Condemnat a tres anys de presó l'exsogre del 'ionqui dels diners' per contractes amb dos alcaldes del PP

Lucas Marco

València —

0

La secció tercera de l'Audiència Provincial de València ha condemnat a tres anys de presó pels delictes de frau a l'Administració Pública, prevaricació i malversació de cabals públics, en concurs medial, i inhabilitació per obtenir ajudes o subvencions públiques durant tres anys, a Mariano López Sancho, exsogre de Marcos Benavent, autodenominat de 'ionqui dels diners', . expresident de la patronal de Xàtiva La sentència, a la qual ha tingut accés elDiario.es, considera que l'empresari es va concertar amb els alcaldes de Requena i Enguera, Javier Berasaluce i Santiago Arévalo, tots dos del PP, per aconseguir adjudicacions amb una contractació negociada sense publicitat “totalment simulada”. Els dos exalcaldes han estat condemnats a un any i un dia de presó per un delicte de frau a l'Administració pública i prevaricació, a més d'inhabilitació especial per a càrrec públic durant sis anys. Per part seua, la sentència també condemna el socialista Óscar Martínez, successor de Santiago Arévalo al capdavant de l'Ajuntament d'Enguera, a dos anys i un dia de presó pels delictes de frau, prevaricació i malversació, a més del mateix període d'inhabilitació. Ricardo de Ángel Marí, funcionari de la Diputació de València, ha estat condemnat a tres anys de presó i multa com a autor d'un delicte de falsificació de document públic. Es tracta de la peça separada K del 'cas Taula', que versava sobre la contractació amb els dos ajuntaments per part de Mariano López Sancho, que va entregar el 2014 a la Fiscalia Anticorrupció els àudios gravats subreptíciament durant anys pel seu exgendre, Marcos Benavent, i que van propiciar la macrocausa, en la peça D de la qual l'empresari va ser absolt fa quasi dos anys.

La sentència, que no és ferma, considera provat que Marinao López, mitjançant l'empresa Servimun SL, a la qual representava oferint serveis als consistoris —la firma era propietat de Fernando Palomares, a qui se li va sobreseure la causa per motius de salut— va aconseguir “simular” entre 2012 i 2013 una contractació negociada sense publicitat amb l'alcalde popular de Requena, amb la qual la mercantil va aconseguir cobrar 178.300 euros. Tot i que no consta que no es realitzaren els treballs, tal com destaca la sentència, l'Audiència de València recorda que les empreses a les quals es va convidar a participar al procediment van ser “facilitades” per Mariano López o per Servimun, “amb coneixement previ de tots els acusats que no presentarien cap oferta”.

D'altra banda, el 2013, l'exsogre del 'yonqui dels diners' va arribar a un “acord” en nom de Servimun amb el llavors alcalde popular d'Enguera, Santiago Arévalo, per a una contractació negociada sense publicitat “totalment simulada”, amb un pressupost de 60.000 euros (encara que només es va cobrar una factura de 3.595 euros) i les mateixes empreses que en el cas de Requena. Tots els contractes sota sospita estaven vinculats a serveis de recaptació fiscal per als consistoris.

“L'actuació desenvolupada pels respectius alcaldes obeeix al compliment d'un acord gestat entre el 2012 i el 2013 amb Mariano López Sancho perquè aquesta contractació revertira en beneficis de Servimun SL, burlant les exigències legalment establertes per a la tramitació i evitar que poguera concórrer una altra empresa diferent”, conclou.

Una “mera ficció” per adjudicar a l'empresa “elegida”

“Formalment”, sosté el tribunal, es van seguir els tràmits legals de contractació, “però com a mera ficció per donar forma” a l'adjudicació a l'empresa. L'exsogre del 'ionqui dels diners', afegeix la sentència, “va contribuir a l'artifici de donar aparença de legitimitat” al procés de contractació aportant els noms de les altres dues empreses i permetent la posterior adjudicació a “l'elegida des d'un inici”.

Mesos després, ja amb la seua empresa Técnicas Legales Administrativas SLU, Mariano López “va aconseguir” que l'Ajuntament de Requena li adjudicara dos contractes menors. Davant les dificultats per a cobrar, a principis del 2015, López i l'administrador de Servimun, amb l'“anuència” de l'alcalde Santiago Arévalo, “van acordar” presentar una factura per un import de 21.780 euros, que “no responia a contracte de cap naturalesa adjudicat prèviament a l'esmentada mercantil”, indica la sentència.

Per fer-ho, es va fer servir un esborrany d'un contracte menor relacionat amb la regulació de la situació cadastral d'un càmping de la localitat. Després de les eleccions del 24 de maig del 2015, ja amb el socialista Óscar Martínez com a primer edil en substitució d'Arévalo, es va presentar per part dels empresaris la factura relacionada amb el càmping, que “no responia a cap servei prestat sota aquest concepte” i, a més, sense contracte previ.

“Simulació” d'un contracte menor

Tant la Secretaria com la Intervenció municipal van rebutjar la factura. Tot i això, després de la “insistència” de Marinao López, “es va pactar” amb l'alcalde Óscar Martínez la “simulació” d'un contracte menor“ de 21.780 euros per cobrar.

Es va fer, amb “total absència” de documentació acreditativa“, per simular la factura a nom de l'empresa de López amb un document de la Diputació de València que ”prèviament es va manipular“. Per això, segons la sentència, l'empresari va comptar amb la ”col·laboració“ del funcionari provincial Ricardo de Ángel. Fins i tot en la hipòtesi que Servimun actués en relació amb el càmping d'Enguera, argumenta l'Audiència de València, ”aquesta actuació no té cap justificació legal, sense adjudicació contractual prèvia per fer-ho“.

La sentència assegura que “no hi ha dubte” que Marinao López “va acordar” amb l'alcalde Óscar Martínez que la suma deguda de 21.780 euros es lliurés a Servimun “mitjançant la simulació d'un contracte menor”.

D'altra banda, la secció tercera de l'Audiència Provincial de València descarta la circumstància atenuant de dilacions indegudes en benefici dels condemnats. La causa es va iniciar com una peça separada del 'cas Taula' el 2021. “En conseqüència, no s'observen paralitzacions rellevants que permeten l'aplicació de l'atenuant de dilacions indegudes”, afirma.