Excuses per no obrir la porta del finançament autonòmic

Mazón va rebutjar la quitació del deute i el seu successor s'aferra a un fons d'anivellament transitori

Pérez Llorca prefereix la disciplina de partit abans que corregir l'infrafinançament valencià 

Primer va dir José Antonio Rovira -ara conseller d'Hisenda després d'haver intentat destrossar el sistema educatiu com a titular d'aquesta cartera en l'època de Carlos Mazón- que la proposta del Govern d'Espanya “no pinta malament”. Després l'ha qualificada de “xantatge”. El fet és que, tal com explicava Laura Martínez en un article, el nou president de la Generalitat Valenciana, Juan Francisco Pérez Llorca, “s'enroca i exigeix per acceptar el nou finançament autonòmic un fons d'anivellament que el mateix PP va tombar al Senat”. 

Si Mazón va rebutjar a l'estiu del 2025 una quitació del deute que reduiria a la meitat els 1.200 milions en interessos que l'Administració valenciana paga per l'endeutament assumit a causa de la infrafinanciació d'aquesta comunitat autònoma, ara el seu successor s'aferra a una altra excusa, el fons d'anivellament (una mesura en tot cas provisional fins a la correcció del sistema), per no eixir-se'n de la disciplina que marca el PP en el conjunt d'Espanya, liderada per un Alberto Núñez Feijóo que nega a l'Executiu de Pedro Sánchez el pa i la sal.

Més enllà de la queixa perquè la proposta del Ministeri d'Hisenda, que dirigeix la vicepresidenta primera María Jesús Montero, s'haja fet pública després de l'acord entre Pedro Sánchez i el lider d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, amb la mirada posada en l'actitud que finalment adopte Junts a l'hora de l'aprovació al Congrés, el nou model (llargament esperat, atès que l'actual va caducar el 2014) aportaria 3.669 milions d'euros més a la Comunitat Valenciana en termes absoluts, que són 668 euros per habitant ajustat, convertint-la, després de Múrcia, en la segona que més increment registraria. Es tracta d'un model que cediria més percentatge de recaptació d'impostos a les comunitats autònomes (del 50% al 55% en l'IRPF i del 50% al 56,5% en l'IVA), cosa que suposaria un augment del finançament autonòmic en 21.000 milions d'euros i situaria el seu volum global en 224.507 milions el 2027. Catalunya, Andalusia, Múrcia i la Comunitat Valenciana seran les comunitats més beneficiades.

La lider del PSPV-PSOE, la ministra Diana Morant, va ser molt clara en la defensa de la proposta del Govern, en emplaçar Pérez Llorca a que “ha de complir amb els valencians, no amb el PP”. La dirigent socialista considera “irrenunciable” la proposta perquè suposa una injecció econòmica sense precedents per a les arques autonòmiques. D'altra banda, Compromís, per boca del seu portaveu en les Corts Valencianes, Joan Baldoví, ha considerat que la proposta millora molt les condicions dels valencians, però insisteix que s'aborde també un fons d'anivellament transitori fins que s'aprove el nou sistema. Assegura Baldoví que el model té “marge de millora”, per a incloure per exemple la condonació de deute històric.

En termes similars s'han pronunciat els experts nomenats per les Corts Valencianes i que assessoren el Consell en aquesta matèria. Donen suport a la proposta de reforma plantejada pel Govern central, encara que creuen que ha d'anar de la mà de la condonació del deute històric derivat de la infrafinanciació. En l'ambient sura la sensació que es tracta d'un assumpte urgent per als valencians i que difícilment hi haurà una oportunitat millor, encara que el PP sostinga, o precisament perquè ho fa, que Feijóo aprovaria un nou sistema de finançament autonòmic “en un any” després de la seua hipotètica arribada a la Moncloa (es difícil creure que, amb una perspectiva d'arrel gallega, anticatalana i condicionada pels pactes amb Vox com la seua, donara aquesta promesa cap resultat més o menys acceptable). 

Per fer més flexible la proposta, el Ministeri d'Hisenda ha traslladat a les comunitats autònomes que no estaran obligades a assumir el finançament segons el nou model i podran seguir amb el que es deriva del sistema ja caducat. Una opció impensable des de la perspectiva d'un govern com el valencià, els pressupostos del qual es veuen lastrats any rere any per la condició d'administració pitjor finançada. En el Consell de Política Fiscal i Financera d'aquesta setmana, el Govern va desafiar d'aquesta manera els barons del PP a rebutjar de forma voluntària 15.000 milions de finançament autonòmic que anirien a parar a les comunitats que governen. Però el PP rebutja en bloc el nou finançament autonòmic malgrat reconèixer que és “millor” que l'actual. 

Una altra cosa serà, en el cas que el model aconseguisca tirar endavant, què passarà amb la relació bilateral, que tant rebutja Feijóo i que tanta falta fa per desenvolupar una estructura federal com l'espanyola, dels governs autonòmics amb el Govern central a l'hora de decidir si se sumen o no als beneficis que els reportarà el nou finançament. A diferència de la sempre agressiva presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, són diversos els barons del PP que han evitat pronunciar-se sobre la possibilitat de beneficiar-se del nou sistema si arribava el moment. Ara mateix, Pérez Llorca, com el seu predecessor de nefasta memòria, prefereix la disciplina de partit i aferrar-se a excuses de mal governant.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les informacions sobre una assignatura pendent de tanta importància com el finançament autonòmic, juntament amb altres notícies polítiques, col·laboracions periodístiques i articles d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.