La batalla d'una parella xinesa que va passar cinc mesos a presó provisional per un moneder de criptomonedes que li va atribuir la Policia

Un matrimoni de ciutadans xinesos establit a València manté una batalla contra la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional per considerar que van ser detinguts en el marc de l’“Operació Karasu” a conseqüència d’un suposat error de la investigació. Es tracta de S. Y. (Xangai, 1987) i de Z. W. (Hebei, 1985), dos expolicies xinesos detinguts al seu domicili d’una localitat pròxima a la capital del Túria el 14 de gener de 2025. La parella, que figura com a investigada en la causa per un presumpte delicte de blanqueig de capitals en el si d’una organització criminal, va passar cinc mesos en presó provisional. El fill de tots dos, de huit anys, va estar en un centre de menors durant dos mesos. També denuncien que l’arrest va propiciar la seua marginació de la comunitat xinesa, en haver sigut reconeguts públicament a conseqüència de la seua dedicació a la creació de contingut en xarxes socials —asseguren sumar 300.000 seguidors entre Xiaohongshu, Douyin i WeChat—.

L’“Operació Karasu” va desarticular, segons el Ministeri de l’Interior, l’organització criminal “més poderosa a escala internacional” en l’especialitat de blanqueig mitjançant el mètode hawala, un sistema informal de transferència de diners que funciona mitjançant una xarxa d’intermediaris i es basa en la confiança, sense moure físicament els diners en efectiu d’un lloc a un altre.

La presumpta xarxa “proporcionava suport econòmic a activitats orientades al tràfic d’éssers humans i tràfic de drogues” en el marc d’una trama, investigada inicialment per la Unitat Central de Xarxes d’Immigració Il·legal i Falsedats Documentals (UCRIF) de la Policia Nacional, que comptava amb una “branca àrab” encarregada de la “recepció dels diners en qualsevol part del món” i amb una segona “branca d’origen xinés”, que “facilitava els diners a Espanya a petició de l’anterior, rebent-ne la compensació en criptodivises”, a manera de “banca clandestina”. Les investigacions van comptar amb la col·laboració d’Europol i van culminar amb un dispositiu en què van participar 250 agents, amb detencions en diverses ciutats espanyoles, inclosa la del matrimoni xinés, una experiència que S. Y. qualifica d’“aterridora”.

La UDEF vinculava la dona —S. Y.— amb un criptomoneder pel qual van circular 1.435 transaccions per un import total de 21,5 milions de dòlars —tant en entrades com en eixides—, a manera d’adreça “pont” o d’“intermediari”. Un informe policial que consta en el sumari de la causa, al qual ha tingut accés elDiario.es, explica que es tracta del criptoactiu USDT, popularment conegut com a Tether, “la peculiaritat del qual es basa en el fet que el seu preu no fluctua (stablecoin), ja que està associat al valor del dòlar nord-americà”. Aquesta criptomoneda, deia l’informe, “és utilitzada habitualment per organitzacions criminals i, específicament, en la banca hawala, en evitar la volatilitat d’altres criptoactius com el Bitcoin”.

La plaça número 3 de la Secció d’Instrucció del Tribunal d’Instància d’Almeria, que centralitza el procediment, va ordenar el bloqueig dels béns que la dona comparteix amb el seu marit —cinc habitatges—, i també dels vehicles del matrimoni, entre els quals una Harley-Davidson de segona mà a nom de Z. W. L’anàlisi elaborada per la UDEF va concloure que la parella compartia un “alt patrimoni en habitatges”, xifrat en 780.000 euros, sense haver recorregut a “cap préstec hipotecari” i “abonant els pagaments a través de xecs nominatius o lliuraments d’efectiu”.

Ells defensen que, abans d’arribar a Espanya el 2019 amb una autorització de residència no lucrativa, van vendre tres apartaments a Shanghai per un valor total que “superava els 1,5 milions d’euros”.

Un “error involuntari” en l’anàlisi

Una vegada alçat el secret de sumari, la defensa va qüestionar l’atribució a S. Y. de la titularitat del moneder pel qual havien circulat els 21,5 milions de dòlars. La UDEF va reconéixer, en resposta a les al·legacions de l’advocat del matrimoni xinés i després d’una “revisió exhaustiva del material analític i documental”, un “error involuntari de transliteració en la fase de buidatge i transcripció de dades durant el procés d’anàlisi on-chain”, segons indica un ofici del 22 de desembre de 2025.

L’adreça de criptoactius inicialment atribuïda a S. Y. no pertanyia a la plataforma Binance, com s'afirmava inicialment. “L’error ve donat”, segons explica l’ofici, “en interpretar erròniament” que l’adreça “pertany a la investigada quan la interpretació correcta és la vinculació entre totes dues” —entre el moneder sospitós i el de S. Y.— mitjançant una de les transaccions investigades en el procediment, per la qual s’havia sol·licitat informació a Binance Espanya quan la causa romania sota secret.

Els investigadors havien demanat el 27 de setembre de 2024 a Binance, la plataforma en línia d’intercanvi de criptomonedes més gran per volum d’operacions diàries, una “nova sol·licitud d’informació, a fi d’actualitzar dades sobre una sèrie d’adreces entre les quals es trobaria la de la investigada”.

“Una vegada identificat l’incident, es va contrastar novament la informació blockchain, reconstruir la traçabilitat completa de les transaccions i determinar la naturalesa de l’adreça efectivament atribuïda a la investigada”, afirma l’ofici policial. Després d’una “nova avaluació tecnicoforense” i ja “esmenada l’atribució inicial errònia a Binance” —a conseqüència de la “confusió tècnica per transliteració d’adreces”—, la UDEF va reafirmar que continuava existint un “vincle operatiu i financer” entre el moneder que efectivament pertanyia a S. Y. i la presumpta organització criminal investigada en l’“Operació Karasu”.

Rebaixa dels indicis a un “possible control” del moneder

En les seues noves conclusions, la UDEF veia “patrons” que “sustenten” l’“existència d’interacció financera” amb la presumpta xarxa investigada, en un “context compatible amb activitats de banca clandestina”. A més, asseverava que la dona, “en identificar l’adreça qüestionada com a pertanyent a un moneder ImToken”, va fer un “reconeixement de coneixement intern”, la qual cosa seria un “indici de relació directa amb aquesta adreça” —Z. W., marit de S. Y., sosté que ho van saber després d’encarregar una anàlisi a Bitrace, “una empresa especialitzada en investigacions de cadena de blocs amb seu a Hong Kong”—.

En un segon ofici, del passat 10 de març, els agents al·ludien a “indicis de vinculació econòmica entre les persones investigades i l’adreça de criptomonedes objecte d’anàlisi” i a “elements que apunten a l’eventual coneixement de l’activitat desenvolupada” a través del criptomoneder. L’ofici assegurava que, a l’espera de l’informe definitiu i després de l’“anàlisi preliminar” d’un telèfon mòbil intervingut al matrimoni, “s’ha localitzat novament” l’adreça de criptoactius per la qual van circular els fons presumptament il·lícits. S. Y. explica que, “amb total col·laboració”, havia facilitat durant la detenció les contrasenyes dels dispositius intervinguts, inclòs el telèfon.

La Policia va continuar buscant indicis. “La presència d’aquesta adreça en les dades extretes [del terminal telefònic] constitueix un element objectiu addicional de vinculació, com també un indici rellevant que podria apuntar al possible control, utilització o, almenys, coneixement de l’activitat associada a aquesta per part dels investigats”, conclou l’ofici de la UDEF en referència a la parella.

Per la seua banda, l’advocat que exerceix la defensa de S. Y. i de Z. W., el penalista Juan Antonio Signes, declara que a la seua clienta “se li va atribuir un moneder de la xarxa TRON que no era seu, era una adreça de pas per la qual circulaven fons de tercers”, tal com “ha reconegut la mateixa unitat investigadora per escrit en dos oficis”, segons remarca.

“L’adreça que Binance associava realment a la meua clienta era una altra de diferent, així que l’error es va produir en atribuir-li aquesta adreça en l’anàlisi policial”, afirma el lletrat. No obstant això, fonts pròximes a la investigació consultades per aquest diari asseguren que es va tractar d’un simple error de “copia i enganxa”, es reafirmen en l’atribució de la titularitat “real” del moneder pont a la dona i auguren que l’informe definitiu reunirà tots els indicis.

El lletrat de la parella, per la seua banda, creu que “aquesta atribució era l’únic vincle directe que els relacionava amb l’organització investigada, i una vegada cau no queda res que els connecte amb els fets que van donar origen a la causa”.

Z. W., que afirma haver sigut superintendent de Policia de primera classe al Departament de Comandament de la Prefectura de Policia de Shanghai abans d’arribar a Espanya, exclama: “Vam ser nosaltres, les persones investigades, els qui, després d’eixir en llibertat sota fiança, vam pagar una investigació independent i vam presentar-ne els resultats al jutjat, i només després, el 22 de desembre de 2025, la UDEF ho va reconéixer per escrit”.

El moneder va continuar funcionant

La defensa també al·lega que, durant l’estada en presó provisional del matrimoni xinés, el moneder investigat va continuar “funcionant” i va fer “38 operacions per més de 691.000 dòlars, quan ells no tenien accés ni a un telèfon ni a un ordinador”. Per contra, fonts policials asseguren que podria tractar-se de moviments programats automàticament abans de la detenció.

“Aquesta atribució era l’únic vincle directe que els relacionava amb l’organització investigada, i una vegada cau no queda res que els connecte amb els fets que van donar origen a la causa”, rebla l’advocat Juan Antonio Signes.

D’altra banda, la UDEF també imputa a S. Y. el pagament d’uns 50.000 dòlars al moneder pont investigat. “A parer nostre, es tracta d’una reconstrucció a posteriori de la hipòtesi incriminatòria”, afirma Z. W. “Es va tractar d’una única operació amb un comerciant xinés d’Alacant, que ens va facilitar l’adreça de cobrament. Només vam fer aquesta operació amb aquesta persona i després no hi vam tornar a tindre cap relació. Ni aquest comerciant ni la persona que ens el va presentar figuren en la causa Karasu”, defensa l’home.

L’advocat del matrimoni puntualitza que, una vegada “caiguda l’atribució del moneder, no es pot mantindre la mateixa imputació buscant-li un altre suport diferent del que la va justificar” i destaca que aquesta operació per un import de 50.000 dòlars “va just en sentit contrari el que exigeix la mateixa tesi policial”. “La investigació sosté que l’anomenada branca xinesa aportava efectiu a canvi de criptomoneda, i aquest moviment no encaixa en aquest esquema sinó en l’invers, de manera que, lluny de reforçar la hipòtesi de la UDEF, la contradiu”, sosté Signes.

La defensa, en els escrits que figuren en el sumari, descarta que el patrimoni immobiliari a Espanya de S. Y. i de Z. W., i també els seus vehicles, provinguen del blanqueig. El lletrat ha aportat “119 documents que acrediten d’on ve”. “Hi ha vendes d’immobles a Shanghai i rendes del treball a la Xina, amb certificacions notarials legalitzades i traduïdes i amb la seua tributació. Hi ha transferències bancàries a Espanya a través d’entitats supervisades entre 2019 i 2024, i ací rendes de lloguer i les seues declaracions d’IRPF. Tots els diners van entrar pel banc i tot és traçable”, afirma.

Sobre les nombroses caixes de puros que es van intervindre a Z. W., l’advocat al·lega que “no integren cap patrimoni opac, sinó una col·lecció formada per un aficionat amb activitat pública de divulgació acreditada, adquirida en establiments oficials d’Espanya i de Cuba i composta per peces d’edició limitada i numerades”. I argumenta que “col·leccionar puros, per valuosos que siguen, no és ni pot ser blanqueig de capitals”.

“Reduïda la causa al seu esquelet, no queda absolutament res en peu, excepte el dany ja causat, cinc mesos de presó i tot un patrimoni bloquejat, alçat tot això sobre un error que el seu propi autor confessa”, reprotxa l’advocat.

La jutgessa insta a demanar “aclariments” en un eventual judici

La defensa va sol·licitar el sobreseïment lliure de la causa per al matrimoni i el desbloqueig dels seus béns i comptes. Juan Antonio Signes sosté en el seu recurs que tota la investigació del presumpte blanqueig va partir d’una premissa “errònia”, reconeguda per la UDEF “primer com a error de transcripció i després com a error material”.

La fiscal, per la seua banda, va esgrimir que la petició de sobreseïment es basava en un error en la fase de bolcat i en la transcripció de dades, que havia tingut la seua “rectificació tècnica corresponent” per part dels investigadors, els quals van aportar finalment una “traçabilitat de l’adreça correcta” amb la qual “es manté la imputació” de S. Y., segons afirma la representant del Ministeri Públic en el seu escrit del passat 14 de juliol.

La titular de la plaça número 3 de la Secció d’Instrucció del Tribunal d’Instància d’Almeria, en una providència del 30 de juliol, va denegar el sobreseïment lliure en apreciar indicis d’un presumpte delicte de blanqueig de capitals i a l’espera de l’informe final de la UDEF —tot això “sense perjudici del que ulteriorment puga acordar-se arran de la instrucció de la present causa”—.

La magistrada també considera, segons afirma en una interlocutòria dictada el passat 24 de setembre, que la UDEF va posar en coneixement del jutjat l’“oportuna rectificació” i va contestar les al·legacions de la defensa.

Una altra resolució de la instructora de la mateixa data va denegar l’obtenció de la documentació en brut aportada per Binance que manejava la UDEF, tal com havia sol·licitat la defensa. La jutgessa, coincidint amb el criteri del Ministeri Fiscal, creu que les diligències proposades per l’advocat del matrimoni xinés “no resulten imprescindibles ni útils per a l’esclariment dels fets”.

La resolució juducial, que no és ferma i pot ser recorreguda en apel·lació, reclama la defensa a citar els investigadors de la UDEF en l’eventual judici oral, “per a sol·licitar els aclariments que consideren convenients”.