LLEGIR EN CASTELLÀ
El 29 d’octubre de 2024 i les jornades posteriors, marcades per la tragèdia de la dana que va posar fi a la vida de 229 persones a la província de València, van marcar una fita per a la radiotelevisió pública valenciana. Amb una cobertura excel·lent de temporal des de primera hora del matí d’aquell fatídic dia i de les inundacions posteriors, À Punt va complir la seua funció de servei públic, cosa que es va recompensar per la ciutadania amb unes audiències destacades. Just un any després, la televisió pública va viure el seu moment més baix de prestigi, quan la direcció d’À Punt va decidir emetre una correguda de bous del segle passat alhora que més de 50.000 persones es manifestaven a València per a exigir la dimissió del president Carlos Mazón per la gestió de la dana.
La deriva que ha agafat la radiotelevisió valenciana en els últims mesos, amb un canvi evident en la línia editorial de la cadena pública, ha provocat les queixes dels treballadors, que han denunciat manipulació informativa i pressions per part de la direcció d’À Punt –circumstància que l’empresa ha negat sempre–; fins i tot ja s’han produït alguns casos de periodistes que s’han acollit a la clàusula de consciència davant els canvis en la línia editorial de la radiotelevisió valenciana.
L’últim capítol en aquest malestar dels treballadors amb el que passa en À Punt es va produir arran de la presentació de la proposta de relació de llocs de treball (RPT), que havia d’aprovar-se al començament del mes i que finalment ha rebut el vistiplau del consell rector de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (Cacvsa) aquesta setmana mateixa, amb l’única abstenció crítica del conseller d’Ens Uneix, Ricard Gallego, que, no obstant això, tampoc va votar en contra. Va justificar el seu vot assegurant que era prioritària l’elaboració d’un pla estratègic i un contracte programa abans que una reestructuració de la plantilla.
La proposta inicial va haver d’esmenar-se. Incloïa mesures controvertides com la ‘degradació’ de Victòria Rosselló, responsable de meteorologia d’À Punt i molt crítica amb la gestió de la dana del 29 d’octubre per part del Consell, en eliminar-se la direcció que ocupa –Rosselló passava a ser una meteoròloga més–; l’eliminació de sis de les dotze places de lingüistes que té la cadena –l’empresa considera que no són necessaris tants lingüistes, ja que els periodistes han de disposar almenys del C1 que certifica els seus coneixements de valencià–; o una retallada considerable de la plantilla de web i xarxes socials, que queda notablement minvada. En concret, preveia l’amortització de 29 places i la creació de 31 de noves.
La relació de llocs de treball aprovada finalment va deixar l’amortització de llocs en 26, tres menys dels previstos inicialment, entre els quals estan la direcció de la ràdio, i mantenint la direcció de Meteorologia de Rosselló, i preveu la creació de 28 més. L’empresa defensa aquesta RPT “fruit d’una reestructuració empresarial que té com a missió donar resposta a les necessitats reals del servei de radiotelevisió pública actual, ja que la que era vigent fins ara era del 2017 i en aquest moment la televisió necessita més periodistes, més operadors de càmera i més operadors tècnics per a donar la màxima cobertura possible en totes les finestres informatives”.
No obstant això, s’ha rebutjat tant pels sindicats com pel consell d’informatius, que sosté que està basada en acomiadaments “injustificats”, en la creació de llocs de treball “innecessaris” i en l’“atac a departaments fonamentals per a la prestació del nostre servei públic”.
Els sindicats (CCOO i Intersindical Valenciana) critiquen la “falta de voluntat” de l’empresa a l’hora de negociar la nova relació de llocs de treball, i qualifiquen la decisió d’À Punt d’“unilateral, arbitrària i irreversible”. A més, expliquen que “setmana a setmana” es continua acomiadant treballadors “per la via dels contractes que han complit tres anys des de la llei Iceta”.
I davant aquest panorama, els treballadors de la radiotelevisió pública valenciana han représ, des de fa unes setmanes, els coneguts com a ‘divendres negres’ per a protestar contra els acomiadaments en la cadena.