“Vixca”, una paraula no reconeguda per l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua), és el lema de la Generalitat que ha presentat Carlos Mazón per a aquest 9 d'Octubre. Amb l'elecció d'aquesta paraula el govern del PP torna a fer un gest a l'extrema dreta anticatalanista i continua l'assetjament del valencià normatiu aprofitant la diada dels valencians.
Concretament la imatge escollida pel Govern valencià és un triple “Vixca, vixca, vixca”, les últimes paraules de la lletra de l'himne regional, sobre un fons fonamentalment de color blau esguitat d'alguns triangles grocs i rojos, evocant amb càrrega de missatge simbòlic també els colors de la senyera valenciana. I és que és precisament el llenguatge usat a l'himne regional l'argument usat per Mazón per tal de defensar el lema escollit per enguany.
El president ha explicat que l'elecció del mot “és una clucada d'ull a la nostra història. El vocable 'vixca' tal i com està ací ja es troba a alguns textos del segle XV. És una clucada d'ull al nostre valencianisme autòcton, històric, del primer terç del segle XX. Pense que és un vocable que ens uneix i que ens recorda que tenim història i jo crec que el millor que podem fer tots és celebrar que tenim història, que tenim valencianisme, de la forma més constructiva possible”. Cal recordar que les primeres normes que va tindre el valencià van ser aprovades el 1932, les conegudes com 'Normes de Castelló' o 'Normes del 32', que també han sigut el pilar fonamental de les normes de l'AVL, mentre que la lletra de l'himne regional del mestre José Serrano data del 1909. La paraula 'vixca' no va ser inclosa en aquesta normativa i ha sigut històricament un símbol dels sectors negacionistes de la unitat lingüística.
D'una altra banda, Carlos Mazón no ha perdut l'oportunitat per carregar contra els postulats científics i acadèmics que expliquen la unitat de la llengua del valencià i el català, atacant directament a la ministra d'Universitats i líder del PSPV, Diana Morant, que ha defensat la doble denominació valencià/català perquè aquest siga reconegut oficialment al Parlament Europeu. “No done crèdit”, afirmava Mazón sobre la defensa de Morant de la doble denominació, “no se m'ocorren qualificatius”, “no ho puc entendre [...] tinguem una identitat que és bastant clara”, i a continuació usava les úniques paraules que no eren en castellà afirmant: “nosatros [sic], nosatros [sic] no parlem el català, ho diu el nostre estatut”.
Els atacs de Mazón i del seu govern al valencià han anat més enllà de les retallades a la pròpia AVL (institució estatutària), sinó que també han realitzat passos d'apropament cap als sectors negacionistes de la unitat lingüística. Així, de la mateixa forma que el conseller d'Educació i Cultura, José Antonio Rovira, va atacar l'autoritat de l'acadèmia negant que l'AVL “tinga la veritat absoluta, com no la té ningú” sobre el valencià i defensava que “cadascú utilitze el valencià que estime convenient”, Carlos Mazón també s'ha aproximat a entitats secessionistes com la RACV després d'anunciar que buscarà canviar el nom de l'AVL perquè siga de la “Llengua Valenciana”.