LLEGIR EN CASTELLÀ
La jutgessa de la dana ha demanat a la Conselleria d'Emergències que remeta un informe sobre les mesures de seguiments i de protecció a la població adoptades en relació amb l'episodi meteorològic que “va donar lloc a la remissió d'un missatge d'alerta a la població” —l'Es-Alert— del 28 de setembre passat.
Aquesta decisió de la magistrada que investiga la gestió de la tràgica riuada que va deixar 229 víctimes fa gairebé un any posa més encara en evidència les notables diferències entre l'episodi de pluges que investiga en comparació amb el de fa una setmana.
D'aquesta manera, el Govern valencià es veu abocat a un atzucac ja que cada dia que passa és més difícil de justificar la inacció el 29 d'octubre de l'any passat, sobretot tenint en compte totes les mesures que es van posar en marxa la setmana passada i que d'entrada posen en relleu algunes qüestions clau que fins ara tractava de negar amb vehemència el Consell de Mazón: la direcció de l'emergència i per tant l'activació de les diferents mesures corresponen en exclusiva a la Generalitat Valenciana, que a més també té una responsabilitat important en el control i el seguiment dels barrancs.
Les diferències entre els dos episodis de tempestes s'agreugen més, si és possible, després d'eixir a la llum els diferents vídeos del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) en què es revela que el missatge Es-Alert es va començar a valorar a les 17.10 hores, amb la reunió acabada de començar. En aquella hora, la situació més greu estava localitzada a Utiel, on la Unitat Militar d'Emergències (UME) ja feia rescats.
La portaveu i vicepresidenta del Consell, Susana Camarero, ja es va veure incapaç d'explicar als periodistes de manera solvent per què fa una setmana es va enviar l'Es-Alert amb tanta agilitat i per què el dia de la dana es va endarrerir tant. La seua resposta va ser que en tots dos casos es va enviar de forma preventiva, en el cas de la riuada, davant el risc de la presa Forata. Una explicació que no se sosté tenint en compte els temps des de l'activació de cada una de les alertes roges.
Aquesta seria precisament la primera gran diferència entre la gestió d'un episodi i l'altre. El 28 de setembre passat, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) comunicava a Emergències de la Generalitat a les 11.30 hores que activaria un avís vermell per pluges torrencials dilluns a les 04.00 de la matinada a la província de València. La conselleria que dirigeix Juan Carlos Valderrama va convocar una reunió preventiva de coordinació a les 16.00 hores (no va ser un Cecopi, ja que va arribar a decretar-se l'escenari 2 de l'emergència) i fou mitja hora abans, a les 15.30 hores, quan s'enviava l'Es-Alert, amb un contingut també molt diferent al del dia de la dana en què s'instava la població a buscar “zones altes” o pujar “a un pis superior”“. És a dir, es va enviar l'SMS quatre hores després de comunicar Aemet que activaria un avís vermell i 12 hores abans que entrara en vigor.
El dia de la dana és veritat que Aemet no va advertir amb antelació de l'avís vermell (encara que va enviar nombrosos avisos i butlletins dies abans advertint de pluges torrencials per a aquella jornada), però hi va activar el primer a les 7.36 hores, mentre a les 10.00 estava tota la província en vermell, és a dir, en risc extrem. Tot i això, el Cecopi no es va convocar fins a les 17.00 hores i l'Es-Alert no es va enviar fins a les 20.10 hores, malgrat que a les 17.10 hores ja se n'estava estudiant l'enviament. A més, tal com ha repetit la jutgessa en diferents resolucions, va ser “errat en el contingut” ja que només aconsellava que s'evitaren desplaçaments.
A més, mentre el dia de la dana, tan sols es va enviar una unitat de bombers forestals a fer seguiment del barranc del Poio, tal com marca el Pla Especial d'Inundacions, de forma inexplicable se li va ordenar tornar a la base poc abans de les 15.00 hores. Tot i haver negat aquests mesos competències en aquesta matèria, responsabilitzant del control dels barrancs de forma exclusiva la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), la Generalitat i la Diputació de València van enviar la setmana passada desenes de bombers forestals i brigadistes a controlar aquest i altres barrancs. Els efectius van fer seguiment les 24 hores del dia i reportaven informació a la base cada dues hores.
Però és que, a més, i a diferència del que va passar el 29 d'octubre, Emergències va recomanar per escrit la setmana passada a tots els municipis que convocaren el Centre de Coordinació Operativa de l'Administració Local (Cecopal) per establir les mesures de prevenció necessàries en l'àmbit de les seues competències. El resultat: mentre fa un any només el van convocar tres, aquesta vegada ho van fer pràcticament tots.
També hi ha hagut diferències notables al si de l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), que fa un any es va veure sorpresa per la riuada i es va veure obligada a suspendre el servei de Metrovalència passades les 19.00 hores, quan l'aigua va començar a envair les vies en la zona de Paiporta. El 29 de setembre passat, FGV va convocar la Comissió de Seguretat per analitzar l'afectació al servei de Metrovalencia davant l'avís vermell per pluges intenses previst per a l'endemà, tal com va anunciar l'entitat en xarxes socials. Després de la reunió va anunciar que la modificació del servei habitual en totes les línies de metro i tramvia, aplicant un horari reduït (equivalent al d'un dissabte).