El deu per cent dels habitatges construïts a la Comunitat Valenciana es localitzen en zona inundable, una situació en què no estaven els municipis de la zona zero de la DANA abans del 29 d’octubre passat, quan les inundacions van arrasar més de 70 localitats a la província de València i van causar la mort de 224 persones (tres més romanen desaparegudes) i abundants danys materials. Això es desprén del treball dut a terme per elDiario.es a partir de les dades obtingudes del Cadastre i del Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables (SNCZI), del qual es desprenen que a Espanya hi ha més de dos milions d’edificacions en situació de perill per inundació.
Aquesta catalogació diferencia tres tipus de zones inundables: les que estan en llocs de flux preferent, amb una alta possibilitat de riuades perilloses; en zones de risc mitjà (retorn a 100 anys); i en àrees de risc baix (retorn a 500 anys).
Les àrees més susceptibles de ser objecte d’inundacions es concentren principalment en la costa, sobretot a la província de València i amb una incidència especial al voltant de l’Albufera; també en les proximitats de les zones de marjal (Pego, Oliva, Sagunt...) i en les proximitats dels llits dels rius, amb el Segura i el Xúquer com a màxims exponents.
Edificacions en zones inundables
Segons aquest treball, la Comunitat Valenciana és la huitena autonomia en percentatge d’habitatges en aquesta situació, amb el 10,2% del seu parc immobiliari en risc, a quatre punts de la segona, Astúries (14,3%), però molt lluny de Múrcia, que lidera aquesta taula amb el 26,9 de les seues edificacions situades en zones inundables. Així doncs, 29.812 habitatges (el 0,9%) estan construïts en zona d’alt risc, uns 150.000 (4,7%) en llocs amb un risc mitjà o ocasional i una mica més de 148.000 (4,6%) en àrees en què el perill és baix. Per províncies, València té un 12,1% dels seus immobles en zones inundables (de més o menys risc), Castelló té el 10,8% del seu parc d’habitatges en risc i Alacant, el 8%.
Per municipis, la localitat valenciana de Daimús, a la comarca de la Safor, és la que té més construccions en perill per inundació: el 71,9% (4.382 habitatges) estan edificats en zones de risc alt o flux preferent; el 88,4% (entre ambdues sumen 5.388 immobles) en llocs catalogats com a període de retorn de 100 anys o risc mitjà; i el 89% (un total de 5.454 entre les tres catalogacions) en zones de risc baix.
Altres localitats que tenen més del 10% de les seues construccions en zones de flux preferent o risc alt de patir inundacions són: Alzira, a la Ribera Alta (4.450 habitatges, el 18,4%); Xàbia, a la Marina Alta (4.201 edificacions, 15,9%); els Poblets, també a la Marina Alta (450 cases, 5,9%); i Peníscola, al Baix Maestrat (2.255 habitatges, 12,4%).
En condició de risc mitjà (a 100 anys) trobem Alfara del Patriarca, amb un zero per cent d’habitatges en flux preferent que passen a ser el cent per cent (1.916 edificacions) en un segle, així com Guardamar de la Safor (796 habitatges, 75,5%); el Verger (1.832 cases, 47,6%); Bellreguard (2.069 immobles, 47%); Carcaixent (4.752 habitatges, 45,9%); Miramar (1.971 construccions, 42,9%); Polinyà de Xúquer (610 edificacions, 42,5%); o Beniparrell (395 cases, 42,4%). Cal afegir-hi els municipis esmentats abans: Daimús, Alzira, els Poblets o Peníscola.
La zona zero de la DANA, en els municipis de Paiporta, Catarroja i Benetússer (l’Horta Sud), només està classificada com a inundable en el nivell de risc menys probable, el de 500 anys. D’aquesta manera, a Paiporta hi ha 3.500 habitatges dins del perímetre de retorn de 500 anys i només 3 en el de risc mitjà –100 anys–; i a Catarroja, el 99% dels habitatges estan dins de les àrees classificades com a probabilitat baixa d’inundació i cap habitatge està en risc mitjà.
Encara que no figuren esmentats en el text, per a aquest reportatge s’han consultat altres fonts acadèmiques i professionals: entre les quals, Alfredo Pérez-Morales (professor de geografia de la Universitat de Múrcia), Luis Mediero (enginyer hidràulic de la Universitat Politècnica de Madrid), Javier Martín Vide (catedràtic de geografia física de la Universitat de Barcelona) i Sofía González (experta en riscos de desastre en la Unitat de Protecció Civil de la Delegació del Govern a Múrcia).
Per a aquesta informació, elDiario.es ha encreuat milers de quilòmetres quadrats d’àrees inundables definides pel Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables (SNCZI), pertanyent al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, amb els plànols cartogràfics de tots els edificis disponibles en el Cadastre.
S’han tingut en compte les zones en risc d’inundació tant d’origen fluvial com marí associades a períodes de retorn de probabilitat mitjana o ocasional T=100 anys (zones en què hi ha un 1% de probabilitat que s’inunde en un any), probabilitat baixa T=500 anys (0,2% de probabilitat) i les zones de flux preferent (avingudes en què l’aigua baixa a un metre d’altura o a una velocitat d’1 m/s).
No obstant això, aquesta cartografia no mapa de manera equivalent les àrees inundables en totes les conques hidrogràfiques. Les zones inundables, segons la mateixa definició del Ministeri, haurien d’incloure els edificis que estan completament envoltats per zones inundables. Però hi ha conques que només inclouen en les seues capes de zona inundable els carrers o altres exteriors. Per això, hem fet un procés d’unificació dels límits amb la consideració següent: es consideren inundables totes les àrees de menys de 3 hectàrees que estan completament envoltades de zona inundable.
Aquesta capa de zones inundables l’hem encreuada amb els plànols de tots els edificis presents en el Cadastre. Les dades cadastrals provenen de la recopilació, el processament i l’anàlisi de les dades cartogràfiques de més de 13 milions d’edificis construïts a tot Espanya publicats per la web de la Direcció General del Cadastre. S’ha automatitzat la descàrrega de les dades de les altures de 7.610 municipis del Cadastre Nacional i les del País Basc i Navarra, que tenen els seus propis organismes cadastrals.
Hem considerat que estava en risc d’inundació qualsevol edifici amb més d’un 10% de la seua àrea damunt d’un polígon de zona inundable. Cal esmentar que en el Cadastre hi ha registres d’edificis que en realitat estan formats per diferents edificacions, però que són considerats un sol edifici. Es tracta principalment de complexos d’edificis públics, com ara presons o hospitals. En aquests casos, el percentatge d’àrea inundable s’ha calculat tenint en compte tot el complex.