és un error”, tot i que remarca que cada partit o organització és lliure de fer el que vulgui. “El que esperen precisament els nostres adversaris és que utilitzem segons quines accions i activitats que els permeti dir que, més enllà de saltar-nos la norma constitucional, s'està fent servir una certa violència, encara que no física”, diu.

“Pot arribar un moment en que sí que haguem de tensar molt la corda, i en que l'Estat espanyol potser estigui disposat a impedir fins i tot amb la força que celebrem la consulta”, admet Marfany. Però de moment, diu, “hauríem de seguir fent vida normal, que vol dir seguir fent campanya i cridant la gent a votar”.

Qui té experiència amb acampades per la independència és Alfons López Tena, president del Consell Nacional de Solidaritat. El llavors diputat va acampar el 2011 amb els membres del seu partit a les portes del Parlament en defensa de la “Llei de proclamació d'independència” i també es van trobar la intervenció policial. Avui es mostra contrari tant als uns com als altres. “La línia que porten els que porten aquest procés –CiU i Esquerra, i també ICV-EUiA i les CUP– és la de fer-ho d'acord amb Espanya, i ja s'ha vist que és completament inviable, han passat dos anys fent propostes de permissos, de fer una llei, i finalment han topat amb la realitat”, sentència.

Pel que fa a les mobilitzacions al carrer, considera que “el paper de l'ANC i Òmnium des del primer dia és donar suport el govern, no han estat mai uns actors autònoms”, i que per tant “és normal” que en aquests dies no apostin per la desobediència al carrer. En canvi, en el cas dels que sí hi aposten, com l'acampada, denuncia “línies contradictòries” entre les organitzacions de l'esquerra independentista, que acampen i són expulsades per la policia autonòmica, “mentre Arrufat i Fernàndez es reuneixen amb Mas i el cap de la policia al Palau de la Generalitat”. Assegura, però, que des del seu partit estarien disposats a participar en una acció d'aquest tipus “si és seriosa i ben organitzada i es fa de manera continuada, si el que es vol fer és com a Hong Kong, i davant els responsables de fer el referèndum: Mas i Junqueras”.

Desobediència institucional

En el que estan d'acord tots els actors del taulell és que la convocatòria del 9-N, es consideri desobediència o no, ha de córrer a càrrec de les institucions. Des de l'acampada, Maria Rovira explica que la desobediència que plantegen des del carrer ha de servir com a eina de pressió, però que cal “una desobediència per part del Govern”. Des de l'ANC, Marfany assegura que “la consulta només pot ser vàlida i reconeguda si realment és una consulta organitzada pel govern de Catalunya amb totes els garanties democràtiques”. López Tena també remarca que “això és un referèndum oficial”, i no pot ser com la consulta organitzada per la gent a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009, de la que va participar.

“Nosaltres també vam rebre la prohibició d’un jutjat perquè l’advocacia de l’Estat va plantejar que se suspengués la consulta a Arenys de Munt i també es van presentar mesures cautelars perquè no es pogués fer”, explica Josep Manel Ximenis, promotor de la consulta i més tard alcalde del municipi per la CUP. “Però vam continuar tirant-ho endavant, perquè consideràvem que era el que s’havia de fer, i que en tot cas fossin ells qui treiessin les urnes, però que no fóssim nosaltres els que ens hi neguéssim”, diu. La sentència va arribar dos anys més tard, amb la consulta celebrada, “i només deia que no podíem fer servir edificis municipals per celebrar-la”, apunta.

Pel que fa a la convocatòria del 9-N, Ximenis remarca que “el Parlament va nomenar els membres de la Comissió de Control de la consulta i ja hem vist que no ha passat res”. “Hem de seguir en aquesta línia, perquè, com ja vam veure a Arenys de Munt, difícilment algú podrà anar contra la democràcia”, reivindica.

Jordi Mir remarca que des del Govern i els partits implicats –a excepció de la CUP– “no tenen la intenció de transmetre la imatge de desobedients més enllà de donar una imatge de força, i prefereixen parlar de l'astúcia” per trobar sortides legals. Efectivament, davant les preguntes de la premsa després la cimera entre partits d'aquest divendres, el convergent Jordi Turull declarava que la convocatòria de consulta “s'ha d'entendre com un acte d'obediència al poble de Catalunya”. En la mateixa línia es posiciona l'ANC. “Nosaltres no desobeïm el TC perquè en certa manera no el reconeixem, de la mateixa manera que sabem que estem dins de l’Estat però volem sortir-ne. Volem obeir al poble de Catalunya, que vol votar”, diu Marfany.

Ximenis, tot i que també aposta pel missatge de “l'obediència al poble”, remarca una idea pròpia de la desobediència civil: “Sí que hi ha lleis que regulen la democràcia, però aquestes han de ser justes i satisfer els ciutadans, i quan hi ha una llei que és injusta l’obligació dels ciutadans és no complir-la”.

Estudiants i funcionaris desobedients

Les altres iniciatives que aposten per la desobediència es troben en àmbits sectorials. La plataforma Estudiants 9-N ha aconseguit aplegar les principals organitzacions estudiantils –fins i tot les que habitualment mantenen posicions antagòniques a les universitats– al voltant de la idea de desobediència per garantir la consulta del 9-N. Per això convoquen una vaga d'estudiants els propers 7 i 8 d'octubre.

“El que entenem és que cada part de la societat, des del seu àmbit, ha de començar a treballar per fer efectiva la desobediència pel referèndum i com a estudiants vam veure que el que teníem més a l’abast era fer una vaga”, explica Mercè Amich, portaveu nacional del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). La plataforma està en converses amb les institucions universitàries perquè elles mateixes impulsin el tancament. “El deganat d'Història de la UB ja s'ha adherit a la vaga i el dilluns tenim reunió amb el rectorat de la UPF”, explica Amich.

Mentre l'acampada convocada per l'esquerra independentista mantenia un caràcter més identitari, el seu sindicat d'estudiants s'ha centrat en un front unitari, tot i que no descarten el component social. “A Estudiants 9-N hi ha moltes tendències i sensibilitats, però hi ha uns punts de mínims i reivindiquem el dret a decidir, però també el dret a decidir en l’educació i tenir un país més lliure i democràtic, i una educació, pública, gratuïta i de qualitat”, apunta la portaveu del SEPC. Des de l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP), una altra de les organitzacions participants, la seva coordinadora Carla Ten assegura que “apostem molt per la desobediència no només en relació amb la consulta sinó amb la LEC, la LOMCE o l’Estratègia Universitat 2015”.

Finalment, un altre front de desobediència és el dels funcionaris. Mentre que el Govern suspenia el dispositiu i la campanya de la consulta argumentant voler protegir els treballadors de la Generalitat d'amenaces de sancions i inhabilitacions, s'ha generat un moviment de funcionaris que es posen a disposició del Govern per desobeir la sentència del Tribunal Constitucional. Des de la seva posició de treballadors de l'administració es posen a disposició per treballar per la consulta.

“De moment ningú està sent desobedient”

Tot i que reconeix aquestes iniciatives que treballen per la desobediència, el professor Jordi Mir assegura que “de moment ningú encara està sent desobedient”. “Segurament el temps que portem des del 15-M és el moment en què més es parla de desobediència, però una altra cosa és si aquesta desobediència la intentem aplicar i assumim el que representa ser desobedient, o si en canvi construim un discurs de la desobediència però el que volem és intentar fer les coses per una via diferent de la prevista”, apunta.

Mir planteja el discurs ple de la desobediència civil. “En Martin Luther King o Gandhi hi havia projectes amb una desobediència molt meditada, que intentava substituir una legalitat per una altra i assumia que el que s'estava proposant representava un xoc frontal que podia implicar processos judicials o penes de presó”, diu. I afegeix que en el context actual “hi ha un missatge molt utilitarista en que només es proposa la desobediència en l’àmbit que ens interessa, però un sòlid projecte que proposi la desobediència no pot deixar de banda tots els altres àmbits en què es podria desobeir”.