No podem prioritzar “las lechugas a las personas” eixes foren les declaracions que l’alcalde d’Aldaia digué en una entrevista en À Punt, mentre explicava les catastròfiques repercussions que la DANA va tindre al seu municipi. Sense cap mena de dubte, una frase molt poc encertada però molt cridanera i recurrent per a l’argumentari, cada dia més trumpista, del Partit Popular.
Per a qui no sàpiga de què estem parlant, només dir-li que el PP i VOX han fet una creuda contra qualsevol llei que protegisca mínimament el nostre territori: Llei de l’Horta, Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, Pla d’acció territorial de la infraestructura verda (PATIVEL), totes elles modificades o a punt de ser catapultades.
En un context d’emergència climàtica resulta realment incomprensible que les polítiques que està duent a terme el PP no siguen les de protegir a la població, ni siguen les d’adaptar-nos als pròxims fenòmens meteorològics extrems, o les de buscar solucions urbanístiques basades en la natura; sinó més bé que les seues intencions siguen les del manual de l’especulació del PP, és a dir, grans dosis de depredació del territori i pelotazo urbanístic per omplir butxaques.
Tal vegada, sense pretendre-ho, l’alcalde d’Aldaia ha afegit més llenya al foc i ha arrodonit l’argumentari del PP; però la realitat és que han trobat un context d’extrema sensibilitat per poder justificar-se. Tant és així que, dies després, al Ple de les Corts Valencianes, diversos diputats s’han encarregat de repetir una vegada i una altra allò de “no podemos prioritzar las lechugas a las personas”. Fins i tot, la mateixa consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, i vicepresidenta primera del Consell, Susana Camarero, també ho va utilitzar.
Doncs des de Compromís considerem que s’ha de dir ben alt i clar, i és que el Consell del PP menteix quan diu que la Llei de l’Horta ha suposat un fre a la posada en marxa dels projectes d’actuació sobre els barrancs del Poio i la Saleta. El que exigeix eixa llei és garantir que les obres s’adapten al territori protegit fent-les més útils davant el context de canvi climàtic que patim, però en cap cas prohibeix la seua adequació.
El conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, i el d’Agricultura, Agua, Ramaderia i Pesca, Miguel Barrachina mentiren descaradament en la seua reunió amb alcaldes de la zona afectada per la DANA. La tergiversació del PP sobre la realitat legislativa en la protecció del territori està sent molt barroera. És absolutament i completament fals que la Llei de l'Horta haja bloquejat actuacions als barrancs.
Hem de deixar-ho clar, l’adequació dels barrancs no ha sigut mai una política prou interessant per al PP, i per això el govern de Rajoy va paralitzar en 2012 les seues actuacions quan governava a l’Estat. I fins i tot, tenint aprovats els informes pertinents, mai arribaren a executar-los.
En realitat no és una croada nova, sinó que, més bé és un intent de continuar amb l’espoli que va encetar Zaplana en el seu dia exhaurint gran part del territori mitjançant la conversió a gran escala del sòl agrari en sòl urbà. Ara, perquè Mazón puga fer el mateix que el seu predecessor, només té l’opció d’especular a costa de terrenys protegits molt valuosos que ni tan sols Zaplana es va atrevir a tocar.
Mentrestant, resulta realment desolador que utilitzen les mentides i aprofiten el context de la DANA per construir un relat que de consumar-se resulta molt perillós per a la ciutadania. Sense cap mena de dubte, estan fent servir la DANA com a cobertura per aplicar el que Noami Klein va desenvolupar al seu llibre “la doctrina del shock” per dur a terme els canvis legislatius urbanístics excepcionals en un moment de commoció social.
Com bé recorda Per l’Horta al seu manifest, des dels anys 70 la construcció de grans infraestructures i la transformació de l’horta en barris, polígons industrials i grans centres comercials ha eliminat els sistemes tradicionals de drenatge. S’ha urbanitzat sobre els barrancs i sèquies que portaven les aigües cap a l’Albufera o la mar, i s’han asfaltat els camps que abans absorbien les pluges.
En les últimes setmanes hem tingut l’oportunitat d’escoltar a persones expertes que entenen i saben molt sobre qüestions de geografia, urbanisme i legislació sobre l’ordenació del territori. I la primera reflexió que extrac és que encara hi ha por de dir en veu alta que el que va passar el 29 d’octubre se sabia que podria passar.
Els episodis de pluja extrema són habituals i ara comprovem que eren encertades les teories on s'afirmava sobre la intensificació de les mateixes pel canvi climàtic. Recentment amb motiu de la visita dels membres de la delegació d’eurodiputats de Verds/ALE a les zones afectades després de la DANA, Francisca Segura, catedràtica de Geografia de la Universitat de València, ens senyalava com les dimensions de la tragèdia al Barranc del Poio a Xiva ja les havíem patides de manera semblant a la riuada del 57 i a la pantanà del 82.
La segona de les reflexions que faig, gira al voltant de la magnitud de les catàstrofes possibles, on podem concloure que, només amb una combinació encertada de les millors tècniques disponibles ofereixen la possibilitat de disminuir els danys. En altres paraules, només les solucions basades en la natura complementades amb obres d’enginyeria hidràuliques i una gestió honesta del territori que desterre el fet de contemplar-lo com a un lloc d'explotació; podrà oferir garanties de protecció a l'Horta i a totes les zones amb major risc d'inundacions catastròfiques al País Valencià. Podem minimitzar els impactes, però el risc zero no existeix. En canvi el que sí que existeix és la prevenció, l’adaptació, la mitigació i les preemergències com a mesures de contenció del risc.
La tercera i última, és deixar de veure el territori com un espai de privilegi per a l’especulació i el benefici d’uns pocs i entendre’l com a suport físic de tota forma de vida. Des d’eixa perspectiva, resulta inexplicable o no, que el tinent general Gan Pampols, fitxatge estrela per a la reconstrucció, tot just havent començat haja quedat aparcat i fet a un costat. Tot per haver assenyalat en seu parlamentària coses tan sensates com que l’ocupació no regulada de zones inundables és la que ha provocat el segell del sòl i per tant majors escorrenties. Per suggerir coses tan de sentit comú com que cal inculcar respecte cap al territori; o que s’hauria de reconstruir d’altra manera a com s’ha fet fins ara i; que cal transparència en tot este procés. Un full de ruta que suposa una esmena a la totalitat al programa que està posant en marxa el Consell de Mazón.
És inevitable pensar quines coses hauríem d'haver fet per tal que la tragèdia no haguera arribat a estes dimensions. I si haguera sigut possible, canviaríem allò que ha resultat ser la causa de la desgràcia. Ara no entenem com, no obstant això, el Consell de Mazón no fa sinó que preservar i aprofundir en les mateixes mesures que han contribuït a desordenar el territori i ens ha portat a esta situació de caos.
Durant la seua visita als pobles afectats, Bas Eickout, eurodiputat i portaveu del grup Verds/ALE del Parlament Europeu va afirmar que en una situació com aquesta “al meu país, als Països Baixos, seria inconcebible que no haguera dimitit”, a la vista de tots queda la negligència en la gestió de la DANA.
Mazón en lloc de reparar el mal causat a la ciutadania per la falta de diligència durant el 29 d'octubre, està utilitzant el seu temps i la normativa per a depredar el territori. No han fet la menor autocrítica, no han aprés la més mínima cosa dels seus errors, però en canvi, ens volen fer creure que “las lechugas” són el problema quan el veritable perill són ells, que continuen en el govern.
La conseqüència de tot açò, deriva en que quasi 90 dies després d’aquell fatídic 29 d’octubre, desenes de milers de cotxes queden per retirar mentre suposen un perill per a la salut de les persones i el medi ambient. Els baixos i les cases continuen destrossades. Entre la foscor dels comerços i els bars tancats, irradia la llum que desprenen els xiquets i les xiquetes jugant als pocs parcs infantils habilitats que els distrauen i permeten, encara que siga per un segon, oblidar-nos que escoles, centres socials i esportius, continuen inutilitzables, i que molts camins rurals estan per refer.
Des de Compromís no deixarem de denunciar cada actuació negligent, cada contracte adjudicat a dit aprofitant l'excepcionalitat, cada pas enrere que pretenga donar el Consell de Mazón per seguir mantenint-se en el Govern a qualsevol preu. Sabem que cada dia genera un nou relat i sabem que són capaços de qualsevol cosa. Hui es basa en criminalitzar l’Horta; demà, qui sap el que serà?