Álvaro Gonzalvo, alcalde de Montcada: “Si els joves no estem en les institucions, ningú parlarà dels nostres problemes”

Amb només 26 anys, Álvaro Gonzalvo s'ha convertit en un dels alcaldes més joves del País Valencià després de rellevar Amparo Orts al capdavant de l'Ajuntament de Montcada. En aquesta entrevista amb elDiario.es, defensa la necessitat de posar els problemes dels joves al centre de l'acció política, reclama a la Generalitat que rehabilite els 55 habitatges públics que manté abandonats al municipi, alerta de l'emergència habitacional provocada per la pressió immobiliària del CEU i aposta per una estratègia metropolitana per resoldre el col·lapse de la mobilitat a l'Horta Nord.

Fa només unes setmanes que és alcalde. Com han sigut aquestes primeres setmanes al capdavant de l'Ajuntament?

Han sigut setmanes molt intenses. És cert que ja portàvem tres anys governant i coneixíem bé la gestió municipal, però quan assumeixes l'alcaldia la responsabilitat és una altra. Les decisions tenen un pes molt major i la pressió també augmenta. Aquestes primeres setmanes han estat dedicades sobretot a posar-me al dia, mantindre moltes reunions i començar a definir les línies d'actuació del que volem que siga aquest nou impuls del govern municipal.

És un dels alcaldes més joves del País Valencià. L'edat ha sigut un inconvenient?

La veritat és que no. Soc l'alcalde més jove de l'Horta Nord i sempre he sentit molt de respecte i molta estima per part dels veïns i les veïnes de Montcada. Mai he percebut que la meua edat haja generat desconfiança. És cert que la política institucional continua estant molt orientada a persones de més edat, però jo sempre defense que és positiu que els joves assumim responsabilitats públiques. Moltes vegades això implica interrompre la nostra carrera professional per posar-nos al servei del poble on hem crescut. Al final estem de pas per les institucions. El nostre objectiu és millorar la ciutat on vivim.

Què aporta una generació jove al capdavant d'un ajuntament com Montcada?

Sobretot una mirada diferent. Quan hi ha joves a les institucions, tota l'acció de govern incorpora aquesta perspectiva. Si els joves no hi som, es parla molt menys d'habitatge, de mobilitat o de les dificultats que tenim per emancipar-nos. En un municipi com Montcada també es parla menys dels efectes que té una universitat privada com el CEU sobre la ciutat. És important que les persones joves deixem de ser un col·lectiu del qual es parla en tercera persona i passem a ocupar espais de decisió. La política també necessita aquesta mirada.

Montcada viu una emergència habitacional

L'expansió del CEU ha disparat la demanda d'habitatge. Què pot fer un ajuntament davant d'aquesta situació?

Montcada pateix un doble problema. D'una banda, el mateix que tota l'àrea metropolitana: moltes persones que no poden permetre's viure a València acaben buscant habitatge als pobles del voltant. Però, a més, nosaltres tenim la pressió afegida del CEU, que ha crescut molt durant els últims anys. El resultat és que pràcticament no hi ha oferta de lloguer residencial. El poc habitatge disponible té uns preus molt elevats i això dificulta enormement que la gent jove puga continuar vivint al seu poble.

Per això vam aprovar una moratòria d'un any per impedir la construcció de noves residències d'estudiants mentre revisem el planejament urbanístic. No volem que Montcada es convertisca en una ciutat de residències ni que els baixos comercials acaben transformant-se en habitatges precaris. Ja disposem de prou places per als estudiants.

Des de l'Ajuntament també facilitarem la construcció d'habitatge, però el gran repte és el de l'habitatge públic. I ací les competències són de la Generalitat.

Què li reclama al Consell?

La situació de Montcada és especialment greu perquè la Generalitat és propietària de 55 habitatges al carrer José Miguel Sánchez Ruiz que estan abandonats, vandalitzats i pendents de rehabilitació. No cal construir res nou. Els habitatges ja existeixen. Només cal reformar-los i incorporar-los al parc públic.

Hem mantingut reunions amb la Conselleria i amb l'Entitat Valenciana d'Habitatge, però la resposta és que no hi ha diners. I jo em pregunte: si no hi ha recursos per posar en servei habitatges públics que ja estan construïts, aleshores per a què hi ha diners?

També es va anunciar el Pla VIVE com la gran solució al problema de l'habitatge i, a hores d'ara, encara no s'ha construït cap habitatge. Nosaltres encarregarem un informe sobre la situació del mercat immobiliari de Montcada i demanarem formalment que el municipi siga declarat zona tensionada perquè s'hi puguen regular els lloguers. Les històries que escolte de persones de la meua edat són sempre les mateixes: han d'abandonar Montcada perquè no poden pagar un habitatge. Això és una autèntica emergència habitacional.

Necessitem una estratègia metropolitana de mobilitat

La carretera de Montcada és un dels accessos més col·lapsats a València. Els accesos estan saturats i el metro també. Com es resol aquest problema?

El primer és entendre que Montcada ja no és només una ciutat de 22.500 habitants. Cada dia rebem una població flotant molt important, sobretot per la universitat, i això genera una enorme pressió tant sobre les carreteres com sobre el transport públic. A més, aquesta situació encara s'agreujarà. El desenvolupament del polígon industrial Montcada III i la implantació d'Edwards suposaran l'arribada de centenars de nous treballadors. Per això crec que necessitem una autèntica estratègia metropolitana de mobilitat. No és un problema que puga resoldre un únic ajuntament. Hi intervenen la Diputació, la Generalitat, l'Ajuntament de València i altres municipis de l'àrea metropolitana. Cal coordinar-se molt millor totes les administracions.

Quines són les prioritats?

D'una banda, reforçar el transport públic. Continuem pràcticament amb les mateixes freqüències de metro que fa vint o trenta anys, però amb molta més població. El metro de Montcada absorbeix també bona part dels desplaçaments dels estudiants del CEU i hi ha moments en què va completament saturat. S'han produït fins i tot situacions de lipotímies i emergències per la massificació. Necessitem més freqüències i una planificació adaptada a la realitat actual. Si la població creix, el servei també ha de créixer.

Edwards és el model d'empresa que volem atraure

La implantació d'Edwards Lifesciences és una de les grans apostes econòmiques de Montcada. Què representa per al municipi?

Representa exactament el model d'empresa que qualsevol ciutat voldria tindre. Parlem d'una multinacional tecnològica, d'alt valor afegit, que crea ocupació estable i qualificada. En un moment en què bona part de l'economia està derivant cap a sectors més precaris, apostar per la indústria és una aposta de futur. La reindustrialització és fonamental perquè fixa població al territori i genera llocs de treball de qualitat.

Ja s'estan notant els primers efectes?

Sí. Ja han començat les primeres contractacions i la mateixa empresa ha anunciat més d'una cinquantena d'incorporacions. La previsió és arribar als 1.200 llocs de treball durant els pròxims quatre anys. És el resultat d'una estratègia que vam iniciar fa tres anys per atraure indústria innovadora a Montcada. Ara comencem a veure'n els fruits. L'administració ha d'acompanyar aquests tipus de projectes perquè empreses d'aquest nivell decidisquen instal·lar-se ací. Crec que és una aposta que donarà molt bons resultats a mitjà i llarg termini.

Vull una Montcada moderna sense perdre l'ànima de poble

Quines seran les seues prioritats durant aquest any d'alcaldia?

És cert que un any passa molt ràpid, però també pot ser un any molt intens. Hi ha qüestions bàsiques que hem de continuar millorant, com la neteja, el manteniment dels carrers o els serveis públics. Però també vull aprofitar aquest temps per posar en marxa projectes de ciutat que miren més lluny. Montcada és una de les poblacions més importants de l'Horta Nord i, malgrat això, encara no disposa d'un auditori. Tenim bandes de música, associacions culturals i un teixit artístic molt potent que no compta amb un espai adequat. Per això ja m'he compromés a iniciar el projecte de construcció d'un auditori.

Quina ciutat voldria deixar?

Una ciutat moderna, amable i preparada per al futur, però sense perdre la seua identitat. La meua preocupació és que Montcada continue sent un poble en el millor sentit de la paraula. Que mantinga les seues arrels, les seues tradicions i la proximitat entre els veïnat. Podem créixer i modernitzar-nos sense renunciar a eixa manera de viure que ens identifica.

L'horta continua sent un dels grans patrimonis del municipi.

Sense cap dubte. És la nostra joia. Poder eixir de casa i, en pocs minuts, estar envoltat d'horta és un privilegi. Per això ens preocupa qualsevol pas que debilite la seua protecció. La desaparició del Consell de l'Horta és una mala notícia, perquè qualsevol instrument que servisca per preservar aquest patrimoni sempre és positiu.

Vull oferir als moncadins un projecte de llarg recorregut

Es veu com el candidat de Compromís a les eleccions municipals de 2027?

Ara mateix estic centrat exclusivament en l'alcaldia. Encara queda un any de legislatura i hi ha molta feina per davant. Dit això, sí que crec que aquest projecte necessita continuïtat. Un any és molt poc per desenvolupar totes les transformacions que volem impulsar. M'agradaria poder oferir a la ciutadania un projecte de més llarg recorregut, perquè les grans iniciatives de ciutat no es poden executar en només dotze mesos.

Les enquestes apunten a un creixement de Compromís. Com interpreta aquest moment polític?

Jo sempre isc a guanyar. Quan una persona es presenta a unes eleccions ho fa amb la voluntat de revalidar la confiança de la ciutadania. És evident que Compromís està vivint una dinàmica positiva. Hi ha un desgast del Partit Socialista, però sobretot hi ha una gran decepció amb el govern valencià. El Consell de Carlos Mazón no està oferint respostes als grans problemes que té la societat valenciana. Davant d'això, Compromís representa una alternativa sòlida, arrelada al territori i amb molts anys de treball als municipis. Crec que la feina feta des dels ajuntaments i també el paper que està exercint Compromís com a principal força de l'oposició al Govern valencià expliquen aquest creixement.

No compartisc la idea que els joves siguen majoritàriament de dretes

S'ha instal·lat la idea que una part important dels menors de trenta anys s'està decantant per opcions conservadores o d'extrema dreta. Comparteix aquest diagnòstic?

No. Sincerament, no hi estic d'acord. Quan es va produir la tragèdia de la dana, els primers que van eixir a ajudar van ser milers de joves voluntaris. Els joves també han estat al capdavant de les mobilitzacions pel dret a l'habitatge, de les protestes contra les retallades en educació o de les manifestacions per a exigir responsabilitats polítiques després de la gestió de la dana. Per això em costa acceptar aquest relat que presenta tota una generació com si s'haguera fet majoritàriament de dretes. Jo crec que el que busquen els joves és una expectativa de futur. Volen poder emancipar-se, accedir a un habitatge, desenvolupar la seua carrera professional i construir un projecte de vida digne. I això no s'aconsegueix assenyalant col·lectius o inventant enemics. L'extrema dreta ofereix discursos de confrontació, però no resol els problemes reals que preocupen la meua generació. Els joves volen certeses, estabilitat i oportunitats. Si mirem els últims anys, han sigut protagonistes de molts dels grans canvis socials i polítics. Ho van ser amb el 15-M, ho han tornat a ser en les mobilitzacions per l'habitatge i també en la resposta ciutadana després de la dana. Han demostrat que continuen sent un motor de transformació social.