Ací, ara, nosaltres
El poble valencià vivim un moment polític clau. Tenim un any i poc per a fer possible el canvi a la Generalitat i molts ajuntaments i expulsar a este Consell infame i els seus còmplices. Però sobra soroll i el soroll no ajuda. Bona part de l’ecosistema polític i mediàtic progressista madrileny s’entesta en debatre eternament sobre ells mateixos, mentre que a la banda contrària hi ha un bloc reaccionari que va cara a barraca i no dubta en desplegar la seua agenda ultraconservadora. No pareix que siga un gran negoci.
Este soroll ens pot confondre amb qüestions que en la realitat política valenciana fa temps que estan superades. Perquè quan apartem els arbres que no ens deixen veure el bosc les coses estan molt clares. El País Valencià és una excepció política i electoral en esta onada reaccionària global. Diferents estudis, enquestes i projeccions dibuixen amb claredat que, mentre l’electorat de territoris veïns gira clarament a la dreta, les valencianes estem virant electoralment cap al valencianisme d’esquerres, fent així possible tirar a este govern d’ineptes, corruptes i mentiders.
Hi ha dos factors principals que ho expliquen. En primer lloc, com és lògic, estan les conseqüències socials, anímiques i polítiques de la tragèdia de la DANA. La ineptitud criminal en la gestió de l’emergència per part del Partit Popular, la seguida de mentides que hem hagut de suportar i la manca de respostes a les necessitats de la gent afectada, tot amb el suport entusiasta de VOX, han minat la credibilitat del PP. Sí que és cert que l’extrema dreta recull part del votant popular desencantat -assumir l’agenda ultra per part del PP té conseqüències- però podria no ser suficient per a sumar majories.
En este sentit, la dignitat de les víctimes i la feina incansable del teixit social valencià han protagonitzat una lluita incansable que ha triomfat front a la maquinària de propaganda i bulos del PP i els seus satèl·lits mediàtics. Eixa dignitat l’hem de saber portar a les urnes.
El segon aspecte diferencial del País Valencià es diu Compromís. No és un atac d’autoafirmació, és una constatació demoscòpica. La feina d’una força política arrelada al país, amb centenars de regidors i regidores i milers de militants a peu de carrer, atenta als problemes de la gent en el seu dia a dia, amb experiència de govern i amb un discurs clar i reconeixible fa que l’espai de l’esquerra tinga una força inexistent a altres llocs sense esta presència. Si hi afegim la capacitat de lideratge de Joan Baldoví, que no només està reconeguda a enquestes de diferents partits i empreses sinó que és palpable en el carrer, les possibilitats reals de canvi estan damunt la taula.
Les valencianes i valencians progressistes que en altres moments potser no han votat Compromís saben que tenen una alternativa clara i fiable a altres partits que els han pogut decebre. A les urnes valencianes, la papereta de Compromís pot salvar molts vots progressistes de l’abstenció, una abstenció que donaria en safata la victòria a PP i VOX.
Esta, i no cap altra, és la realitat electoral del País Valencià ara mateix. Una dreta més desgastada que en altres llocs i una esquerra enfortida pel lideratge de Compromís i el valencianisme. Tenim possibilitats reals de canvi: un canvi protagonitzat pel poble valencià, sense mirar a Madrid ni a enlloc.
Un primer pas fonamental per a fer-ho possible és creure-nos-ho i anar a per totes. Per la part que ens toca a Compromís, això implica treballar, treballar i treballar. Combatre este govern infame de PP i VOX que està arruïnant la vida a la majoria. Escoltar a la gent i proposar solucions als problemes del dia a dia. Sempre des de l’obertura a la societat i a la seua pluralitat, de forma honesta i no des de la vella política, amb espai per a incorporar noves veus que amplien el projecte. El que segur que no aporta res és perdre’s en debats sobre els problemes dels polítics en lloc de centrar-nos en els de la majoria de la gent.
És molt senzill: no perdem el temps en preguntes que ja tenen resposta. El poble valencià pot i vol protagonitzar el seu propi canvi i té en Compromís la ferramenta per a fer-ho possible. Acabem la faena. Ací, ara, nosaltres.