'0 responsables' i la memòria de l'accident de metro de València: les lliçons que ressonen en la gestió de la dana

El març de 2021, un incendi als servidors de l'empresa OVH a Estrasburg va esborrar d'un plomall anys d'història digital. Entre els milions de pàgines web destruïdes hi havia 0 Responsables, el webdocumental impulsat per la productora valenciana Barret Films que el 2013 va servir d'impuls per a aconseguir la reobertura de la causa judicial de l'accident de metro de València de 2006, que va costar la vida a 43 persones i va provocar ferides a 47 més. En aquell projecte hi van participar Dani Fabra, Vicent Peris, Andreu Signes i Àlex Badia, i la programació va anar a càrrec de Vicent Ibáñez.

“Per a nosaltres, perdre aquest projecte va ser un autèntic drama, tant personal com professional”, assenyalen des de la cooperativa audiovisual Àlex Badia i Vicent Peris, que afigen: “Durant anys vam conviure amb el dolor d'aquell buit digital”. Ara, en vespres del vintè aniversari de la tragèdia, que es commemora el pròxim 3 de juliol, han decidit reconstruir el web, actualitzar-ne els continguts i retornar a la llum tota la documentació que contenia.

Tal com relaten Àlex i Vicent, la seua aproximació a les víctimes va començar el 2012. Amb motiu del sisé aniversari de la catàstrofe, van rebre l'encàrrec de fer un audiovisual: “El dia a dia i el pas del temps havien sepultat el que va succeir en l'oblit; s'havia ocultat a la societat valenciana”. I això que el dia 3 de cada mes, un centenar de persones —els familiars directes— es concentraven a la plaça de la Mare de Déu de València per recordar les víctimes i reclamar justícia, encara que fora sense esperances: “Aquell va ser el nostre primer contacte amb l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J)”.

En aquell moment, la gent de Barret va decidir que s'havia de comprometre i fer un documental de fons: “Havíem de contar la història del menyspreu institucional, l'abandonament i el silenci imposat”. I així ho van traslladar a l'aleshores presidenta de l'associació, Beatriz Garrote, i a alguns dels membres del col·lectiu. L'objectiu era clar: “Explicar una història de resistència i, eventualment, d'una victòria ciutadana”, perquè consideraven que, si la societat coneixia la veritat sense embuts de l'accident, “era impossible que no reaccionara”. “Com a societat, resultava imperdonable mantindre's impassibles si el missatge de dignitat de Beatriz aconseguia arribar a la gent”, relaten Vicent i Àlex. No obstant això, “tothom ens deia que no ens ficàrem en aquest tema, que era perillós i ens convertiria en empestats dins de la professió. Però nosaltres només volíem explicar la història”.

La web com a arsenal documental

Mesos després d'aquell aniversari, van plantejar a les víctimes un pla de comunicació a llarg termini. La idea era posar-se a gravar i recopilar material documental i audiovisual, “encara que no s'emetera fins anys després”. I, mentrestant, van crear el web 0 Responsables amb la idea de penjar-hi capítols periòdics, creuar dades i obrir una mena de “comissió ciutadana” que contrastara amb la comissió parlamentària oficial de les Corts, “que va passar a la història com la més curta i manipulada del Parlament valencià”.

El febrer de 2013 es van posar a treballar en l'estructura del webdocumental, que van ordenar al voltant de cinc capítols temàtics que van decidir publicar de forma consecutiva cada dia 3 de mes: la comissió d'investigació, l'estratègia del silenci i la manipulació a Canal 9, la resposta del Consell de Francisco Camps, els set anys de lluita de les víctimes i les causes tècniques de l'accident. Quant al format digital, “era un missatge en si mateix”: “El web ens permetia alliberar la informació i fer pública i accessible tota la documentació oculta a la qual teníem accés, com ara els vídeos íntegres de les compareixences parlamentàries, els informes de seguretat o les auditories internes de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), entre altres materials”.

Barret, reconeixen Àlex i Vicent, buscava un punt d'inflexió, un impacte massiu, un espai en l'horari de màxima audiència que traguera el cas de la marginalitat mediàtica. Així, el segon capítol audiovisual, centrat en la manipulació de Canal 9, va encendre la metxa, va cridar l'atenció dels mitjans de comunicació i la plaça va començar a congregar més gent. “I, aprofitant una visita de l'equip de Salvados —que aleshores dirigia i presentava Jordi Évole— a València, els vam entregar un dossier, preparat la nit anterior, amb tota la informació del cas per a veure si podíem cridar la seua atenció, encara que la primera resposta que vam rebre no va ser molt esperançadora, ja que ens van comentar que no abordaven temes tan locals”, subratllen Vicent i Àlex.

El decisiu impacte de 'Salvados'

Dos mesos després d'entregar-los el dossier, l'equip d'Évole es va posar en contacte amb ells. “En contrastar la informació que els aportàrem, es van adonar que la magnitud de l'escàndol polític era tan descomunal que mereixia un programa monogràfic”, ressenyen, i prossegueixen: “Pensàvem que, si Évole publicava un simple tuit convocant la ciutadania a la plaça per a l'endemà, dia 3, ja seria un èxit rotund; així que ni ens imaginàvem l'impacte de l'emissió d'un programa sencer de Salvados”. I així va ser. El monogràfic emés el 28 d'abril de 2013 ho va canviar tot per complet: “La mítica escena en què Juan Cotino esquiva les preguntes d'Évole a la Fira del Vi es va convertir en l'escena televisiva de la dècada”. Durant l'emissió es veu com, davant la interpel·lació d'Évole, Cotino —després d'oferir-li “un vi valencià”— va eludir el tema asseverant que no tenia res a dir, “ni a vosté ni a ningú”.

El 3 de maig de 2013, tot just uns dies després que La Sexta emetera aquest programa, la plaça de la Mare de Déu de València i tots els carrers adjacents van col·lapsar en una concentració històrica. “El nostre full de ruta s'estava complint al peu de la lletra”, apunten.

La reactivació mediàtica de l'escàndol va forçar la Fiscalia a reobrir el cas que tothom, inclosa la judicatura, donava per tancat: “L'anunci va arribar mentre estàvem amb les víctimes a Brussel·les”. “Tot l'arsenal documental del web que vam muntar a Barret Films va servir com a prova jurídica real”, detallen Àlex i Vicent, que sentencien que va aportar “dos documents clau que l'Audiència de València va prendre en consideració el febrer de 2014 per a reobrir la causa: un informe clau de 2005 signat per l'aleshores director d'Explotació de FGV, Vicente Contreras, en què alertava que els trens estaven obsolets, i una sèrie de fotografies de la unitat descarrilada preses pel diari Levante-EMV”. El procés va culminar als tribunals amb la condemna a penes de presó per a quatre directius de FGV per 43 delictes d'homicidi per imprudència greu. “Aquella onada d'indignació col·lectiva va servir d'impuls per a un canvi de signe polític a la Generalitat. La primera acció institucional per part de Ximo Puig i Mónica Oltra va ser citar les víctimes per a demanar-los perdó”, sostenen.

La resurrecció actual del web 0 Responsables no és només un exercici de nostàlgia tècnica; és una “declaració de principis” sobre el paper del periodisme. “Aquest projecte va ser possible perquè els mitjans de comunicació no van competir entre si; van cooperar”, relaten Vicent i Àlex, que destaquen com capçaleres de diferent línia editorial, com Levante-EMV, El País o El Mundo, “van compartir els nostres arxius, van obrir les seues comunicacions i ens van ajudar d'una manera molt emotiva; nosaltres vam portar la investigació fins on les nostres forces van arribar, i altres companys van agafar el testimoni”.

Paral·lelisme amb la tragèdia de la dana

Hui, dues dècades després de l'accident de metro, és impossible no traçar paral·lelismes amb la recent tragèdia de la dana que va assotar els valencians el 29 d'octubre de 2024, deixant una profunda indignació entre la població. “Ens dol observar com dinàmiques de desatenció governamental i els intents d'imposar relats oficials confusos amenacen de repetir-se”, assenyalen. No obstant això, “en aquesta ocasió l'ecosistema mediàtic ha reaccionat d'una manera molt diferent”. “Els mitjans han treballat intensament des del primer minut perquè no s'impose un relat oficial únic, demostrant que la professió ha aprés la lliçó d'una administració que, en el cas del metro, va tardar una dècada a reaccionar”, ressalten.

En l'àmbit professional, reconstruir i retornar a la xarxa 0 Responsables “ens reafirma en una convicció molt ferma: a través del periodisme es pot incidir, transformar la societat i canviar les coses quan hi ha voluntat real”. Personalment, “ens continua resultant impossible comprendre com un Govern va ser capaç de maltractar d'aquesta manera les víctimes d'una tragèdia”. Per això el web torna a estar actiu, “per a posar les eines digitals al servei dels ciutadans i recordar que el silenci institucional també és una forma de responsabilitat”. “A Barret farem moltes coses en el futur, però estem segurs que un projecte vital, professional i humà com aquest no tornarà a repetir-se”, conclouen Àlex i Vicent.