Homenatge a Maria Cárdenas, una dramaturga infinita

Maria Cárdenas haguera complit 56 anys el 26 de novembre. Una data que l’AVEET ha triat per a celebrar la vida i el teatre que va deixar la dramaturga i directora d’escena després de la seua desaparició, en juny de 2024.

El proper dimecres a les 20h, la Sala L’Horta acull un homenatge a la creadora. Però també a la dona lluitadora, a la mare, amiga i companya que va ser Maria, ‘Iaia’ per al seu entorn més íntim. Una trajectòria breu a les arts escèniques, però plena de talent i compromís, amb una veu i mirada pròpies, carregades d’humor àcid i poesia, que feien protagonistes als desfavorits, als qui mai guanyen.

Aquest univers singular el recrearan els amics i companys que es reuneixen per retre-li homenatge en un acte senzill i proper, com la pròpia dramaturga, que preferia la discreció a les catifes roges. Al web de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals, fins al 21 de novembre a les 12 h es poden demanar invitacions per a sumar-se a una vetlada oberta al públic. Hi col·laboren els intèrprets Vero Andrés, Álvaro Báguena, Mercé Tienda, Leo de Bari, Manu Valls, Laura Bellés i Mireia Sobrevela, que tornaran a donar vida i veu a alguns dels seus textos i personatges. La música en directe la posaran Carles Chiner i Marcelo Lemos. Mentre que Marea Danza interpretarà una coreografia en record a la passió de Cárdenas per aquesta disciplina de les arts escèniques.

Celebrar el llegat d'una escriptura infinita

Argentina de naixement i valenciana per accident, María Cárdenas va decidir poc a poc romandre a una ciutat on arribà amb 28 anys, després d’una divertidíssima aventura nord-americana amb el seu germà. Buscant un lloc on establir-se en Europa i superant el fort contrast de la idiosincràsia novaiorquesa amb la d’una capital de províncies, com era la València de finals dels noranta. A través del seu treball com a fotògrafa, va anar endinsant-se en l’escena local mentre que, en paral·lel, evolucionava la seua carrera com a creativa publicitària. Però tot ocorria al mateix temps que s’enfortia la relació personal amb l’actor, dramaturg i intèrpret Xavo Giménez, amb qui va trobar molt més que un company de vida: una parella per a l’exploració i expressió artística. Junts fundaren la companyia teatral La Teta Calva en 2014, prenent el nom del blog que l’autora escrivia com a part de la seua lluita per a superar un càncer de mama. 

Des d’eixe moment, Giménez i Cárdenas crearen celebrant la possibilitat de viure, de reflexionar i comunicar, d’utilitzar el teatre per a ficar el focus sobre allò normalment oblidat. “L’escriptura de María parlava dels drames personals, de les relacions familiars, de les ferides de la vida dels seus personatges. I ho feia amb una poètica, amb un to de comèdia especial. No eren històries sorgides de contextos concrets, per exemple una experiència dura com va ser la pandèmia o una situació econòmica desesperant com va ser la crisi econòmica. La seua veu era profundament humana i infinita, no perd vigència amb el pas del temps”, comenta Giménez, qui va rebre amb enorme gratitud la proposta de l’AVEET de celebrar el llegat dramatic i vital de Cárdenas.

Tal com havia fet amb altre dels seus socis honorífics, Josep Lluis Sirera, l’associació tenia clara la voluntat de retre homenatge a l’autora. I aquest propòsit va trobar una aliada en la Sala L’Horta. El seu director, Alfred Picó, la havia ofert a Giménez per a acollir un acte en memòria de la dramaturga quan ho estimés oportú, ja que el format escollit per l’IVC a l’hora de lliurar els Premis de les AAEE Valencianes de 2024, on s’atorgava un Premi d’Honor pòstum a Maria Cárdenas, no va permetre la presència de públic ni companys del sector, justificant-ho en que feien poques setmanes de la riuada i no era convenient.

Ara, una volta que s’ha assentat una miqueta el dolor per la pèrdua de la dramaturga i directora d’escena, coincidint amb la data del seu naixement, és el moment de reivindicar a qui no va deixar de lluitar, d’escriure, de dirigir, d’estimar i de somriure fins el darrer acte.

Enamorada del teatre, defensora del sector de les arts escèniques

Llicenciada en Relacions Internacionals i Ciències Polítiques, la versatilitat, el caràcter inquiet i la creativitat de Maria Cárdenas la varen portar per diferents camins. Però va ser al teatre on va descobrir un món que l’apassionava, tot i que la seua es podria veure com ‘una vocació tardana’, ja que començà a escriure als 40 anys. “He treballat en molts tipus de treballs i mai he sentit eixa comunió, eixe compromís per part de tot un equip”, declarava en 2017 per a la revista digital Afán de Plan, al mateix temps que denunciava “la injustícia cap a una professió que es deixa la pell en cada producció” i “la manca de suport de les institucions, de suport real, amb un pla viable i consensuat”. 

Tant com estimava al sector, l’escena valenciana la estimava a ella i es va doldre enormement amb la seua pèrdua. Però també s’ha bolcat a l’hora de retre-li homenatge, de recórrer la seua trajectòria vital i dramàtica, recuperant fragments de textos com Adiós Todavía, Premi Ciutat d’Alcoi de Teatre 2014 i, simultàniament, beneficiari del suport d’Iberescena per a ser portat a l’escenari gràcies a la col·laboració entre Hongaresa Teatre i la formació argentina El Extranjero. Un espectacle que es va exhibir als dos països.

O de Sindrhomo, estrenat en format breu en 2015 al festival Cabanyal Íntim i en versió estesa en 2016. L’obra va rebre el Premio Max Autoría Revelación (2017) i el guardó a Millor Text als Premis a les AAEE de l’IVC (2018).

El proper dimecres també tornaran a l’escenari parlaments d’espectacles creats en conjunt amb Giménez. En son exemples Qué pasó con Michael Jackson (2018) o El muro (2019), pel que fa al públic adult. I els familiars Las aventures de Tom Sawyer (2017), El tambor de Cora (2018), Hay una sirena en mi salón o El oro de Jeremías (2015).

A més de creacions i col·laboracions amb iniciatives com Russafa Escènica, varen completar la seua trajectòria teatral projectes desenvolupats per a altres companyies en l’àmbit de l’escriptura, direcció o l’assessorament. Va ser el cas de El viaje de Cary Grant  (Dacsa Produccions, 2016), Amelia (Marea Danza, 2017), Nina (Fil d’Arena, 2018) i Habla coño, habla (Unaovarias, 2018), entre d’altres.

Així, en poc més d’una dècada, Cárdenas va deixar una petjada en les arts escèniques valencianes que el proper dimecres serà celebrada i reconeguda amb un acte de memòria compartida, des de l’alegria.