Absolt després de divulgar en WhatsApp la vagina tatuada d’una dona per no veure la jutgessa “un atac greu a la intimitat”

Nu parcial o nu integral. És la variable que condiciona la gravetat de divulgar fotografies íntimes. Un home ha sigut absolt del delicte de descobriment de secrets després d’haver usat la imatge de la vagina tatuada en la seua foto de perfil de WhatsApp d’una dona amb qui va mantindre una “relació molt breu”.

Al març del 2020, a l’inici de la crisi sanitària de la pandèmia de la COVID-19, l’home va mantindre una relació amb l’afectada sense que s’haja acreditat que fora de tipus sentimental. Pocs mesos després, en el seu perfil de WhatsApp va aparéixer una foto de la vagina de la dona “sense que haja aparegut provat que amb això menyscabara de manera greu la seua intimitat”, segons els fets provats de la sentència del Jutjat Penal número 4 d’Alacant, que va absoldre a l’usuari de l’aplicació del delicte de descobriment de secrets.

L’acusació particular va recórrer en apel·lació la sentència (un recurs a què es va adherir el ministeri fiscal) pel fet de considerar que la sentència no havia tingut en compte la declaració de la perjudicada i que s’havia produït un error en l’apreciació de la prova. “El temps que la fotografia ha estat exposada a tercers ha adquirit publicitat, i pot haver-se descarregat i retransmetre’s per qualsevol”, diu el recurs.

Sobre l’autoria de la imatge íntima, la sentència del Jutjat Penal número 4 d’Alacant afirma que el menyscapte no podria ser considerat com a greu “si no hi ha elements de relació de la imatge amb la seua persona”, mentre que el recurs argumenta que només “l’existència del tatuatge descarrega l’anonimat de la vagina i és clarament un element de relació de la imatge amb la persona”.

El fet que qui veiera la fotografia en el perfil de WhatsApp no coneguera la persona afectada “no suposa un menyscapte menor de la seua intimitat” a partir del moment en què “es posa en coneixement de tercers”, segons l’acusació particular.

La secció tercera de l’Audiència Provincial d’Alacant ha avalat l’absolució de l’home escudant-se en la doctrina del Tribunal Suprem, que exigeix que la divulgació d’imatges íntimes menyscabe greument la intimitat personal de la persona afectada. El Jutjat Penal i l’Audiència Provincial d’Alacant coincideixen que no s’ha produït aquest menyscapte.

En la fotografia “es veu part d’una vagina i d’un tatuatge, sense que la imatge permeta identificar la dona a qui pertany”. “La instantània”, afig la sentència de la secció tercera de l’Audiència Provincial d’Alacant, “no atorga cap identitat, més enllà de la seua condició femenina”, per la qual cosa “amb aquests paràmetres no és possible reconéixer un atac greu a la intimitat”.

Per contra, abunda la sentència, si la dona haguera fet la fotografia de la seua vagina en la privacitat del seu domicili i l’haguera compartida voluntàriament a algú a qui no haguera autoritzat a distribuir la imatge a tercers (cosa que no consideren els fets provats), l’actuació reuniria les exigències del tipus penal del delicte de descobriment de secrets. “No tot detriment de la intimitat es pot qualificar de delicte, perquè ha de ser greu”, afig.

Nu parcial o integral

La qüestió de fons se centra en si la possible actuació delictiva inclou una part del cos o en un nu més ampli. “Quan (...) el nu és parcial, perquè la imatge només capta part de la vagina, es pot considerar que hi ha un matís diferencial davant del nu integral que ha de repercutir en el judici de gravetat de l’atac a la intimitat”. En cas contrari, “la conclusió seria que la difusió de qualsevol imatge corporal captada que puga causar vergonya per observar una part pudenda seria sempre greu, sense marge de cap reconeixement a un altre nivell d’atac a la intimitat”.

La ponent de la sentència de la secció tercera de l’Audiència Provincial d’Alacant deixa caure una crítica a aquesta doctrina. “Com que el legislador ha inclòs aquesta exigència (...) criticable, però ací està, pot admetre’s que en casos com el que ens ocupa no tot el que es divulga determina la gravetat que demanda la reacció penal”.

L’home també va recórrer en apel·lació la sentència que el va absoldre en primera instància al·ludint al fet que la captura de pantalla aportada durant la instrucció “no és una vagina” sinó “la part superior del pubis o mont de Venus”. Un argument que l’Audiència d’Alacant descarta, perquè entén que “resulta indiferent debatre si en la imatge apareix part d’una vagina o part del pubis d’una dona”. “El que no hi ha dubte és que aquesta imatge té un contingut sexual explícit”, postil·la la sentència.