El manual del PP i Vox per a posar fi a la imparcialitat d’una televisió pública en un any: el cas d’À Punt

En tot just un any, el Partit Popular de la Comunitat Valenciana, amb el suport de Vox, ha executat una transformació profunda en la radiotelevisió pública valenciana que molts periodistes, sindicats i observadors descriuen com un “manual” per a posar fi a la imparcialitat d’un mitjà públic. El cas d’À Punt, creada per a garantir una informació plural i allunyada del control polític després del tancament de Canal 9, s’ha convertit en un exemple de com les majories parlamentàries poden desmantellar, pas a pas, les garanties d’independència que va costar anys consolidar.

El procés va començar a l’inici del 2024, quan el PP i Vox van registrar en les Corts una nova llei que reformava per complet el model d’À Punt. Aquella norma, presentada amb l’argument de “modernitzar” la televisió pública i “ajustar-la a la realitat pressupostària”, derogava la llei del 2016 que havia servit de marc per a construir un model de gestió plural i professional. La nova legislació permetia que el consell d’administració –fins llavors escollit per una majoria qualificada que obligava al consens entre diversos partits– poguera ser designat només amb els vots de la majoria parlamentària, és a dir, en aquests moments el PP i Vox. En la pràctica, això garantia al bloc conservador el control total de l’òrgan rector. Aquell va ser el primer moviment d’una estratègia planificada meticulosament: canviar les regles del joc per a assegurar el control polític del mitjà. A més es va reduir el pressupost assignat a l’ens públic, es van congelar processos de selecció de personal i es va paralitzar bona part de l’operació normal de la cadena.

Poc després, el Consell de Carlos Mazón va aprovar la creació d’una nova empresa pública, la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana SA, encarregada de gestionar À Punt. Amb aquesta mesura, la radiotelevisió deixava de dependre d’un ens amb una certa autonomia institucional i passava a formar part de l’estructura directa del Govern valencià. Aquesta operació unificava el poder polític i el control administratiu en un únic marc, eliminant bona part dels contrapesos dissenyats en l’etapa anterior.

La fase següent va consistir a prendre el control dels llocs clau. A la fi del 2024, els set consellers proposats pel PP i Vox van ser escollits en les Corts sense la participació de l’oposició, que es va negar a presentar candidats en senyal de protesta. Aquell mes mateix, el director general d’À Punt, Alfred Costa, va presentar la dimissió, oficialment per motius personals, encara que la seua eixida va coincidir amb els plans del Govern per a reestructurar la direcció. Des de llavors, la cúpula de la cadena ha passat a estar en mans de perfils afins al nou executiu, completant així un gir que va consolidar el domini polític sobre la televisió pública.

Amb els òrgans de decisió controlats, el Govern autonòmic va emprendre una sèrie de canvis en la línia editorial. Un dels més simbòlics va ser la modificació del llibre d’estil, en què es va eliminar l’ús de l’expressió “País Valencià”, habitual en l’etapa anterior, o la reducció de la perspectiva de gènere, i es van imposar criteris lingüístics i terminològics més concordes amb la narrativa institucional del PP. També es van revisar continguts i es va prioritzar una programació amb la fórmula bous, festes i futbol, i també donar més prioritat al castellà, en detriment dels espais d’anàlisi política i periodisme crític. Treballadors del mitjà van denunciar que À Punt començava a funcionar com una “corretja de transmissió del Consell”, expressió que va utilitzar la plantilla en un comunicat difós per diversos mitjans.

Les mesures legals i editorials es van acompanyar d’una estratègia pressupostària que va consolidar el control. El PP i Vox van introduir en la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2024 una limitació al finançament de la cadena: l’aportació de la Generalitat no podria superar un percentatge fix del pressupost autonòmic. Aquesta restricció, presentada com una fórmula per a “racionalitzar la despesa pública”, es va traduir en una asfíxia financera que condiciona les decisions de gestió i reforça la dependència del Govern. En paral·lel, es van paralitzar inversions, es van retallar partides de producció pròpia i es van congelar contractacions.

Mentre el Consell defensava la reforma com una “recuperació de la televisió de tots els valencians”, les associacions professionals i l’oposició alertaven del risc que À Punt perdera la seua funció de servei públic. La Unió de Periodistes Valencians i diverses plataformes ciutadanes van denunciar que el nou marc legal eliminava els contrapesos democràtics i obria la porta a una televisió “partidista i dòcil”. Compromís, per part seua, va posar en marxa un “Observatori d’À Punt” per a recollir denúncies de manipulació i pèrdua de pluralitat.

À Punt “necessitava un canvi”

La seqüència de fets –reforma legal, nomenaments afins, canvi editorial i control pressupostari– mostra un patró clar. Cada moviment es recolza en l’anterior per a construir un model de mitjà públic subordinat al poder polític. En un any, el PP ha aconseguit el que semblava improbable quan va accedir al govern: transformar una televisió concebuda com a independent en una eina més de l’executiu.

Des del Govern valencià, les crítiques són desmentides amb l’argument que À Punt “necessitava un canvi” després d’anys de baixa audiència i mala gestió. No obstant això, les dades internes i les veus de la plantilla apunten a una altra realitat: l’audiència no ha millorat significativament i la pèrdua de confiança ciutadana creix. La televisió pública ha passat de ser un símbol de reconstrucció democràtica després del col·lapse de Canal 9 a convertir-se, de nou, en un camp de batalla política.

Un any després el paper que va tindre À Punt en la cobertura de la dana, elogiada pel col·lectiu de periodistes, ja queda molt lluny. Es prioritzen les informacions que castiguen el Govern de Pedro Sánchez fins i tot per damunt de l'actualitat valenciana, precisament perquè aquesta no afavoreix al govern de Mazón, es neguen imatges a eldiario.es per al documental 'On estava Mazón?' i quan se'ls deixa fer el seu treball i s'entrevista el president per primera vegada quasi un any després de la dana, ja no li importa a quasi ningú.

L'últim exemple, i tal vegada el més sonat, ha sigut el de la manifestació que exigia la dimissió de Carlos Mazón aquest 25 d'octubre, en vespres de l'aniversari de la dana que va deixar 229 víctimes mortals. Mentre desenes de milers de persones -50.000 segons Delegació del Govern- s'aglomeraven en el centre de València, la televisió pública emetia el programa “Corregudes mítiques”, un espai amb imatges d'arxiu de 'novilladas'. En l'aniversari de la riuada, es va triar la retransmissió de la Fira d'Alacant de 1997, amb Enrique Ponce i Vicente Barrera, cap de Vox a València i vicepresident de la Generalitat entre 2023 i 2024. L'omissió de la manifestació en directe ha provocat un al·luvió de crítiques de la plantilla i fins i tot d'un conseller de l'ens cap a la direcció.