La Comunitat Valenciana lidera el desplom estatal de sol·licituds de la PAC després de perdre més de 7.100 sol·licitants en tres anys
LLEGIR EN CASTELLÀ
El sector primari valencià pateix una sagnia continuada. Segons denuncia La Unió Llauradora i Ramadera a partir de les dades de les últimes campanyes de la Política Agrària Comuna (PAC), la Comunitat Valenciana ha perdut el 17,56% dels seus sol·licitants d’ajudes en només tres anys, un descens que situa el territori valencià al capdavant de la caiguda en el conjunt d’Espanya.
Les xifres confirmen que no es tracta d’una oscil·lació puntual, sinó d’un deteriorament estructural al llarg del període 2023-2027. D’aquesta manera, el territori valencià ha passat de registrar 40.764 sol·licituds el 2023 a comptabilitzar-ne 33.607 el 2026, la qual cosa equival a la pèrdua neta de 7.157 agricultors i ramaders. En concret, el 2024 es van perdre 3.288 sol·licitants, un 8,07%; el 2025, un total de 2.189, el 5,84%; i enguany la xifra cau en 1.680, el 4,76%. En termes pràctics, quasi un de cada sis professionals agraris valencians que sol·licitaven la PAC el 2023 ha eixit del sistema.
El ritme d’abandonament a la Comunitat Valenciana pràcticament duplica la mitjana estatal i supera el registrat en la resta de comunitats autònomes amb les caigudes més grans. Després de la Comunitat Valenciana se situen Navarra, amb el 15,13%; La Rioja, amb el 15,05%, i Catalunya, amb el 14,93%. En total, a Espanya s’ha passat de 622.404 a 563.095 sol·licitants, la qual cosa suposa una reducció del 9,53%.
Des de La Unió assenyalen que aquest diferencial autonòmic requereix una anàlisi específica: “Estem perdent sol·licitants a un ritme pràcticament el doble de la mitjana espanyola, per la qual cosa no pot explicar-se únicament com una tendència general de concentració d’explotacions o reducció de perceptors. Hi ha un diferencial valencià que ha d’analitzar-se i corregir-se”.
Pèrdua de superfície de cultiu i falta de rendibilitat
El retrocés de professionals va acompanyat d’una contracció del terreny conreat dins del sistema d’ajudes europees. El 2023, la superfície declarada a la Comunitat Valenciana ascendia a 435.120 hectàrees, enfront de les 404.263 hectàrees comptabilitzades el 2026. Aquesta xifra suposa la pèrdua de 30.857 hectàrees, un 7,09%, un indicador en què el territori valencià també lidera la reducció percentual en l’àmbit estatal.
Per a l’organització agrària valenciana, aquests resultats reflecteixen la falta de rendibilitat de moltes explotacions, l’abandonament constant del camp, les dificultats per a mantindre explotacions professionals i l’absència d’un relleu generacional efectiu.
Davant l’obertura del debat sobre el pròxim període financer de la PAC (2028-2034), la Unió exigeix un canvi de paradigma en la postura de les administracions públiques. L’entitat rebutja que la negociació es restringisca a mantindre la quota financera o “xec autonòmic” si la xifra de beneficiaris i d’hectàrees de cultiu continua en descens.
“La negociació de la futura PAC no pot tornar a limitar-se a discutir quants milions corresponen a cada comunitat autònoma. Hem de parlar de quants agricultors volem que continuen treballant, quina superfície agrària volem mantindre productiva i quin model d’agricultura volem conservar”, subratllen des de l’organització.
Entre les mesures proposades per al nou marc comunitari es troben la priorització dels professionals, dirigint els fons de manera estricta cap als agricultors i ramaders professionals i actius; el reforç redistributiu, incrementant l’ajuda complementària redistributiva cap a les explotacions familiars; un règim simplificat, establint un sistema àgil amb menys càrrega burocràtica per a petits perceptors amb ajudes inferiors a 5.000 euros; o l’atenció a cultius específics, atorgant un tractament diferenciat als cultius permanents i als secans mediterranis.
“La Comunitat Valenciana no necessita únicament mantindre el seu xec de la PAC; necessita una PAC que mantinga els seus agricultors i ramaders”, conclouen des de La Unió.