LLEGIR EN CASTELLÀ
Els alcaldes dels municipis afectats per la dana reclamen a Brussel·les instruments legislatius concrets per accelerar la reconstrucció. Els alcaldes socialistes de la província de València han participat aquest dimecres en unes jornades organitzades pels Socialdemòcrates de l'Eurocambra per abordar el futur immediat dels seus municipis, els fons disponibles i els seus dubtes sobre com accedir-hi. En la trobada, a càrrec de les eurodiputades Sandra Gómez i Leire Pajín, una vintena d'alcaldes acompanyats per la delegada del Govern, Pilar Bernabé, es van reunir amb els responsables de la Direcció General de Política Regional i Urbana, que gestionen recursos com els fons Feder o el mècanisme de solidaritat, ajudes milionàries per pal·liar els danys de les catàstrofes.
Els municipis afectats per la riuada disposen d'una quantitat ingent de fons europeus, que tenen les seues particularitats, com una justificació detallada, terminis limitats i memòries que acompanyen les actuacions. S'estructuren, grosso modo, en dos mecanismes: els fons FEDER -reasignats l'últim any per pal·liar la catàstrofe- que impliquen en conjunt 700 milions d'euros, i el mecanisme de solidaritat, que s'aprova definitivament aquest dijous en el ple del Parlament Europeu i sumarà un total de 946 milions d'euros. Els fons solidaris serveixen per reconstruir el que hi havia abans del desastre o l'allotjament temporal de les persones desplaçades, permeten reemborsar les despeses que s'assumeixen des del principi i es gestionen a través del Govern d'Espanya.
Aquesta bateria burocràtica genera grans traves als ajuntaments, que en molts casos es van veure per complet arrasats per l'aigua i tenen dificultats per justificar algunes despeses.
Els alcaldes del PSPV no han tremolat a plantejar les seues reivindicacions. Agraïts pels fons, reclamen mesures legals per a contextos d'emergència o flexibilitat de terminis, tenint en compte la catàstrofe. Ha estat el cas de l'alcaldessa de Catarroja, Lorena Silvent; l'alcalde d'Aldaia, Guillermo Luján; l'alcalde de Paiporta, Vicent Císcar; o el de Riba-Roja del Túria, Robert Raga.
Els preocupen els terminis i l'escassa capacitat que tenen, a nivell de personal, per poder complir terminis i presentar els projectes com correspon. Reclamen mitjans humans i formació tècnica per poder reconstruir. Però, a part, es topen amb un altre problema: cal aixecar pobles sencers en què hi viu gent, i no es pot desplaçar poblacions de 30.000 habitants. En aquest sentit parlava Silvent (Catarroja), apuntant que són “ciutats consolidades” i cal tenir en compte els veïns, que segueixen vivint allà, i que necessiten les infraestructures públiques per poder desenvolupar la seua quotidianitat. L'alcaldessa de Catarroja ha destacat que “no és un problema de falta de fons, és de capacitat de gestió. Necessitem personal que sàpiga gestionar aquesta magnitud”. En la mateixa línia s'ha pronunciat l'alcalde de Paiporta, que ha destacat que “tot s'ha de fer on viuen persones. No es pot agafar i obrir el poble”. I això condiciona els terminis. “No arribarem”, si la convocatòria es limita a actuacions del 2027 o 2030. La dana obligarà a replantejar tots els municipis afectats i a reconstruir-los com si fos des de zero, amb la particularitat que cal seguir vivint-hi.
Raga, alcalde de Riba-Roja, plantejava que en el càlcul dels mecanismes d'emergència s'ha de tindre en compte la inflació dels preus, els materials de construcció i l'escassetat de mà d'obra. I va afirmar que els alcaldes es troben amb molta “frustració” per no poder afrontar la reconstrucció amb la celeritat que els seus veïns requereixen. En la mateixa línia, Luján, alcalde d'Aldaia, plantejava una reforma de les lleis de contractació per adaptar-les a un context d'emergència com l'actual, que requereix de terminis amplis. “Mentre no hi ha [reconstrucció de les infraestructures], no hi ha res, i això és la recuperació emocional i social dels nostres veïns”, apuntava.
Segons van traslladar des del grup socialista, s'habiliten mecanismes com el Copernicus, que va permetre fer una radiografia des del minut u de la catàstrofe i podrà ajudar a realitzar aquestes memòries per a la reconstrucció. També Bernabé va assenyalar que el Govern central assumirà part de les partides que no obtinguen finançament europeu, conscient que de molts ajuntaments no en quedaven ni les parets dretes després de la dana. Va apuntar a més que s'han posat en marxa mecanismes propis com les encomanes a Tragsa per accelerar qüestions bàsiques en les infraestructures.